A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

parpàre palpàre

parpàu , pps, agt Definitzione de parpare Sinònimos e contràrios amparadu.

parpellíssiu parapillíssiu

parpónzu , nm Definitzione su parpare Ètimu srd.

pàrpu pàlpu

parpuzadòre , nm Definitzione chie acostumat a aprapudhare, a istare a su toca toca Sinònimos e contràrios parpuzeri Ètimu srd.

parpuzadúra , nf Definitzione su istare ammanuchendu, totu tocandho Sinònimos e contràrios ammanucamentu, ammanutzadura, apodhighinzu, aprapudhamentu, apupudhu, parpuzamentu Ètimu srd.

parpuzaméntu , nm Sinònimos e contràrios parpuzadura Ètimu srd.

parpuzàre , vrb: apalpuzare* Definitzione istare a su toca toca cun is manos Sinònimos e contràrios ammanucai, aplopodhare, aparpidare, atrapidare.

parpuzéri , agt Definitzione chi o chie costumat a parpuzare, a istare a su toca toca Sinònimos e contràrios parpuzadore Ètimu srd.

parpúzu , nm Sinònimos e contràrios ammanucamentu, apupudhu, parpuzadura Ètimu srd.

pàrra , nf Definitzione pértiga de bide lassada crèschere longa meda, cun pudas meda, e istérria in frucàgios e pértigas crocadas in artu Sinònimos e contràrios agrustu, barrali, bégula, bidichinzu, imbragu, lú, pórtiu, trica Frases tandho fia bramosu a pastinare binzas, frutos e parras, bidighinzos ◊ in sa parra sos pupujones sont cumintzanne a irrujare Ètimu ctl., spn. parra.

pàrracu, pàrragu , nm Definitzione babbai arretore, su preide chi tenet su contivígiu de is cristianos chi faent fúrriu a una crésia, a una parróchia Sinònimos e contràrios arratori, vicàriu Frases su pàrragu nobu aiat cumpresu deretu sa natura de cussa zente ◊ aciapeint sas maias e che las giteint a su pàrracu a las iscontzare Terminologia iscientìfica prdc.

parràli , nm: barrali* Definitzione canna de bide lassada crèschere longa, cun pudas meda, istérria in frucàgios, pértigas o àteru Sinònimos e contràrios agrustu, bégula, berguladu, bidichinzu, imbragu, lú, parra, pórtiu, trica.

pàrre , nm, vrb Definitzione su matessi de pàrrere, ma impreau pruschetotu in poesia Sinònimos e contràrios pàrrere Frases ti dimandho unu parre.

parrèdha , nf Definitzione fardeta de asuta, bestimentu de fundhu, de pònnere asuta de sa gunnedha Sinònimos e contràrios cànsciu Terminologia iscientìfica bst Tradutziones Frantzesu jupon Ingresu underskirt Ispagnolu enagua Italianu sottogònna Tedescu Unterrock.

pàrrere, pàrri , vrb, nm: pàrriri Definitzione su si fàere o giare un'idea de su chi si biet, s'intendhet o s'ischit, chi podet fintzes no torrare paris cun sa cosa acomente est; su èssere de unu o de una cosa chentza àere bene averguau, èssere o tènnere una cosa pagu segura; assimbigiare; rfl., pruschetotu pigare bisura, cumpàrrere, su si bíere; coment'e nm. su chi unu credet o pentzat de ccn. chistione / prus che àteru poét. parre / pps.: pàlfidu, pàrfidu, pàrsidu, parsu, partu, pàrziu, pàssidu, pàssitu, pàssiu; ind. pres. 1ˆ p. sing.: pafo, pàglio, parfo, pàrgiu, parzo, 3ˆ pl. parent, parint; passau 3ˆ p. sing. pafeit; cong. 3ˆ p. sing. pàgliat, palfat, parfat, pàrgiat, parjat, praxat, parrat; ger. parendho, parfendhe, parindhe Sinònimos e contràrios parre / assemizare / bídere / idea, pensamentu | ctr. èssere Maneras de nàrrere csn: no ti pariat, paret, ora?!… = aite as istentadu gai meda?!, lah ca est giai trigadiu!; a ti ndhe paret!… = ma càstia!…; pàrrere male de ccn., de carchi cosa = èssiri dispràxius pro ccn. o pro ccn. cosa, tènniri làstima, fintzas ofendirisí, primaisí; pònnere in pàrrere carchi cosa a ccn. = pregontai a ccn. ita dhi parit, ita ndi pentzat Frases sunt piús sas cosas chi parent chi no sas chi sunt ◊ po bellesa pareis tumbas biancas ◊ mi parfo in su paradisu ◊ custas serimónias… pareus faendho unu cuntratu! ◊ abbàidadi in s'isprigu: mancu tue ti pares! ◊ làndiri a fàmini castàngia parit ◊ dhi fiat partu de ai inténdiu genti ◊ parrit chi pràngiat su coru miu ◊ mi est parindhe gai, ma no ndhe so seguru! ◊ lah chi no ti parrat una cosa po un'atra, ca no poit èssi su chi ses narendi!◊ ti pàglio un'ómine malu, ci ses timenno? 2. paret unu Sansone, mannu mannu, ma no zughet fortzas ◊ parit una barca in mesu mari, dónnia domu, e velas funt is mantas (B.Lobina)◊ mi pafo una chígula in atunzu 3. cussu traste de cantu l'apo bene samunadu mancu si paret chi fit brutu ◊ in custu pamentu si paret donzi brutura ◊ su male bi est ma no si ndhe paret nudha ◊ su gatu si cuat, sa coa si parit ◊ su fràigu nou comintzat a si pàrrere ◊ chie istat bene o male a cara si li paret ◊ in cudhos pódhighes fines sas benas si li parent meda 4. mi ndhe paret male a lu leare gai! ◊ dhi pariat mali de su connau biendhidhu abbandonau ◊ alla ca mi ndi est pàssiu mali! ◊ no ndi dhi pàrgiat mali! ◊ no ti ndhe parzat male si ti naro sa veridade! 5. e ite ti ndhe cheret parre, abbàida arratza de arrese! ◊ ma ti ndhe paret, arratza de maleducadu!… 6. sos Sardos a pàrrere meu tenent in coro sa Sardigna ebbia (G.Piu)◊ a parri suu cussa est genti preitzosa ◊ ti apo dadu su pàrrere meu ◊ ti ses cogiandhe… ma postu in pàrrere a babbu e mamma tua bi l'as? Ètimu ltn. parere Tradutziones Frantzesu paraître, se dessiner Ingresu to seem, to loom Ispagnolu parecer, delinear Italianu parére, sembrare, apparire, delinearsi Tedescu scheinen, aussehen, sich abzeichen.

parríca , nf Sinònimos e contràrios atítidu, rea, teju Frases como benint pianghendhe e intrant sos parentes… cale forte agonia pro ti fàchere parrica! ◊ bae e t'ista in pache, parrica pro ti fàchere!

parrínu , avb Definitzione a p. (nau de mata)= fatu, pudau o postu a bisura de parra, de essire che una parra, che unu luo Ètimu srd.

pàrriri pàrrere