A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

pretzísu pertzísu

prétziu préciu

préu , nm Definitzione preide, prus che àteru in is títulos, vocativu: preu Giuanne.

preubbídu , pps, agt: proibbiu Definitzione de preubbire Sinònimos e contràrios brivu, controidu, vedadu 2. a su tempus de su fassismu sas garas de poesia in piata fint preubbidas ◊ semus fintzas proibbidos d'essire a fora, cun cuss'apesta!

preubbíre, preubbíri , vrb: proibbie, proibbire, proibbiri, pruibbire Definitzione cumandhare de no fàere calecuna cosa Sinònimos e contràrios brevare, chitai 1, controire Frases píscamos e preíderos unu tempus aiant preubbidu sas garas de sos poetes in piata ◊ a la bíere e a la pompiare, a Mallena, chie mi lu preubbit?!◊ proibbidos los ant de trabagliare ca no podiant boes comporare Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu interdire, défendre Ingresu to forbid Ispagnolu prohibir Italianu proibire Tedescu verbieten.

preucósu peugósu

preúcu, preúgu, préugu peógu

preulíre, preulíri , vrb: priuliri Definitzione buscare, arregòllere cosa a pagu a pagu, cun dificurtade, in tempos longos; a logos dhu narant in su sensu de ndhe bogare s'agriore a s'ogiuermanu faendhodhoe fríere unu bículu de pane; fintzes cumprèndhere su chi s'ischit de s'àteru in manera ibballiada, in su sensu de ndhe pentzare male Sinònimos e contràrios acabidae, acabigiulare, acabulare, arreguai, coberai, pelcutzare, regutzulare, sciscillonae Frases semus triballendhe che àinos ma no resessimus a preulire unu sodhu ◊ de un'arzoledha de prantaza de càule petzi bi ndh'apo preulidu pagos puntos ca mi che l'at manigada sa ruga ◊ si podint priuliri cuatru litrus de ollu dónnia coranta chilus de ollestincu Tradutziones Frantzesu ramasser, écornifler Ingresu to scrape up Ispagnolu juntar, reunir Italianu racimolare, raggranellare, procacciare Tedescu zusammenbringen, zusammensparen, ansammeln.

preunósu , agt: proinosu 1, pruinosu Definitzione chi portat pruine, chi est brutu de pruine Sinònimos e contràrios bruerosu, bulvaritzosu, imbruinadu, peuerosu* Frases fit una pigadedha preunosa in mesu de costas de terra de sassu rujonza Tradutziones Frantzesu poussiéreux Ingresu dusty Ispagnolu polvoriento Italianu polveróso Tedescu staubig.

préura , nf Definitzione napa, genia de pigighedhu fine fine chi ammontat is prumones e dhos separat de sa parte de aintru de sa càscia Terminologia iscientìfica crn Tradutziones Frantzesu plèvre Ingresu pleura Ispagnolu pleura Italianu plèura Tedescu Pleura.

preuríte , nf: priorita, priorite Definitzione dolore de costau: infetu a sa préura Sinònimos e contràrios pleurisia Frases giuchet sa priorite in cada fiancu ◊ si fiat ammaladiau de priorita Terminologia iscientìfica mld.

preustínu , nm Definitzione mata manna ma giòvona, bella e dereta, chi nemos dhi at betau manu a ndhe segare cambos, mai tocada, ínnida Sinònimos e contràrios fraustinu Frases s'àrbure piús nébida e fozida as truncadu in netu ancora preustinu ◊ preustinos ínnidos podiant contare àteros contos cun raighinas tuas seculares! ◊ mastru Tilipu faghiat iscalas de carru dae preustinos tènneros che sa chera Tradutziones Frantzesu fût lisse Ingresu stem, young tree Ispagnolu árbol, planta joven Italianu fusto, pianta gióvane Tedescu Stamm, junger Baum.

preutídu , pps, agt Definitzione de preutire Sinònimos e contràrios cdh. laldatu.

preutidúra , nf Definitzione su preutire, istidhigóngiu allutu de lardu apitzu de sa petza orrostindho Frases s'arrustu in s'ispidu a cara a fogu est indeoradu de sa preutidura Ètimu srd.

preutíre , vrb Definitzione istidhigare su lardu allutu a sa petza orrostindho po dha fàere prus saboria Sinònimos e contràrios allardare, ispinghinare, istedhiare, untinare Frases iferchit s'anzone, comintzat a l'arrustire e a lu preutire chin lardu Tradutziones Frantzesu arroser un rôti Ingresu to baste Ispagnolu enlardar Italianu pillottare Tedescu spicken.

prevaléntzia , nf Definitzione su prevalèssiri, su èssere in prus, de prus, prus forte.

prevàlere , vrb Sinònimos e contràrios bíncere, prevalèssiri, superai Ètimu itl. prevalere.

prevalèssiri , vrb Definitzione èssere de prus, prus forte a paragone de un'àtera cosa Sinònimos e contràrios bíncere, prevàlere, superai Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu l'emporter Ingresu to prevail Ispagnolu prevalecer Italianu prevalére Tedescu überwiegen.

prevàliri prevàlere

preveniméntu , nm Definitzione su fàere innanti o aprontare cosa mescamente a manera chi no acontessat calecunu dannu o male Frases no bi at prevenimentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu prévention Ingresu prevention Ispagnolu prevención Italianu prevenzióne Tedescu Vorbeugung, Verhütung.