A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

parixédhu , nm Definitzione min. de para; para de s'àcua, de s'arriu, cuadhu béndiu, su cabadhu de su diàulu, genia de tzuga manna (tzíntzula), debberone, cun is alas niedhas, chi faet in logos friscos, ue dhue at abba, in s'istade Sinònimos e contràrios isperaranza, parapunta, preidedhu, púbulu 1, sennoredha 2 Terminologia iscientìfica crp, lestes macrostigma, calopteryx splendens Ètimu srd.

paríza paríga

parizàre , vrb Definitzione fàere in paris, totu a unu paris; fintzes serrare contos in paris, chentza pérdia e ne badàngiu Sinònimos e contràrios apianare, imparisai | ctr. ifossare.

parizòne , nm Definitzione arrogalla de pedra, orrugos chi serbint po acotzare bene is pedras mannas faendho muru o fintzes po prènnere impare cun s'impastu intr'e pedra e pedra Sinònimos e contràrios àstua, iscata, ischerda Ètimu srd.

parízu , agt, nm Definitzione chi est a paris, deretu; coment'e nm., pedrighedha lada po acotzare o aparigiare pedras mannas pesandho muros Frases de cantu est rassa zughet su chintu che lúscia pariza Ètimu srd.

parladòri , nm: parlatóriu Definitzione aposentu o logu inue, in is cunventos, casermas e àteros logos deasi, si atóbiant po si foedhare is de aintru cun chie andhat a dhos cricare.

parlamentàre , nm, agt Definitzione chie, fatu a votatziones, est essiu eletu po fàere parte de unu parlamentu cun s'impreu de fàere is leis de un'istadu, giare atentzione a su chi faet su guvernu e contivigiare su bene de sa natzione; chi pertocat su parlamentu Sinònimos e contràrios deputadu.

parlamentésu , nm Definitzione genia de foedhóngiu, manera de foedhare mala a cumprèndhere comente est cussa de is parlamentares.

parlaméntu , nm Definitzione is eletos chi formant s’assemblea legislativa soberana de un’istadu e logu ue, in riunione, cuncordant e aprovant is leis Tradutziones Frantzesu parlement Ingresu parliament Ispagnolu parlaménto Italianu parlaménto Tedescu Parlament.

parlàta , nf: prallata Definitzione chistionada manna, longa, chi unu faet a gente iscurtandho, prus che àteru in logu apertu a totugantos Frases non iscís ca depu fai una prallata a sa genti? - at nau su síndhigu ◊ canno est abbassatu dae su postale at bistu sa piatza prena de tzente tratesa pro ascurtare sa parlata de Grassasaddeu ◊ s'onorèvole fit bonu in sas 'parlatas' e candho favedhabat issu ghirabant peri dae sartu pro l'intèndhere Ètimu itl. parlata Tradutziones Frantzesu discours, comice Ingresu speech, meeting Ispagnolu discurso, mitin Italianu discórso, comìzio Tedescu Rede.

parlatóriu parladòri

parlèta paralèta

parletài paraletàre

parléticu , nm Definitzione trémula chi portant is bècios in conca e in is manos Sinònimos e contràrios trementa, tremualla, tremuea Ètimu itl. parletico.

pàrma pàlma

parmarèdha , nf Sinònimos e contràrios narba, palmutza Frases pro su male de sa mata lis fudhiat parmaredha Ètimu srd.

parmaríscu , nm: pramariscu, prammariscu Definitzione màrmara vóina, genia de erba linnosa chi no sicat (faet a tupighedha), bona po cura Sinònimos e contràrios marmaravónia, narbónia Terminologia iscientìfica rbc, Althaea officinalis Ètimu ltn. malva eviscus Tradutziones Frantzesu althaea Ingresu althea Ispagnolu malvavisco, altea Italianu altèa Tedescu Althee, Eibisch.

parmàtu , agt Definitzione chi est modhe, noàdile, nau de is linnas Sinònimos e contràrios coramedhosu, gevi.

parmitzàre palmizàre

parmítzu palmítu