A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

parróchia , nf Definitzione una crésia e is cristianos chi dhue faent fúrriu.

parrochiàle , agt Definitzione chi est de o pertocat una parróchia.

parrochiànu , nm: borrochianu, perrocianu, porrochianu, porrocianu Definitzione cristianu chi faet fúrriu a una crésia; chie est afitianadu o avesu a comporare in su matessi logu; fintzes teracu Sinònimos e contràrios afitianadu 2. apo ghirau su late pro lu bèndhere a sas parrochianas 3. sa porrociana de don Chicu penseit bene de si cotulare Ètimu spn. parroquiano.

parrónchiu , avb: aparrónchiu, porrónchiu Definitzione a su contràriu, male, de traessu, a istúturu / fàghere una cosa a p. = a coredhu, male, a improdhu.

pàrsidu , pps: pàssidu, pàssitu, pàssiu Definitzione de pàrrere Sinònimos e contràrios pàfidu, partu, pàrziu Frases de mannicare no n'aiat prus gana: minutos prima, imbetzes, li fit pàssitu de si l'intatzare a sa sola ◊ ite ti est pàssidu, pessone bona est? ◊ pàssidu male ti ndh'est a mi fàghere su cumandhu!… Tradutziones Frantzesu paru Ingresu seemed Ispagnolu parecido Italianu parso, sembrato Tedescu geschienen, ausgesehen.

parsíri paltíre

pàrta pàltza

partabúdiga , nf: pertabúdiga, petabúdica, petabúdida, petabúdiga, pretabúdida Definitzione genia de bobboi de colore agiummai niedhu chi faet in is domos si dhue at umidore, in tretu iscurosu Sinònimos e contràrios apeta, babbalocu, babbarrotu, babbasaju, brabeta, buvone, cadalana, candhulitu, fèlega, gríglia, patedha, paulina, perta, sasàgia, scarfajoni, súliga Frases ses una petabúdida ischifosa, niedha e putzinosa! ◊ tui no ti fetzas bí, ca paris una petabúdiga! ◊ streca cussa petabúdica! Terminologia iscientìfica crp, blatta orientalis Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu blatte Ingresu beetle Ispagnolu cucaracha negra Italianu blatta Tedescu Küchenschabe, Kakerlak.

partaèlo , avb Definitzione su logu de fronte, a s'àtera bandha (es. de un’erriu, de una badhe) Sinònimos e contràrios adhae Frases nce at infertu sa preda a partaelo (E.Nieddu).

partàre , vrb: apaltare* Definitzione pònnere a una parte, lassare in prapu; su si giare o trantzire a una parte, fintzes cuare po sa giustítzia o àteru Sinònimos e contràrios abbandhare / abbusare 1, aclisare, acuae, ammagare, apatai, atanai, atrabentare, cuerrai, frànghere, impertusare, intanae, intupai, intuvedhare, intuzare, istichire, istugiai Frases pàrtala, cussa cosa, ca li ponimus sos pes a su cola cola! ◊ pàrtadi dae cue ca semus colendhe!

pàrte pàlte

partebàri paltibàris

partecipatziòne , nf Definitzione genia de billete po giare a ischire de e brindhare a una festa pruschetotu de isposóngiu.

parténtzia , nf Definitzione cuménciu de un'andhada, de unu viàgiu Sinònimos e contràrios essida, tucada | ctr. bénnida, torrada Frases si ndh'est bénnida s'ora de sa parténtzia! Ètimu itl. partenza.

partèra , nf Definitzione fémina chi at tentu pipiu de pagu Sinònimos e contràrios paltolza, pana Frases sa partera tenit sa fossa oberta coranta dis ◊ de partera gei no ndi ammancaiat e a ajaja dha tzerriànt po isbidhiai su pipiu Ètimu ctl. partera.

parteràgiu , nm: partoràgiu, parturàgiu Definitzione sumana de tempus apustis de s'illieróngiu, fintzes chi sa carena torrat a su normale Sinònimos e contràrios partolzu Tradutziones Frantzesu puerpéralité Ingresu puerperium Ispagnolu puerperio, sobreparto Italianu puerpèrio Tedescu Wochenbett.

partéri , nm Definitzione genia de istrégiu tundhu, larghitu, a oros pagu pagu artos, praneri o fucudu, po pònnere a papare Sinònimos e contràrios discu, piatu Terminologia iscientìfica stz Ètimu srd.

partéri 1 , agt, nm Definitzione chi o chie tenet parte in calecuna propriedade, de una cosa a cumone o chi no ant ispartziu Frases totu is parteris furint acodios e donniunu boliat s'istàtua chi iant agatau arandho in sa marina Tradutziones Frantzesu copropriétaire Ingresu joint-owner Ispagnolu copropietario Italianu comproprietàrio Tedescu Mitbesitzer.

partèsa paltèsa

partetzipàre , vrb: participai, participare, partitzipare Definitzione pigare parte o su dhue èssere in calecuna cosa o chistione; fintzes giare o mandhare avisu, brindhu, su pònnere in parte.