A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

parinóstu padennòste

pàrinu , agt Definitzione chi est in paris, totu a unu paris Sinònimos e contràrios paris Frases oe su mare est pàrinu, pàsidu pàsidu Ètimu srd.

parínzu , agt, nm Definitzione nau de logu, chi est in paris, parighinu, bàsciu; chi est totu de unu matessi andhare; unu tretu o logu in paris Sinònimos e contràrios parinale, parívile / pàrina, paris, pàtiu 3. fio camminandhe in custu parinzu mannu tra su sàrtiu de Lei e de bidha Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu plane, égal Ingresu equal Ispagnolu igual, liso Italianu pari, omogèneo Tedescu gleich, gleichartig.

pàris , nm, agt, avb Definitzione logu parívile, chi est totu a sa matessi artària, parighinu, chentza fossos e ne bicas e ne in calada a peruna bandha, nau fintzes ponendho apare duos logos o puntos postos a diferente artària (a/c.: no càmbiat de sing. a pl.: su paris, sos paris, logu paris, logos paris); istrégiu de ortigu po medire laore: una genia de misura; nau de duos o prus cosas o personas, èssere o fàere in su matessi tempus, in su matessi logu, in cumpangia, su matessi tanti / min. parisedhu; númeru paris = chi si podet dividire in duas partes oguales, divisíbbile in duos chentza restu Sinònimos e contràrios nébida 3, pàdimu, parighinu, pianu, setile Maneras de nàrrere csn: fàghere una cosa o unu logu in paris = aparisare; fàghere un'isterzu a paris = prèniri bèni fintzas a s'oru; a paris a…, de…, su paris de… = chi (o logu o puntu chi) tenet sa matessi artària (o fintzas importu) de… (es. a paris a terra, a paris de sos oros, a paris de carrela, de mare); a paris tou, sou, èssere a sa paris mia, tua, sua, de…, e gai = cant'e a tie, cant'e a isse, de su matessi importu, e gai; rúere in su paris netu = arrúiri fintzas aundi no dhoi at nudha chi fait imbruconai; ite ti leas, cucu o paris? = iscioberas númeru díspari o númeru paris (si narat ischitindhe); fàghere paris = assuprire in su matessi tempus a su matessi logu, impare; fàghere a paris (nau de duus) = cumbinai paris in ccn. logu, agataisí de un'improntu in su própiu logu, andendi tot'is duus a sa própiu cosa; torrai paris...(nadu de una chistione, de contos chi si faghent, cosas chi si narant) = andhare bene, torrare zustu, cuncordare, fintzas itl. coincìdere; tremirisí paris (nadu de unu) = trèmeresi totu, meda (de assuconu, dannu e gai); contare paris paris una cosa = nàrrere totugantu zustu zustu; avb. totu paris = totu a una borta, a corpu; èssere, pònnere, leare in paris = chentza pèndhere a peruna bandha, itl. orizzontale; paris chi… = comente, apenas chi…; pàrrere totu paris, totu su logu paris = pentzai chi siat totu fàcili fàcili, totu bonu; dare a ccn. su p. prenu = dàreli resone in prenu, dàreli totu sa possibbilidade de si tirare sa resone; fortza paris! = incidu chi si faet candho in duas o prus personas depent fàere in su matessi istante unu movimentu o fortza chi arrechedit prus capacidade de una ebbia Frases in cussos paris de su Campidanu za bi falat su sole! ◊ sos paris de Campeda los zughent a fontomu ◊ trambucant a sole altu in paris netu 2. in campu sa robba paschet bene ca est logu paris ◊ in cue sa terra est totu paris ◊ mi pariat totu paris s'andhera in cussos annos ◊ totu su logu in paris ti paret, chi no bides peruna dificurtade?! 3. su disígiu ti passat totu paris, chi ti pigu!…◊ totu paris si pesat unu bentu e faghet andhare male sa nae ◊ comenti at fatu custu a crèsciri aici totu paris?!◊ fortza paris e totus unios! ◊ tziu Berte, paris fatu su manizu, si sediat in s'umbra (S.Spiggia)◊ a sa proa chi ant fatu sunt essidos paris pata ◊ mamma fut drommia e comenti dh'apu tocada s'est trémia paris ◊ semus tucados deo innanti e isse apustis, ma a inie amus fatu a paris ◊ e ita, ammachiada totu paris s'est?! ◊ paris chi aiant apertu sos ogros aiant bidu sa Luna ◊ prima totu pariat ozu e mele, onzi cosa pariat tota paris (P.Casu)◊ sa bidha depet bíere de chie est fígia Maria, mancari si apet ingortu a chie no fut a sa paris sua Sambenados e Provèrbios smb: Paris / prb: de centu cosas trotas no ndi essit una paris Terminologia iscientìfica slg Ètimu ltn. pari Tradutziones Frantzesu plaine, plat, ensemble Ingresu plain, flat, together Ispagnolu llanura, llano, conjunto, nivel Italianu pianura, pianeggiante, insième, livèllo Tedescu Ebene, eben, zusammen.

