A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

papizòne papigiòne

papógnu , nm: papóngiu, paponzu Definitzione su papare, is cosas chi si papant Sinònimos e contràrios mandhiconzu / alimentu, arracatu, bivu, màndhicu, mandiari, papai 1 Frases papóngiu de frommiga ◊ mancaiat su bestire e su paponzu ca su travallu no fit pagau ◊ su papóngiu nostu fut late, pane, casu, ladru Ètimu srd.

papòne , agt Sinònimos e contràrios fauzone, ingrutone, mandhicatore, papadore.

papóngiu, papónzu papógnu

paporàda, paporàta , nf Definitzione essia o nue de vapore; nue de ària budhia Sinònimos e contràrios ispaporada / iframiada, pampada / ttrs. papurada Frases su ventu nche munnat sas paporatas de su gassu chi essint dae sa fràbbica 2. su sole si fachet a intèndhere chin sas paporadas suas de calore Ètimu srd.

papòre, papòri , nm: popore Definitzione prus che àteru, abba chi po efetu de su calore si che pesat coment'e nepidedha, ma fintzes abbentada de àteru chi, sèmpere po efetu de su calore, si faet a gasu e bolat in artu Sinònimos e contràrios vapore Frases sa contzadura de sa pedhitza cheret fata impreendhe maniles de gumma e caratza pro no ndhe alenare sos popores Tradutziones Frantzesu vapeur, exhalation Ingresu vapour, exalation Ispagnolu vapor, vaho, emanación Italianu vapóre, esalazióne Tedescu Dampf, Ausströmung.

pàpu pàpi

pàpu 1 , nm Definitzione sa punta o conchedha de sa natura de s'ómine / iscugudhai su p. = iscocolletare, tirare issegus su pedhutu (iscrafudhu) chi lu muntenet cuguzadu Sinònimos e contràrios conchedha 3 Terminologia iscientìfica crn, ssl Tradutziones Frantzesu glande Ingresu glans Ispagnolu glande Italianu glande Tedescu Glans, Eichel.

papuinàre , vrb: pupuinare, purpuinare Definitzione calare o fàere a popoine, a pruinedhu, fàere a farra (nau de sa linna) Sinònimos e contràrios farratzai, infarraciai, pipionire, pubujonare Frases a mie si m'est papuinanne totu sa cosa durche ◊ sa càscia betza est frundhida in su cortile, pupuinada ◊ cussa trae totu pupuinada nos ndhe falat subra! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se vermouler Ingresu to get worm-eaten Ispagnolu carcomer Italianu intarlare Tedescu wurmstichig werden.

pàpula , nf Definitzione cosighedha modhe modhe a papare / p. de nie = froca lada Sinònimos e contràrios papaledha Frases su chervedhu in pàpula est andhandhe, sas rodedhas male sunt girandhe (G.Cheri).

papuledhàre , vrb Definitzione foedhare a papuledhu, naendho is foedhos male, ibballiaos puru, chentza chi si cumprendhat craru (comente faent is pipios imparandho a foedhare) Sinònimos e contràrios impapulare, imprabastulai Frases ite ses impapuledhendhe? Faedha bene!

papulédhu , nm Definitzione su foedhare de is pipios (o comente faent is pipios), chi no narant is foedhos bene craros e giustos.

papurótu , nm Definitzione frutu cun papu, cun chiu Sinònimos e contràrios babbarotu 1, méndhula.

papuschiàda , nf Definitzione su papuschiare Sinònimos e contràrios papuschiadura Ètimu srd.

papuschiadúra , nf Sinònimos e contràrios papuschiada Ètimu srd.

papuschiàre , vrb Definitzione pròere unu pagu, istidhigare abba, o fintzes salia foedhandho Sinònimos e contràrios arrosinai, babbiscare*, cibinare, istedhiare, modhinare, proighinai, tziviai.

papuschína , nf Definitzione proidedha de pagu contu, abbighedha lébia, pagu cosa, fintzes istídhigos de salia chi bolant de buca foedhandho Sinònimos e contràrios arrosina, lentina, modhina, paspia, proighina, proischina, tzibina Frases ufuladas de bentu frúschiant molinandhe sa frita papuschina ◊ su bentu marinu batit sa papuschina de s'undha Terminologia iscientìfica tpm Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu petite pluie fine Ingresu drizzle Ispagnolu llovizna Italianu pioggerèlla Tedescu leichter Regen.

pàra , nm Definitzione ómine chi si cunsacrat totu a Deus cun calecunu órdine o istitutu religiosu; genia de tzuga manna (dha narant fintzes p. de s'àcua, de s'arriu)/ min. parighedhu, paritedhu; para de cica = padre chircante; parixedhu = una zenia de pane (e fintzas sa títula manna de riu); p. marinu = zenia de animaledhu de mare a corza tosta (aplysia); capedhu ’e para = zenia de antunna (Macrolepiota procera, itl. mazza di tamburo) Sinònimos e contràrios padre / parapunta, preidedhu Frases custus fiant tres paras de missa e unu legu ◊ lessit istai is mòngias e is paras circantis ◊ a trassa de para, fiat fadendi s'angioni, su marxani ◊ sa mòngia ponit sa mígia a su para e su para ponit sa mígia a sa mòngia… Ètimu ctl. pare Tradutziones Frantzesu moine, religieux Ingresu friar, monk, religious Ispagnolu cura, fraile Italianu frate, religióso Tedescu Mönch, Ordensbruder.

parabàtula , nf: barabàtula* Definitzione su calagasu Sinònimos e contràrios abadegasu, carravarina, folacasu, lepilepi, maniposa, pabedha, seisei Frases is parabàtulas bolant de innòi a iloi Terminologia iscientìfica crp.

parabàtulu , nm Definitzione pigionedhu apenas essiu de s'ou, a bentredha / restare p. (nau a su piciochedhu)= abbarrare piticu Sinònimos e contràrios bentredhu, berchedha Frases si no mànigas restas parabatuledhu e cresches palimodhe ◊ sunt débbiles sas alas de custu parabàtulu ispilidu!(T.Rubattu).