A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

parafúlmini , nm: paravúlmine Definitzione pértiga de arràmene in artu e calada a terra cun filu grussu po atirare is lampos a dhos iscarrigare a terra, a manera de no fàere dannu a gente e cosas Sinònimos e contràrios paralampu Tradutziones Frantzesu parafoudre Ingresu lightning conductor Ispagnolu pararrayos Italianu parafùlmine Tedescu Blitzableiter.

paràgi, paràgiu , nm Definitzione unu logu, posidura de logu Sinònimos e contràrios poestu Ètimu ctl. paratge.

paragodhèra , nf Definitzione devantàgliu o pannu de ananti (o fardita) chi si acàpiat a su mascu in s'ischina, e pendhendho in bentre, po no improssimare is brebès innanti o fora de su tempus, candho su bagadiu si portat totu impare cun su madriedu Ètimu srd.

paragòge , nf Definitzione foedhandho, sa p. est sa vocale aciunta a s'acabbu de unu foedhu chi in sardu si faet arrepitindho s'úrtima vocale de is foedhos candho acabbant cun ccn. cunsonante (es. su plurale) e si faet una pausadedha (in s'iscritura in su própriu tretu depet arresurtare ccn. sinnu de puntegiadura po sinnale de pàusa: /. , ; : ? !/); iscriendho est méngius a fàere a mancu de arrepítere custa vocale ca a su foedhu no dhi ammancat nudha (ma a dha nàrrere faendho pàusa – foedhandho o ligindho – andhat bene ca est cussu su manígiu de su sardu). Es. de p.: si ndi seus andàusu. (ma iscritu giustu est andaus.), si che sunt essídoso. (de iscríere essidos.), custu no si pòdidi. (de iscríere podit.), custu isse l'íschidi. (de iscríere ischit.), custas cosas funti pàgasa. (de iscríere pagas.), cussu est su chi che chèrede, (de iscríere cheret,), issu lu pònete; (de iscríere ponet;); cumbenit a no iscríere sa paragógica, naendhodha però candho su foedhu chi acabbat in cunsonante portat unu calesiògiat sinnale de puntegiadura o fintzes si po calecun'àteru motivu si faet una pausada. A./c. candho su foedhu est una forma vrbl. de 3ˆ p. pl., chi acabbat cun -nt, e atóbiat foedhu chi cumènciat cun cunsonante, chentza puntegiadura in mesu, paret ca faet dificurtade a pronunciare e iat a pàrrere méngius a iscríere sa paragoge (che in s'es. custas cosas funti pagas, ue sa forma vrbl. funt est iscrita "funti" cun /i/ paragógica): ma fintzes foedhos deasi si podent méngius regularizare iscritos chentza paragoge e adatare solu sa letura/pronúncia a lígere sa paragoge (iscríere custas cosas funt pagas. e pronunciare "custas cosas funti pàgasa."). In sa foedhada sulcitana s'ind. pres. "funti" e s'imp. "funta" de 3ˆ pers. pl. de su vrb. èssiri cun iscritura chentza sa paragoge si cunfundhent e iat a tocare de iscríere sèmpere s'imp. funta (fiant) po chi siat craru chi est s'ind. imperfetu e regularizare chentza paragoge solu funt indic. presente.

paragógicu , agt Definitzione de paragoge, nau de vocale annuntile o aciunta.

paragonài, paragonàre , vrb: aparagonare* Definitzione fàere o pònnere paragones, pònnere apare, a paragone, calecuna cosa o a ccn. cun àtera cosa o calecun'àteru siat po bíere un'assimbígiu, siat po pòdere bíere is diferéntzias Sinònimos e contràrios assemizare, cufrontare, cumparai Frases tui bolis paragonai sa glória tua cun sa mia? ◊ sa richesa càmbiat sa pessone dae macu a sàviu, dae disonestu a onestu, dae míseru a àbbile e gai paragonanne… Tradutziones Frantzesu comparer Ingresu to compare Ispagnolu comparar, parangonar, cotejar Italianu paragonare Tedescu vergleichen.

