A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

paradéri , nm Definitzione chie ponet po ammostu cosa a bèndhere in is paradas Sinònimos e contràrios barracaju, barracheri, pioleri Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu exposant Ingresu exhibitor Ispagnolu expositor Italianu espositóre Tedescu Aussteller.

paradíciu , nm Definitzione àteru númene chi si ponet a ccn.a befa, a ingiúliu Sinònimos e contràrios annomíngiu, aproégliu, imparanígiu, impróveru, paranòmini, zistru Ètimu srd.

paradísu , nm Definitzione logu de gosu eternu in s'àteru mundhu, segundhu sa fide cristiana, ue si podet bíere a Deus deasi coment'est; genia de giogu mescamente de piciochedhas féminas: si faet sinnalandho in terra unu tretu ispartziu (in crochedhas) de fàere a peincaredhu ispostandho cun su pei una pedrighedha lada (brestiedha, pícula) Sinònimos e contràrios celu Frases chi Deus nos donet sa ditzosa sorte in paradisu! Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu paradis Ingresu paradise Ispagnolu paraíso Italianu paradiso Tedescu Paradies, Himmel.

paradóbias , avb Definitzione fai a p. = abbojare, atopare, agatàresi impare totinduna, fintzes agatare a unu faendho dannu, furandho o àteru, fàghere aparis Sinònimos e contràrios paratopas Frases si pigas sa bia de su boscu po atobiai a babbu tuu eis a fai a paradóbias ◊ medas bortas si adóbiat apari, fait a paradóbias.

paradòra, paradòre , nf, nm: paradori Definitzione mobbília chi serbit a pònnere trastos, mescamente in sa sagristia; css. móbbile chi serbit a pònnere calecuna cosa de ammostare o fintzes sa candhela o àtera lughe acanta a su letu Sinònimos e contràrios aparadore Frases in su paradore bi at unu múculu Ètimu ctl., spn. aparador Tradutziones Frantzesu crédence de sacristie Ingresu sacristy sideboard Ispagnolu cajonera de sacristía Italianu credènza di sacrestìa Tedescu Schrank in der Sakristei.

paradòre 1 , nm Definitzione in sa gàbbia po cassare pigiones, sa parte chi lassat intrare su pigione, poderada aperta cun d-unu fustigu, ma chi si serrat apustis e no dhu lassat essire; a logos su p. est sa barandíglia Terminologia iscientìfica ans.

paradòri paradòra

paradòri 1 , nm, agt Definitzione genia de gabbiedha po cassare animales piticos; nau de un'aparíciu, chi serbit e si parat po cassare Sinònimos e contràrios arratera, arratonera, cassadopis, soricàrgiu Frases abarra a s'avértida, ca cussa tzarpedhera est giai in punta de paradori! 2. at cassau pillonis cun sa gàbbia paradora Terminologia iscientìfica ans Ètimu srd.

paradórju, paradórzu , nm Definitzione logu inue si parat su lobu o àteru po cassare pigiones (in is errios, tretu inue si parat s'arretza po piscare); fintzes logu inue faet a si firmare po aprigu, a cuare 2. in cue acataiant paradorzu cudhos chi fachiant dannu Ètimu srd.

paradràu pabàu

paradròxa , nf Definitzione in su latzu, ispina de linna o de àteru inue si ponet su greme o bobboi infrissiu, o pratígliu ue si ponet sa matessi cosa, po cassare pigiones Sinònimos e contràrios gremedhante, pitzianti 1 Ètimu srd.

paràdu , pps, agt: parau Definitzione de parare; chi est firmu firmu, chi no si movet nudha, fintzes chi est coment'e ammammalucau, incantau / èssiri o istai a origa parada = iscurtandho, a origas allutas Sinònimos e contràrios ammanitzadu, frimmu, immarmuradu, postu, prontu Frases in dainanti de su letu si mi est parada una fémina: a berevicu mi pariat mamma 2. su bentu distruet cantu agatat paradu in dainanti ◊ e deo cun totu s'ànima parada intendhia s'istória famosa (A.Casula)◊ andha currendhe, no istes parada! ◊ setzi, gei no as a tenni su trobaxu parau! ◊ totu mi tocaiant e deo marmuradu, paradu coment'a un'istatua! ◊ beni a papai, no depu abarrai a mesa parada a totu dí! ◊ sa gatu si li fit acurtzianne a farrancas paratas ◊ fuedhit abbellu, ca cussu est sempri a origa parada! Tradutziones Frantzesu immobile Ingresu motionless Ispagnolu parado Italianu férmo, immòbile Tedescu unbeweglich, bewegungslos, still.

paràdu 1 , nm Definitzione ómine de bonu p. = de naturale bonu Sinònimos e contràrios incrina, índula, naturale, uta.

paradúra , nf: paratura Definitzione su parare bestiàmene; costuma de pònnere bestiàmene (o fintzes àteru) in donu, po unu pastore essiu de presone o chi ndhe at pérdiu su suo, po dhi torrare a fàere su tàgiu, po dh'agiudare Sinònimos e contràrios cuberadura, ponidura Frases sa paradura fit connota dae semper in su cumone de sas bidhas ◊ candho l'iscarroneint sas erveghes, sos pastores fateint sa paradura e li aparitzeint un’àtera bama Terminologia iscientìfica sntz Ètimu srd.

paraéntu parabbéntu

parafàngu , nm Definitzione parte de una màchina, genia de covecu coment'e po ammontare s'orroda e badrare de ludu e abba chi is orrodas cun sa fuliesa che brillant atesu e a sa màchina etotu Frases cussu pitzinnu zuchet duas uricras mannas parent duos parafangos.

parafína , nf Definitzione genia de chera chi si faet de is idrocarburos.

paràfrasi , nf Definitzione interpretatzione de un'autore, de unu testu, fata naendho sa matessi cosa ma ispiegandhodha méngius.

parafrítu , nm Definitzione druche, genia de tzípula, chi faent fríssiu a carrasegare Terminologia iscientìfica drc.

parafúa, parafúga , nf: paravua Definitzione sa currera de su cuadhu candho est currendho, eja, ma no própriu a tota fua / fuire a p. = a labor'e pedes, currindhe Sinònimos e contràrios palafua Frases proite istas currendhe a parafua, chi eo transidu ndhe resto e cunfusu?! Tradutziones Frantzesu galop Ingresu gallop Ispagnolu galope Italianu galòppo Tedescu Galopp.