papadrígu , nm Definitzione genia de pigione Sinònimos e contràrios alialza, alibinta, cioni, mariannedha, passarellu, passariàngia Terminologia iscientìfica pzn, fringilla coelebs Ètimu srd.
papadròxa papadòrgia
papadúra , nf Definitzione su papare, nau prus che àteru de sa manera de fàere ccn. cosa Sinònimos e contràrios manicadura Ètimu srd.
papàe , vrb, nm, nf: papai,
papare,
papari Definitzione
pigare alimentu, pònnere in buca e matzigare e ingurtire sa cosa o css. alimentu de fàere a matzigadura; si narat fintzes in su sensu de ispaciare o ifidigare calecuna cosa a fortza de dh'impreare, tocare, frigare; fàere a iscinitzu, a pistighíngiu; sa cosa etotu chi si papat o fata po papare
Sinònimos e contràrios
mandhicare,
manicare
/
conciumire
/
arnai,
pipionire
/
alimentu,
arracatu,
màndhicu
| ctr.
geunare
Maneras de nàrrere
csn:
p. a satzadura = a tropu, cun pasteréntzia; p. cun allurpidura = a s'airada, a bufadas; p. a dus buconis = leare, collire de donz'ala; papaisí s'unu a s'àteru = zúgheresi ódiu mannu
Frases
is animales papant sérios cricandho ebra ◊ papa pagu e comporadindi! ◊ sa cosa de papae dha iant preparada prima de tzucae a campu ◊ funt papandho a guturréntzia ◊ su binu dhu bufat papandu?◊ papastus de su chi tenestus
2.
si nci papat de su feli!
3.
ma lah ca dhu papat: no si podit biri sentza de andai a calincunu logu! ◊ si ti papat in calincunu logu iscrafidí! ◊ nosu immoi si papaus su pisci ◊ bois, compà, ite papais paris cun sa petza?
4.
in festas de campagna so istada cun binos bonos, gustosos rostidos e àteros papares saboridos ◊ custu papai est tropu cotu! ◊ istat ispetenne sa papai fata
Ètimu
ltn.
pappare
Tradutziones
Frantzesu
manger,
ronger,
se ronger
Ingresu
to eat,
to gnaw (at)
Ispagnolu
comer,
roer
Italianu
mangiare,
ródere,
ródersi
Tedescu
essen,
verzehren,
sich verzehren.
papaèdha pabasedha
papagallédhu , nm Definitzione min. de papagallu; bobboi papalana chi ponet a is trastos de orroba chistios e dhos paschet e istampat Sinònimos e contràrios arna, àrrala, arrentza, càmula 1, carignàtula, lanasta, tingiolu Frases sa papagalledha est sempri ischiulendi Terminologia iscientìfica crp.
papagàllu , nm Definitzione genia de pigione coriosu ca torrat a nàrrere calecunu foedhu ch’intendhet: cudhos chi bendhent 'sa fortuna' dhu portant in giru po isceberare is billetes 'de sorte' Frases cantant che papagallos in sa nae ◊ su papagallu oi no parrit imbiderau a isceberai billetus de sorti! Terminologia iscientìfica pzn Ètimu itl. pappagallo.
papagàllu 1 , nm: prapagallu Definitzione su calagasu, bobboi chi est sa muda de s'erruca: portat alas totu coment'e pintadas, a magas de diferentes colores, e paret chi portant farra ca a dhas tocare lassant pruinedhu / p. de sant'Antoni = itl. vanéssa Sinònimos e contràrios abadegasu, cabagasu, carravarina, lepilepi, maniposa, pabedha, papagasu, seisei Terminologia iscientìfica crp.
papagàsu , nm Definitzione bobboi, su calagasu Sinònimos e contràrios abadegasu, papagallu 1 Frases su papagasu girat in sa pampa de sa candela fintzas chi si abbruxat is alas Terminologia iscientìfica crp Ètimu srd.
papagliòni pabagliòne
papagliòtus , nm pl: papigliotus Definitzione genia de cannedhos de paperi o àteru, pitichedhos, po fàere o agguantare is pilos de is féminas anedhaos Ètimu spn. papillotes.
papagóciua, papagóciula , nm Definitzione animaledhu de mare a corgiolu tostau; una genia de pische Sinònimos e contràrios cigala, sugàgia / cucu 2, cucumiau 2. a sa cassola dhoi at postu sàlixi a tanchedhus, scrópula, papagóciua, murena… Terminologia iscientìfica psc, uranoscopus scaber Ètimu srd.
papài papàe
papài 1 , nm Definitzione pabaule orrúbiu, rosa putzinosa Sinònimos e contràrios atandha, babaoi*, pabàiri, papaiu, papaosu, paparre, pitzirilloi, pupusa 1, tzantza Frases a s'aspetu, o papai, ses galanu candho totu cumparis ruju atzesu ◊ si nisciunu càlculat a tie est culpa d'èssere nàschidu papai! Terminologia iscientìfica rba, Papaver rhoeas.
papài 2 , nm Definitzione a logos, babbu, babbai Frases nerimidhu prima chi torrit papai!
papàile , nm Definitzione arrosa pisciagani, de porcu, rosa putzinosa o pabaule orrúbiu / p. grogu = calidade de pabaule a frore grogo Sinònimos e contràrios atandha, babaoi*, pabàiri, papaiu, papaosu, paparre, pitzirilloi, pupusa 1, tzantza Frases su papàile isfozidu nos amus bidu in ojos ◊ bi at un'abbísciu de papàiles rujos in sas tancas Terminologia iscientìfica rba, Papaver rhoeas.
papaíu , nm Definitzione arrosa pisciagani, de porcu, rosa putzinosa o pabaule orrúbiu / una creze, p. màsciu = pabaile, pabauli ispinosu o tandha ispinosa (Papaver somniferum, var. setigerum) Sinònimos e contràrios atandha, babaoi*, papàile, papaosu, pitzirilloi, tzantza Terminologia iscientìfica rba, Papaver rhoeas.
papàja , nf Definitzione fruschedha in matéria Sinònimos e contràrios mamaja Ètimu srd.
papajólu , nm Sinònimos e contràrios dinai Frases za ndhe tenet de bellos papajolos, cussu! ◊ isse ndh'est remunindhe cada mese de bellos papajolos, trabballandhe!