A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

papàu , pps, agt Definitzione de papare Sinònimos e contràrios manicau, spapau.

papaúle, papàule, papaúlu pabaói

papaúrru , nm Definitzione rosa putzinosa o pabaule Sinònimos e contràrios babaoi, papàile, paparre, pitzirilloi, tzantza Frases frores rujos de papaurru ◊ sas lavras suas pariant campos de papaurru Terminologia iscientìfica rba Ètimu srd.

papavàrre , nm: pepevarre Definitzione bentu chérbinu, orrubiamentu de sa pedhe chi si faet a pibisias, arrasposa, pruschetotu po sa basca, po su pruine, e faet a iscrafíngiu Sinònimos e contràrios foguterra, gherdonale, iscardidura, pabarre / cdh., ttrs. papavarru Frases impessu tastau cudhu ticu de binu, si li fit fata sa cara a papavarre, incrapudhia a ghetu de si l'allúghere in frama ◊ lampu ratinzu, custu papavarre!… Terminologia iscientìfica mld Tradutziones Frantzesu impétigo, intertrigo, urticaire Ingresu hives, intertrigo Ispagnolu impétigo, intertrigo, urticaria Italianu impetìgine, intertrìgine, orticària Tedescu Nesselsucht, intertrigo.

papavígu , nm Definitzione ispétzia de cugudhu chi si ponet in conca po no pigare abba o bentu.

papavormíga, papavormígas, papavrommíga , nm Definitzione genia de pigione chi che faet su niu in is truncos e papat formiga Sinònimos e contràrios formicarju Terminologia iscientìfica pzn, jynx torquilla Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu torticolis Ingresu stiff neck Ispagnolu tortícolis Italianu torcicòllo Tedescu Wendehals.

papèdha pabèdha 1

papedhàre , vrb Definitzione cumenciare a papare calecunu orrughedhu Sinònimos e contràrios biculare, ispitulare, papitare, spibitzai Ètimu srd.

papèlla , nf Definitzione male mandhigadore, maladia mala chi s'isterret in sa carena Sinònimos e contràrios crancu / cdh. scita Terminologia iscientìfica mld Tradutziones Frantzesu tumeur des cellules épithéliales Ingresu epithelial cells tumour Ispagnolu papiloma Italianu tumóre delle cèllule epiteliali Tedescu Geschwulst der Epithelzellen.

paperàciu , nm Sinònimos e contràrios pabilaza, paperàmini Ètimu srd.

paperàlla pabilàza

paperàmene, paperàmini , nm: papilàmine, papiràmine Definitzione paperi de dónnia genia, fòglios Sinònimos e contràrios pabilaza, paperàciu Frases sos muntonarzos sunt prenos de botedhos, papilàmine, baterias, ampullas…◊ su paperàmini allogadhu ca passant a dhu pigai! Ètimu srd.

paperàza pabilàza

paperestràciu pabiristràtza

papéri , nm Definitzione fógliu fine de pasta de linna de diferente grussària, mannària e calidade segundhu s'impreu chi depet tènnere; iscritura cun valore de documentu / calidades de p.: aciuposu, de iscríere, de pacos, de seda (finedhedhu: itl. carta velina), de pàgia (grussu, de colore grogo) Sinònimos e contràrios pabilu / atu, dochimentu Maneras de nàrrere csn: paperi de bullu = carta bullada; paperi de cómudu = pabilu a frobbire candho si andhat de su corpus, itl. carta igienica; bíviri in su p. de seda = chentza dificurtade peruna, bene meda, contivizadu Frases abbàida si mi agatas unu cantu de paperi po alluminzare su fogu! ◊ su turronaju pigat is turrones e dhos imbódhigat in paperi de pàgia 2. paperi cantat e língua càlliat ◊ at fatu su cuntratu a paperi bullau Ètimu ctl. paper Tradutziones Frantzesu papier Ingresu paper Ispagnolu papel Italianu carta Tedescu Papier.

paperíle pabadíli

paperótu pabilòte

pàpi , nm: papu Definitzione sa cosa de papare, fata po manigare, ma fintzes su chi sa mama batit a is pigionedhos in su niu, bobboi chi si ponet in su latzu po cassare pigiones o àteru animaledhu; una de is duas partes de una tega de is laores chi ndhe faent, sa de mesu, su granu chi si papat, e su sèmene de is frutos cun ossu; su meudhu de su samucu; s'animaledhu de sa cóciula, de sa cotza, de su bucone / min. papixedhu; su papu de sa méndula = (fintzes) genia de obru in su brucitu de su costúmene Sinònimos e contràrios màndhicu, impapu, recatu / addescu / chibu, pisu, ranu / cau 1 | ctr. croxu Maneras de nàrrere csn: èssiri sentza de papu e ni croxu = sentza de fundóriu, chentza sustàntzia; èssiri totu croxu e nudha papu = pàrrere bellu ma no bàlere; no ndi bogai papu, de una cosa = no ndhe fàghere atzola, istare faghindhe ma chentza bi resèssere; límpiu che papu de méndula = netu netu Frases bisatros a "su mànigu" dhi naes "su papu" ◊ su nidu est a puzonedhos e sa mama est batindhe su papu ◊ a chie at bisonzu, papu, bistire e bonumore! ◊ como ca tenes su papu podes carchidare, l'as seguru! 2. dhoi fiat cosa in frori, in papu e in tega ◊ su papu de sa fà portat su nasedhu, sa scròcia e in mesu duas perras ◊ sa méndula mallissa portat duus papus ◊ su scróciu a su meri, su papu a mimi! ◊ de is tres papus iant a èssiri nàscias tres matas 3. eus tentu fillus in papu e in frori Sambenados e Provèrbios prb: no est su croxu su chi balit ma su papu Ètimu ltn. pappus.

papiàda , nf Definitzione su papiare, proidedha Sinònimos e contràrios papionzu, paspiada, proischinada, tzivinada Ètimu srd.

papiài , vrb Definitzione èssere o fàere a iscrafíngiu: in cobertantza, èssere furighedhosu, tènnere tropu presse Sinònimos e contràrios fríere, spurtiri Frases ti est papiau s'illari e pigada ti est sa pressi! Ètimu srd.