A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

parmixèdha , nf Sinònimos e contràrios buata 1, palmitu.

pàrmu pàlmu

parmúgia, parmútza palmútza

Parnàsu , nm Definitzione in su contu de is poetas, su monte grecu ue iant a fàere abbitu is Musas.

parò , cng: parou, però, pero, peroa, peroe, perou Definitzione cng. chi serbit po aciúnghere un'elementu cun s'idea de una cosa contrària Sinònimos e contràrios ero, ma, mero, peroni, peropa Frases parou, miticoi bèni tui, cument'e una cosa nau ca si dh'at pentzada! ◊ cussu chistionu l'apo intesu deo puru: però no est comente sunt nendhe ◊ sa cosa leadila, però pagamila puru! ◊ dhu sciu ca depis andai allestru, perou immoi beni e papa! Ètimu itl., spn. Tradutziones Frantzesu mais Ingresu but Ispagnolu pero Italianu però Tedescu aber, jedoch.

paroníta paneríta

parótidas, parótigas , nf pl Definitzione su male chi essit asuta de is origas, a ufrore e a dolidura Sinònimos e contràrios buturones, origanas, origonis, rugione, tuturrone Terminologia iscientìfica mld.

parótu , nm Definitzione para, padre, nau a disprétziu / giogare a p. = giogai a pincaredhu 2. su parotu fuit su giogu pro sas feminedhas (U.Curcu).

paròu parò

pàrpa pàlpu

parpadòre , agt, nm Definitzione chi o chie parpat, chie faet is partesas a ccn. Ètimu srd.

parpadúra , nf Definitzione su parpare Ètimu srd.

parpaghinàre , vrb Definitzione coment'e fàere a parpàghine, naschire de una famíglia, crèschere s'aréntzia Frases cussas famílias no si sunt parpaghinadas che àteras répulas.

parpàghine , nf: parpàine, parpàjine Definitzione pértia furada o cambu, canna de bide, interraos a betare arraighinas chentza ndhe dhos segare de su fundhu, ma fintzes canna de bide (sarda) chi si prantat segada de su fundhu Sinònimos e contràrios abràina, brabàina Ètimu ltn. propagine(m) Tradutziones Frantzesu marcotte de vigne Ingresu layer Ispagnolu mugrón, esqueje Italianu propàggine, magliòlo Tedescu Ableger.

parpài , vrb Sinònimos e contràrios abertai, tratèniri Frases tengu de pagai su fogagi e cussus, pagu bèni, no parpant! ◊ as parpau tui un'annu po tremila francus e no podit parpai cussu po duamila?!

parpainàre , vrb Definitzione crocare una parpàine, istèrrere e interrare una pértiga de bide chentza ndhe dha segare de su fundhu po fàere brabànias (e fundhu nou); bogare arraighinas Sinònimos e contràrios abbarare, aporcai, barbainai, crabainae Frases naschit s'olia, ispuntat su limone, si parpàinat solu su prantone alimentadu in s'abba (F.Dore).

parpàine, parpàjine parpàghine

pàrpala , nf: pàrpara, pràpada, pràpula Definitzione sa pedhe o covecu chi ammontat s'ogu Sinònimos e contràrios pabarista, pínnula, prabedha Frases réndhias sont sas pàrpalas e a s'ischintidha bia de sa mirada rutu est su tadhàine de sa morte ◊ donadhi su chi bolit, mancai ndi dhu essat in is pràpulas de is ogus! Terminologia iscientìfica crn Tradutziones Frantzesu paupière Ingresu eyelid Ispagnolu párpado Italianu pàlpebra Tedescu Augenlid.

parpalliòne pabagliòne

pàrpara pàrpala