paragòne, paragòni , nm Definitzione su pònnere apare duas cosas a manera de pòdere bíere méngius in ite funt oguales, diferentes o si assimbígiant; genia de contu po fàere a cumprèndhere méngius una beridade, fintzes po ammostare comente una cosa balet che un'àtera Sinònimos e contràrios assembru, cufrontu, cumparàntzia, iscumbata, paràmbulu Maneras de nàrrere csn: pònnere paragones = fàghere su cufrontu, faedhare de carchi cosa o de ccn. coment'unu esémpiu addatu; mancu a paragone! = de unudotu diferente, no fait mancu a dhu paragonai; a paragoni miu, tuu, suu, e gai = postu a p. cun mimi, cun tui, cun issu Frases tocat a fai su paragoni giustu ◊ aziu mi est ponendhe in sa pessone solu su lu discúrrere e pensare: a ti aunire sos coros impare no ti deghiat mancu a paragone! ◊ un'ortu gai bene tentu contu no che ndh'at de li pònnere paragone! ◊ a paragoni suu, sa seguri sarda fut unu gioghitu po pipius (B.Lobina) Tradutziones Frantzesu comparaison, similitude Ingresu comparison, similitude Ispagnolu comparación, parangón Italianu paragóne, similitùdine Tedescu Vergleich.

paragoniài , vrb Definitzione penoriare, sufrire meda morindhosi.

paragóniu , nm Definitzione agonia istragada, suferéntzia meda morindho, morte penoriada Ètimu srd.

paràgrafu , nm Definitzione parte pitica de un'iscritu, ispartzidura de un'iscritu.

pàragu pàgaru

paràgula , nf: paràula, peràula Definitzione cuncordu de sonos fatos a boghe cunforma a su géniu de una limba, su sonu chi si faet in s'ogroena candho passat s’ària faendho trèmere is cordas chi faent sa boghe, cuncordau e adatau cun is diferentes partes de sa buca (e fintzes su nasu) a manera de àere significau in su foedhare; dónnia síngula cosa chi si narat cun significau in d-una limba; sa capacidade de foedhare, de nàrrere cosa; genia de promissa chi unu ammostat de fàere de ditu suo o fintzes adduindho a su chi bolet s'àteru Sinònimos e contràrios faedhu / abbrébius | ctr. cosa, òpera Maneras de nàrrere csn: dare, muntènnere o firmare sa peràula = donai su fuedhu, aguantai sa promissa; sa paràula de Deus = sas Iscrituras Sagradas pro totu su chi benit atribbuidu a Deus; torrare sa paràgula = torrai isceda, fai sa cunfirma; peràula mesurada, pensada = nada faghindhe bene contu de su chi cheret nàrrere; peràula grae = chi ofendhet; paràgula porria = fuedhu nau po fai a pentzai mali o dudai de unu, de una cosa; paràula bíschida = chi ofendhet; ómine firmu de peràula = chi muntenet sa promissa; èssere in peràula cun ccn. = èssiri isposus, fidantzados; iscontzare sa peràula = (nau de isposus) istorraisí; èssere de pagas peràulas = chi no dhi praxit meda a fuedhai, chi est mudurcu; una paràgula mi ses nandhe!… = tanti gi est nudha!…, est tropu; leare sas peràulas de buca a unu = fàghere innanti a nàrrere su chi fit comintzendhe a nàrrere s'àteru; leàresi peràulas, picàresi paràgulas, àere paràgulas chin ccn. = tènniri iscórriu, fuedhaisí certendi, mancai pagu; paràgulas birdes, peràulas foltes = brebus, fuedhus chi narant po sanai unu mali; paràulas mannas = peràulas de unas cantu pregadorias, meraculosas a zisa de peràulas fortes etotu (es. evanzelistas, cumandhamentos, apóstulos); tocare sas peràulas a pódhighe = biri e tocai su chi ccn. at nau poita est resurtau berus, teniat arrexoni; prèndhere a ccn. a peràulas = leàrelu a ingannu, in trampa; afaltzare sa peràula = bènnere mancu a sa peràula dada; travolcare sas peràulas = fai nàrriri a is fuedhus su chi no narant, cambiai su significau po ingannai, po no bolli arriconnosci is cosas (itl. cambiare le carte in tavola); incarrire, avincare sas peràulas = nàrriri is fuedhus bèni crarus a manera chi s'àteru si dhus pongat bèni in conca; pònnere sa peràula, peràulas = fuedhai po favorèssiri a ccn. po su bèni suu, po agiudu, incumandai Frases sa pitzinna est comintzendhe a atrobodhiare sas primas peràulas ◊ de is paràulas mias fortzis ti ndi arrís! ◊ no potèndhesi atrivire a mutire peràula, li colaiat nessi acurtzu, a sa picioca ◊ sas resones de sa poesia s'inzendrant dae sa peràula chi su vívere oferit (C.Puddu)◊ sas paràulas pesant che pedras e cherent medidas ◊ non paràulas solu pro pregare: de òperas bonas fàgheli un'altare! (P.Fae)◊ s'amore pro te, bella, est peràula dada: restat finas a sa tumba! ◊ dego no bos apo secau su rispetu, no bos apo nau mai mancu perra de paràgula! ◊ su fizu fit avelenadu dae sas peràulas chi aiat àpidu chin su babbu ◊ tantos annos tribagliandhe chin babbu tuo, mai àpiu paràgulas! 2. chie m'istimat ponet mente a sas paràulas mias – narat su Segnore ◊ che li ficheit in conca chi sa puzonina si podiat aldiare cun sas peràulas ◊ sas peràulas mias dhas as a tocare a pódhighe! ◊ amigu meu, de sas dóighi paràulas mannas naemminde duas! Sambenados e Provèrbios prb: a peràulas macas origas surdas ◊ fune ligat boe e paràula ligat ómine ◊ s'ómine chi no firmat in peràula in su mezus andhare benit a rúere Ètimu ltn. parabola Tradutziones Frantzesu parole, mot Ingresu word Ispagnolu palabra Italianu paròla Tedescu Wort.

