A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

parapennènte , nm Definitzione genia de crabiga, ma prus pitica, chi si ponet in punta in s'iscala de su carru, in d-un'istampu fatu de pitzu a bàsciu, po no ch'essire s'iscala a denanti in s'ajone (sa crabiga serbit candho su carru est in tira) Sinònimos e contràrios cdh. parapinnenti Ètimu srd.

parapétu, parapétus , nm Definitzione css. cosa, ma mescamente muru, barandíglia o àteru deasi, fata a s'artària de su petus in logu artu o de perígulu a manera de no che orrúere gente, de si pòdere imbarare chentza che orrúere; genia de pinzos de fémina po poderare is titas Sinònimos e contràrios balaustrera, petíglia Frases est imbranconadu in su parapetus de su ponte Tradutziones Frantzesu garde-fou, allège Ingresu parapet Ispagnolu parapeto, sujetador, sostén Italianu parapètto, reggiséno Tedescu Brüstung, Büstenhalter.

parapillíssiu , nm: parpellíssiu, prafallissu, prapallissu, prapellissu, prefellissu, prefellítziu Definitzione bestimentu biancu fine, largu, a mànigas largas, totu trebballau, longu agiummai a benugos, chi su preide ponet po unas cantu funtziones; àteru bestimentu deasi chi si assimbígiat Sinònimos e contràrios rochetu 1, subrapellissu* Frases mancai no porti chíriga e prafallissu, caincunu sarmonedhu dhu sciu arrapillai dèu puru ◊ chi sigheus aici in mesu de is predis tocat a si ponni a prafallissu! ◊ a carrasecare si est bestiu chin d-unu parpellíssiu biancu ◊ su preídelu giughiat su prefellítziu 2. Tziu Nicola fit chin su parpellíssiu chi, si fit istau biancu, l'aiat fatu assimizare a unu dutore Terminologia iscientìfica prdc Tradutziones Frantzesu surplis Ingresu surplice Ispagnolu sobrepelliz Italianu còtta Tedescu Chorhemd.

parapímpu paraímpiu

parapiòlas , nm Definitzione unu chi giaet a bíere sa natura Ètimu srd.

parapúnta , nm Definitzione molinalzu, para de s'àcua, de s'arriu (cun alas niedhas), cuadhu béndhiu, cadhu 'e piliche, genia de tzuga (tzíntzula) manna, debberone, de diferentes calidades, chi faet in logos friscos, chi dhue at abba, in istade: bolat coment'e a móvias a iscutuladura e fatuvatu si parat firmu (si apuntat) in pitzu de s'abba o in s'erba Sinònimos e contràrios coebida, ispadaluchente, isperaranza, parixedhu, preidedhu, púbulu 1, sennoredha 2, tintulone Terminologia iscientìfica crp, lestes macrostigma, calopteryx splendens, libellula depressa, crocothemis erythraea, anax imperator Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu libellule Ingresu dragonfly Ispagnolu libélula Italianu libèllula Tedescu Libelle.

parapuntíglia , nm Sinònimos e contràrios parapunta Ètimu srd.

parapúntu , agt Definitzione chi est totu istampau, totu puntu Sinònimos e contràrios pertusatzu, pipionidu, precolatzu, tavunadu, trapau Tradutziones Frantzesu criblé de trous Ingresu riddled with holes Ispagnolu agujereado Italianu bucherellato, sforacchiato Tedescu durchlöchert.

paràre parài

pararútas , nm Definitzione genia de paracu mannu chi s'imbestit in dossu po si ndhe betare de aeroplanu e chi comente si aperit arreschet in s'ària e permitit de calare a terra abbellu Sinònimos e contràrios paracadutu Frases unu si ndh'est betadu de s'ariopranu cun su pararutas Tradutziones Frantzesu parachute Ingresu parachute Ispagnolu paracaídas Italianu paracadute Tedescu Fallschirm.

parasàmbene, parasàngu , nm Definitzione pígiu de carre (músculu) chi, postu a istúturu a mesania de sa carena, ispartzit su matzàmene: coro e prumones apitzu (o a sa parte de sa conca, in is animales a bàtoro peis), totu s'àteru a bàsciu, asuta, (o apalas) Sinònimos e contràrios traessalza Terminologia iscientìfica crn Ètimu srd.

parassíta , nm Definitzione vegetale o animale chi creschet o faet a gastos de un'àteru; fintzes cristianu chi campat apitzu de is àteros po mandronia o àteru pecu Tradutziones Frantzesu parasite Ingresu parasite Ispagnolu parásito Italianu parassita Tedescu Schmarotzer.

parastàgiu, parastàju, parastàxu, parastàzu, parastràzu palastràgiu

paràta paràda 2

paràta 1 paràda

paratòpas , avb Definitzione fai a p. = atopare, atobiare, andhare a cara a un'àteru Sinònimos e contràrios paradóbias.

paràtu , nm Definitzione tocu de campana distintu e a pagamentu chi si faiat unu tempus candho interraiant unu mortu Sinònimos e contràrios asséchiu, lassa 1 Frases sos paratos unu tempus fint unu pro su póveru, duos pro sa tzente cuartache, tres pro su campatógliu e dae tres in susu pro su ricu.

paratúra paradúra

paràtzu , agt Definitzione nau de animale e de gente, chi est a pintirighinos, a marchighedhos de diferente colore Sinònimos e contràrios aggutau, iscacadu, pibirassu, pibirinosu.

paràu paràdu