paràbba , nm Definitzione genia de telu, cosiu a tiras segadas a punta a manera chi totus impare essit tundhu, postu in d-una màniga a ferritos chi candho si aperint dhu poderant istirau, po badrare s'abba candho proet a calecunu chi dhu portat Sinònimos e contràrios paracu Terminologia iscientìfica ans.
parabbàe , nm Definitzione trastighedhu de pònnere apicau in petorras a su pipiu po no s'imbrutare de abbau (o fintzes papandho) Sinònimos e contràrios babajolu, babarinu, babarola, babera, barbisa, baulera, cabitzola Ètimu srd.
parabbàu , nm Sinònimos e contràrios parabbae.
parabbènes , nm Definitzione presente, donu, fintzes bàntidu Frases o Sardigna, est pretzisu a ti dare parabbenes! Ètimu spn. parabienes.
parabbéntu , nm: paraentu Definitzione cosa de pònnere imbia po badrare su bentu, fintzes logu chi faet de aprigu.
parabbòxi , nf Definitzione su subacelu o capedhu de sa trona.
paràbbula , nf Definitzione
genia de contu chi si faet po ammaistare, giare imparu, fàere a cumprèndhere calecuna cosa o chistione: famadas is paràbbulas de s'Evangéliu (su semenadore, su fígiu isperditziau, su samaritanu e àteras)
Sinònimos e contràrios
paristória
Tradutziones
Frantzesu
parabole
Ingresu
parable
Ispagnolu
parábola
Italianu
paràbola
Tedescu
Parabel.
paràbbula 1 , nf: paràmbula Sinònimos e contràrios abertimentu, consígiu.
parabbulài , vrb Definitzione ammaistare contandho paràbbulas, ponendho paragones Frases Gesugristu giràt totu sa Giordània parabbulendu e farendu miràculus.
paracadutísta , nm Definitzione persona pràtiga cun addestramentu po si ndhe betare de is aparéchios cun su paracadutu.
paracadútu , nm Sinònimos e contràrios pararutas.
paracàju , nm Definitzione chie faet o acònciat paracos Frases su contu de su paracaju como est che a su ’e su tramataju: no tenet prus paracos de acontzare Ètimu srd.
paracàrru , nm Definitzione coronduledha, pedra prantada chi si ponet ororu de istrada Frases po fai su giogu de is cuadhus fortis si poderastis a unu paracarru.
paràcu, paràcua, paràculu , nm: peracu,
peràculu Definitzione
genia de telu, cosiu a tiras segadas a punta a manera chi totus impare essit tundhu, postu in d-una màniga a ferritos (o pértigas corriatzas) chi candho si aperint dhu poderant istirau, po badrare a calecunu chi dhu portat s'abba candho proet / partes: màniga, tela, balenas (ferritos o frunzas); genias de p.: p. de fémina, de ómine / pràngiri a paracu obertu = manera de nàrrere – sèmpere cun sa nega o nau cun ironia – po fàere a cumprèndhere ca de una cosa (es. ammeletzu, arriscu, dannu) a unu no ndhe dh'importat nudha ca tanti no dhi podet fàere perunu dispraxere
Sinònimos e contràrios
parabba
Frases
est bessiu a paràculu ispannau ◊ su paracu trancit s'àcua pruendi
2.
mi apu a pònniri a paracu obertu, si no papas!…◊ si no benis a sa festa cun nosu gei no mi apu a pònniri a pràngiri a paracu obertu!
Ètimu
itl.
paracqua
Tradutziones
Frantzesu
parapluie
Ingresu
umbrella
Ispagnolu
paraguas
Italianu
ombrèllo
Tedescu
Regenschirm.
paràda , nf: parata 1 Definitzione
unu muru po comente si paret, a un'ala, una pinna, un'afaciada
Sinònimos e contràrios
muru
Frases
fagheit trèmere sas cassarolas apicadas a sas paradas de sa cughina ◊ istat in domo chin paratas e pamentos luchentes
Tradutziones
Frantzesu
mur,
paroi
Ingresu
wall
Ispagnolu
pared
Italianu
paréte
Tedescu
Wand.
paràda 1 , nf: parrada Definitzione
logu, mesa, bancu o àteru inue si ponet sa cosa po dha bíere e a bèndhere, mescamente in is festas, mercaos / abbarrai in p. = istare frimmos abbaidendhe, pro abbaidare; una p. de genti = zente meda
Sinònimos e contràrios
barraca,
fascellu,
piola 1
Frases
sunt in giru tra butegas e paradas, gioghendhe e bufendhe ◊ ant postu paradas cun binu, turronis, carapigna e pisci arrostiu ◊ oi in su mercau dhui at pagu paradas ◊ nau ca est festa in custa bidha: seu biendi paradas! ◊ sa zente in piata fit arrodiada a una parrada manna de linna e de àmprua pinta
2.
sos Sardos perdent, ca sunt meda pagos e ant mínimas fortzas in parada (S.Lay Deidda)
3.
in duas cidas in pratza de crésia passat una parada de genti: bixinus de Bàrbara, is amigus e parentis de Antoni
Ètimu
ctl.
parada
Tradutziones
Frantzesu
banc,
étalage,
éventaire,
exposition
Ingresu
stall
Ispagnolu
tenderete,
puesto
Italianu
bancarèlla,
esposizióne
Tedescu
Verkaufsstand,
Ausstellung.
paràda 2 , nf: parata Definitzione su parare, su pònnere, su firmare (e deosi fintzes cosa chi si ponet a bisura de diga, po parare cosa); su pònnere s'arretza po cassare pigiones / pònniri in p. unu cuadhu = cuncordai su cuadhu cun aderetzus bellus, apompadu, pro andhare a festa Frases su voe fit andhandhe e comente at vidu a issos at fatu sa parada ◊ a chie tocat solu unu nuraghe giret annos e annos sentza paghe, famidu, sentza beste ne parada! ◊ sa gatu si li fit acurtzianne a farrancas paratas che dimónia e isse, bidenne sa mala parata, si nch'est annadu Ètimu srd.
paràda 3 , nf Definitzione figura chi unu faet candho si presentat a sa gente Ètimu srd.
paradèlla , nf Definitzione genia de artana po cassare pigiones.