paragúlu , nm Definitzione chi est tocau a origa, nau a disprétziu de ómine chi si giaet a ómines etotu Sinònimos e contràrios caghineri, mascuvémina / ttrs. paraguru Tradutziones Frantzesu pédéraste, inverti Ingresu homosexual Ispagnolu marica, invertido Italianu invertito Tedescu Invertierte.

parài , vrb: aparai*, parare Definitzione pònnere, mescamente pònnere una cosa a manera de ndhe pòdere arrecire un'àtera Sinònimos e contràrios abarrai, ammanitzare, cuncordai, èssere, firmai, iltare, pesai 1, pònnere / puntai Maneras de nàrrere csn: parare una cosa (sas manos, unu traste, sa cara, e gai) a su fogu, a su bentu, a su sole, a s'abba = pònniri, acostai a manera de pigai o aciapai cosa; parare s'origra a iscurtare, sa manu a li dare o leare cosa; parare su sacu = muntènnere su sacu abbertu de bi poder betare cosa; parare su crobu, sa pràdiche, parai su latzu = pònnere su crobu, sa pedra a manera de tènnere animale; parai sa tella a grai = male, chi no bi isparat candho s'animale si ndhe leat s'esca; parai faci, parare fronte, sas petorras = bogare sa cara, faedhare chentza birgonza, afrontare sas dificurtades cun corazu; parare s'anca a unu = pònniri sa camba de tressu a unu candu est passendi, o chi si movit, po dhu fai arrúiri (fintzas gioghendi a istrumpas); parai barraca = pònnere o fàghere barraca; parare famíllia, parare bestiàmine = pesare famíllia, pònniri o pesai bestiàmini; parare ratza = arratzai, lassai bestiàmini bellu po ndi fai àteru; parare ódiu a ccn. = ficare ódiu, leare in ódiu; parare afetu, puntígliu = ghetai istima, pigai totu a puntígliu; parai sa crésia, s'artari = cuncordai; parai su cuadhu = amanitzare su cadhu (issedhare, e gai); parai mali = istare, agabbare male; paràreche in ccn. logu = èssiri, istai, èssiri acabbau in d-unu logu; paràresi a sa mente (nadu de un'idea, de cosa chi si pessat) = bènnere e istare in sa mente; paràresi mudu, surdu = betàresi a mudu, a surdu, fai finta de èssiri mudu, surdu; parare tzegu, macu, teracu = essiri ciurpu, macu, serbidori; paràresi (nadu de ccn segundu ite li sutzedit)= abbarrare trassidu, trassicu, male Frases no cuncordu prus nudha: nd'apu parau iscramentu! ◊ mi ndi torràst imbriagu e insaras parasta briga! ◊ a calchi versighedhu pagu esatu paras sas palas e t'istas chietu (P.Terrosu)◊ cun fortza para fronte a tantu male! ◊ comente intrat su professore, paro coràgiu e mi fato interrogare ◊ para sas manos chi ti che imbolo custa nughe! 2. inoghe no si che parat prus de sas brigas! ◊ in domu no fait a dhui parai de sa basca! ◊ cussa est che pilloni in pértia: no parat in nisciunu logu! ◊ no tengu su prontu de mi dhui parai ananti ◊ paro innoghe a iscurtare a tie ◊ cuss'ispesa no parat in chentumiza francos ◊ si bi cheres totu cuss'ira de zente a s'isposonzu, s'ispesa no parat in deghe milliones! ◊ no parat in tres imbudus de mungetedhas tapadas (L.Matta)◊ mi ch'esso a foras e apustis de pag'ora ndhe torro a intro, ma no paro in logu 3. parade su cadhu! ◊ si est paradu a pasare in domo de unu ◊ mi fio fatendhe in deghe pro li parare sa fua, a s'acheta ◊ sos àrbores parant s'ardore de su sole ◊ no lu parabat peruna crisura, a su pistichinzu chi zuchiat! ◊ e chie lu parat, como, su mere, male arrennegau coment'est?! ◊ deo possedo unu passacudina chi no lu parat mancu porcellana 4. no dha tenis sa limba po dhis parai barra?! ◊ si est paradu ritzu in mesu pariat un'ànima mala! ◊ si mi sunt parados in dainanti ◊ est tocau a mimi a parai faci e seu andau dèu a domandai fémina po tui! ◊ si est parau in faci a issu ◊ in bidha ant paradu iscola noa ◊ s'ingaleno s'oju ti mi paras a sa mente ◊ tue surdu ti paras, boltas sa fàcia aterue (P.Mossa) 5. nche las aiant bocadas dae Frantza e che fint paradas in Núgoro ◊ ch'est essidu, no at nadu nudha e no isco mancu inue che parat! ◊ ube che parabas chi no ti bidiamus prus? ◊ una die che paramus in mare pro lu connòschere acurtzu 6. milli allegrias, dícias chi no fentomo, paraiant a muda sa domita (A.Spano)◊ custas cosas serbint po parai un'aposentu a s'antiga 7. ti ant fritu paradu, chena dolu ◊ su cani est parendi sa perdixi 8. de vacas ndh'amus a parare àteras ◊ s'at paradu unu fiotu de berbeghes ◊ avio parau unu porcu in domo Sambenados e Provèrbios prb: para fama e crocadí! Tradutziones Frantzesu exposer, présenter Ingresu to put out Ispagnolu exponer, presentar Italianu pòrgere, espórre, presentare Tedescu reichen, darbieten, darreichen.

