A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

pàrdu 1 , agt Definitzione chi est in colore de chinisu Sinònimos e contràrios chijinatu, cinisacu, múrinu, murru 1, pàldinu Terminologia iscientìfica clr Ètimu spn. pardo.

pàrdula pàdrua

pàrdumu pàdrumu

pàre , agt, avb: pari Definitzione chi est su matessi tanti o genia, o totu a unu: su foedhu s'impreat sèmpere aparagonandho, faendho unu cunfrontu / pat'e pari (patabari) = impare Sinònimos e contràrios aguale, èpere, matessi Maneras de nàrrere csn: intrare a pare (apare), bogare de pare, essire de pare, èssere fora de pare, èssere palas a pare (apare); bogare de pare su fogu = istesiare sos titones, sos mutzigones, a manera chi no si che sigant a tènnere; cosire, pònnere tra pare = paris; èssere che pare (chepare)= cant’e pare, guale, totunu, a sa matessi manera (ma, segundhu comente si narat, fintzas "menzus", "de prus"); ossus fora ’e pari = bogados de s'incàssiu, móidos de s'annugradorzu; èssere fora ’e pare, essiri de pari (nadu de maridu e muzere) = bivi donniunu po contu suu; transiri de pari = istesiare s'unu de s'àteru; atobiai apari = fàghere a paris cun…; de pare a pare, dae pare in pare = s'unu cun s'àteru, a s'àteru, pari pari (paribari), apare, apari; avatu ’e pari = s'unu ifatu de s'àteru Frases a torrare su calche a su molente si restat de siéntzia che pare ◊ sa màchina de iscríere no bi cheret mancu posta apare cun sa computera! ◊ no semus totugantos che pare ◊ si sunt ringratziaos dae pare in pare ◊ cantas famílias bi at fora de pare!…◊ est mellus mera, mancu a pari! ◊ donzi bolta depiat pònnere unu retratu nou, semper che pare ◊ già amus leadu che pare marguras in sas dies de abba, in mesu a ludu!…◊ de artúria bois duos sezis cant'e pare ◊ ierru e istiu fit sempre bestida che pare Ètimu ltn. pare(m).

parebàre , avb: paribari Definitzione s'unu cun o a s'àteru Sinònimos e contràrios apare, paltibaris Frases istant in bonu cussertu respetèndhesi parebare ◊ Cristos e Santu Giuanne si sunt batixados paribari ◊ dàdebbos sa manu paribari! ◊ no dhus connoscis cumenti funt, tirendusindi is ogus paribari?! ◊ cussos si azuant de paribari ◊ si faent caente paribari Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu réciproquement Ingresu each other Ispagnolu recíprocamente Italianu reciprocaménte Tedescu gegenseitig, einander.

parèda, parède , nf Definitzione totu cussos de una famíglia, de unu sambenau; fintzes truma, chedha, cambarada / èssere de bona, de mala p.; essire dai sa p. = distíngheresi de totu sos parentes, iscastare Sinònimos e contràrios aredeu, arénsia / tròpara, trumada Frases minnanna isterriat sas memórias de sa pareda e de sos parentados ◊ fit bona padrona, bona in dogni manera: sa muda de sa pareda! ◊ cun bene e cun viltude si mudet sa pareda! 2. is féminas tandho essiant a su monte a pareda in mengianu de fritu e proe proe puru.

parèdha padèdha

paremíche, paremíghe paramíche

parémpiu , nm Sinònimos e contràrios paraímpiu Frases cussa picioca mi praxit: poita no mi fais de parémpiu e bandas a dha domandai si mi bollit cojai? (F.Inconis)

parenànti panneanànti

parendadhài , nm Definitzione in logu de monte, de serra, sa costera de s'àtera parte (sa chi no si biet), o fintzes afache (inue faet a badhe) Ètimu srd Tradutziones Frantzesu côte, versant Ingresu hillside Ispagnolu vertiente Italianu versante Tedescu Abhang.

parentàdu , nm: parentatu, parentau Definitzione totu is parentes, totu s'aredeu Sinònimos e contràrios parentalla, parentella, parentígiu Frases mannoi connoschiat totu sos parentados, répulas e arrampiles Ètimu ltn. parentatus.

parentàlla , nf, nm: parentaza, parentazu Definitzione is parentes, muntone de parentes (a bortas nau unu pagu cun ifadu) Sinònimos e contràrios parentadu, parentella Frases s'isposa si est posta in biaxi cun su babbu, sa mamma e totu sa parentalla ◊ tzia Fannia no teniat fillus e nimmancu parentalla ca fiat istràngia Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu parenté Ingresu relations Ispagnolu parentesco, parientes Italianu parentado Tedescu Verwandten.

parentàtu, parentàu parentàdu

parentàza, parentàzu parentàlla

parènte , nm: parenti Definitzione persona de sa matessi famíglia o eréntzia; cosa chi andhat totu impare cun calecun'àtera, comente podet èssere s'efetu cun s'intzimia Maneras de nàrrere csn: p. custrintu = parenti de istrintu, de acanta; p. de intradura = unu chi benit a èssi parenti po coja, ca si est cojau cun d-unu o una parenti Frases a unu a unu ndhe furint benios totu is parentes e is amigos a dha cricare ◊ cussu mi est parente dae s'ala de sa mama ◊ totu sos parentes a s'isposa l'ant donada meda ◊ mi parit ca seis fintzas e parentis, de atesu! 2. sa droga est parente custrinta de sas aconcadas, de sa maladia e de sa morte (Z.Zazzu) Sambenados e Provèrbios smb: Parente, Parenti Ètimu ltn. parente(m) Tradutziones Frantzesu parent Ingresu relative Ispagnolu pariente, consanguíneo Italianu parènte, consanguìneo Tedescu Verwandte.

parentèlla , nf Definitzione su èssere parentes; is parentes Sinònimos e contràrios aredeu, condomadu, parentalla, parentígiu Frases ponent a parte sa parentella e pensant a issos ebbia ◊ cussa picioca at sighiu sa ghia de tota sa parentella ◊ sos mortos fachent galu parte de sas famíglias e de sas parentellas Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu parenté Ingresu relatives Ispagnolu parientes, parentesco Italianu parentado, parentèla Tedescu Verwandten, Verwandschaft.

parènti parènte

parentígiu , nm: parentíu, parentizu Sinònimos e contràrios parentadu, parentella Frases su punghidore chi punghiat su mannale fit su matessi pro totu su parentizu ◊ a sa cojuada noa l'istrinant sos de su parentizu ◊ no bi aviat nisciunu de su parentígiu chin cussu númene (N.Rubanu) Ètimu srd.

parentíle , agt, nm Definitzione chi o chie est atacau meda a is parentes, a sa parentella.