A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

precòne pragòni

precòne 1 , nm Definitzione buidu mannu in is orrocas Sinònimos e contràrios pèlcia Frases innanti su pastore si aprigàt in su precone, ma oe in monte at aposentu e coghina ◊ fut cuau aintru de unu precone.

precontàre , vrb: precuntare, pregontai, preguntai, preguntare, priguntare, progontai Definitzione fàere pregontas, dimandhas, foedhare po bòllere ischire de is àteros ccn. cosa, o fintzes po pigare o tènnere cosa Sinònimos e contràrios chilcare, dimandhare, imbistigare, ispreculare, istigare, isuzigare, speculai / pedie | ctr. arraspundi, dare Frases precuntat chercos, élighes, ozastros comente sunt naschidos ◊ bos cherzo preguntare: De chie est su pitzinnu chi ninnades? ◊ comare mia, odheu, de ite cosa mi azis preguntadu! ◊ unu carabbineri mi at progontau innoi bivias ◊ su pitzinnu si ch'est drommidu in coa in su menzus preguntare ◊ si est presentau pregontendi si fiant cussas is chi fiat circhendi 2. at pregontau un'ou a sa gomai Ètimu ltn. percontare Tradutziones Frantzesu interroger, demander Ingresu to ask Ispagnolu preguntar Italianu interrogare, domandare Tedescu befragen, fragen.

precóntu , nm: pregontu, preguntu Definitzione su dimandhare, su istare pregontandho cosa po bòllere ischire, o fintzes po àere, tènnere cosa Sinònimos e contràrios imbístigu, perrogu, preguntada / cdh. pricontu Maneras de nàrrere csn: fàghere pregontu = dimandhare; a pregontu = a imbístigu, dimandhendhe, imbistighendhe; fàghere pregontu de ccn. = fàghere contu de unu dimandhendhe comente istat Frases de te fetant pregontu che de una balente! ◊ pro su pregontu chi mi ant a fàghere cheret chi andhe ◊ de me ti ammenta, fàghendhe pregontu, màndhami in segretesa un'imbasciada! 2. isse andhaiat in giru a pregontu, sempre in chirca de ischire cosa ◊ totu a pregontu, ma gei dh'apu agatau Ètimu srd.

precónzu , nm Definitzione su pregare, su istare pregandho, istare a pregadorias pedindho Sinònimos e contràrios precadoria Ètimu srd.

precossàre percossàre

precúnta percúnta

precuntàre precontàre

precurài, precuràre pelcuràre

prèda pèdra

predabbràva , nf: pretabbrava Definitzione sorfatu de arràmene apedrau Frases samunaiant su trigu in predabbrava, innantis de lu semenare Ètimu itl. pietra brava.

predàche, predàghe pedràghe

predàili , nm, agt Definitzione logu de orrocas, totu orroca lisa; chi est che pedra (béciu p.) Sinònimos e contràrios pedraju, pedrera, pedriaxu / pedrale Frases torrandho a sa predàili de Nigola Orrú apo inténdhiu unu spulichistu. Terminologia iscientìfica slg.

predàle pedràle

predalònga , nf Definitzione perda fita, fichia, prantada: pedra trebballada, picada pagu o deunudotu, de s'antigóriu prus mannu, símbulu de is divinidades o adoradas che divinidades etotu Sinònimos e contràrios pedravita Terminologia iscientìfica opan Ètimu srd.

predàmene peideràmine

predamodhàju , nm Definitzione bogadore de pedra modhe (tarcu) Frases sunt sos predamodhajos discuntentos ca non bastat s'issoro zorronada Ètimu srd.

predamòdhe , nf Definitzione genia de minerale biancu, coment'e pedra morta ma sidhada, lisa a dha tocare: si agatat mescamente in is montes e minieras de Orane Sinònimos e contràrios sinnadora, talcu Terminologia iscientìfica mnr Ètimu srd.

predamólina , nf Definitzione genia de pedra niedha (dhi narant fintzes màrmuri niedhu), essia de is vulcanos Sinònimos e contràrios basartu Terminologia iscientìfica mnr Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu basalte Ingresu basalt Ispagnolu basalto Italianu basalto Tedescu Basalt.

predampè , nn Definitzione preda in pè: in su giogu de sa càmpana (a pincaredhu), giru de totu is casellas cun sa pedrighedha posta in pitzu de su pei (su predamanu si faet cun sa preda in pitzu de sa manu) Frases fatu su primu giru, si fait predampè: si ponit sa preda in pitzu de su pè e si torrat a fàiri s'ingíriu de totu sa càmpana Ètimu srd.