paraímpiu , nm: paralímpiu, paralimpu, paranimpu, paraninfu, parapimpu Definitzione chie andhat a foedhare una fémina po pobidha po contu de àtere, chie cumbinat cójuas Sinònimos e contràrios apagiadori, cojadori, comisionàrgiu, gantzaju, mandhadàgliu, pabonicu, parémpiu, poborimpu, tratadore Frases a li deghiat una pugnalada a su paralimpu chi at fatu su cógiu! ◊ no serbit prus paraninfu po fai domanda de coja! ◊ candho su paralímpiu andhaiat a domo de sa picioca, beniat fatu cicire in d-una cadiredha iscòncia Tradutziones Frantzesu paranymphe Ingresu paranymph Ispagnolu casamentero Italianu prònubo Tedescu Ehestifter.

paràju , nm Definitzione obreri, mescamente su presidente de s'assótziu chi pigat sa pandhera in sa crufessone de unu santu Sinònimos e contràrios obbreri, oberàgiu.

paralàdu , agt Definitzione chi est coment'e paralizau, retentu, nau in su sensu de persona lègia, male fata meda Sinònimos e contràrios fatiorru Frases s'orcu de sas paritórias est un'ómine paraladu (G.Chessa).

paralàmpu , nm Sinònimos e contràrios parafúlmini.

paralèta , nf, nm: parleta, perleta, praleta, pralleta, preleta Definitzione unu foedhare sighiu a meda; chie istat sèmpere foedhandho, chi no si citit mai, sèmpere naendho Sinònimos e contràrios apísciulu, bàdula, ciaciarra, ciarra, lillora, lúlluru, ragàglia / argioleri, badaceri, càdara, ciaciareri, foxileri, paraletadore, tàcula, tzarrantinu Frases est bella meda sa preleta nostra ◊ cun cudha issoro perleta tèmperant s'italianu ◊ za ndhe zughes de paraleta, no timas: no assutas un'iscuta! ◊ a mamma li est torrada sa paraleta chi paret unu riu bogadu! 2. ma ses unu paraleta, mih, sempre de unu contu a s’àteru chentza sessare nudha! Ètimu spn. parleta Tradutziones Frantzesu loquacité Ingresu talkativeness Ispagnolu labia, parla Italianu loquacità, parlantina, cicaléccio Tedescu Redseligkeit, Zungenfertigkeit, Geschwätz.

paraletadòre , nm Definitzione chie istat sèmpere a barra posta, sèmpere foedhandho fintzes chentza capia Sinònimos e contràrios argioleri, ciaciareri, faedheri, foxileri, ladrapedhu, paraleta, prafateri, tàcula, tzarrantinu Frases in bidha sa peràula fit unu muntone de cosas e neune faghiat carriera pro èssere paraletadore Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu loquace Ingresu talkative Ispagnolu locuaz Italianu loquace Tedescu gesprächig, redselig.