parisàre parigiài

parisédhu , nm Definitzione paris minore, pagu tretu de paris Sinònimos e contràrios paritzinu, pranicedhu Frases in cussu tretu su caminu faghet unu parisedhu ◊ sos pitzinnos zocaiant a gadha de preta in d-unu parisedhu.

Parissúos Paressúos

paristàgiu palastràgiu

paristàntu , avb: perintantu, peristantu, prestante 1 Definitzione in su matessi tempus chi… / in su p. = sughestantu Sinònimos e contràrios impeltantu, intere, intertantu, istantonis, pestantu, sughestantu Frases perintantu fit preparendhe una tana acurtzu a sa sua ◊ peristantu, nois sighimus sa tràstama in su caminu sinnadu ◊ deo bos iseto e peristantu filo e tesso 2. in su prestante, paritzos comintzant a s'irmalaidare ◊ in su prestante fint crómpitos a su cuile Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu en même temps Ingresu meanwhile Ispagnolu mientras, mientras tanto, entretanto Italianu intanto Tedescu inzwischen.

paristàrzu, paristàzu palastràgiu

paristèrra, paristèrri , avb Definitzione a su paris de terra, a paris de…, in terra Frases s'aposentu tenit su pavimentu paristerra ◊ s'ispiàgia est paristerra cun su mari, agiummai ◊ fiat dormendi paristerri.

paristiòla , nf Sinònimos e contràrios contu, palistória Frases custa paristiola de su castedhu l'apo sempre intesa Ètimu srd.

paristória palistória

paristoriàre , vrb Definitzione contare paristórias Frases sas tzias vetzas paristoriendhe in giru a su foghile Ètimu srd.

paristróculu , nm Definitzione irmarru, fadhina manna de malesaura, chentza dha bòlere, po pagu atentzione Sinònimos e contràrios burratinada.

parísu , nm Definitzione logu, tretu in paris.

paritzínu , nm Definitzione logu, tretighedhu in paris Sinònimos e contràrios parisedhu, pranitzolu Ètimu srd.

parítzos parícios

parítzu paríciu

parívile , agt Definitzione chi est totu o totue de su matessi andhare: de sa matessi grussària, de su matessi colore, o àteru piessignu o calidade / pane p. = cotu totu bene, chi no est pintuledhu Sinònimos e contràrios paramiche, parílighe, parinzu, perale, pèrpere, pespare, tamagnu | ctr. méschiu, trinadu Frases in bidha, ca est logu de monte, sa pressione de s'abba non est totue parívile: a bighinados est meda, in àteros est tropu paga Tradutziones Frantzesu homogène Ingresu homogeneous Ispagnolu homogéneo Italianu omogèneo Tedescu gleichartig, gleichförmig.