A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

retificài, retificàre , vrb Definitzione agiustare, currègere, pònnere bene, aderetzare Sinònimos e contràrios agiustai, corrígiri.

retíle , nm Definitzione animales cunsideraos o pigaos a chedha Sinònimos e contràrios arbutzu, arede, bama, cedha, creze, grústiu, majone, retolu, tàgiu, trechinzu Ètimu srd.

retilía , nf Definitzione su bestiàmene cunsiderau a chedha: gamas, tàgios, fiotos Ètimu srd.

retilíu , nm: arretaliu*, retuliu Sinònimos e contràrios arrabiu, arrese, ertiliu.

rétima , nf Sinònimos e contràrios régula Frases li at nadu sas rétimas e sos oràrios de s'ismurzu, de su pràndhere e de sa chena (L.Pusceddu) Ètimu itl. rètina.

rétina , nf Definitzione parte de s'ogu, aintru in fundhu, in mesu: est sa finitia de su nérbiu óticu, istérriu a bisura de discu e fatu a deghe pigighedhos de céllulas chi càmbiant e mandhant su sentidu de sa lughe a su crebedhu a tales de bíere is cosas (colores e formas) Terminologia iscientìfica crn Tradutziones Frantzesu rétine Ingresu retina Ispagnolu retina Italianu rètina Tedescu Netzhaut, Retina.

retinàu , nm Definitzione genia de pannu de lana cun su pilu longu Sinònimos e contràrios ratina Ètimu spn. retinar.

retínu ratína

retiràda , nf: ritirada Definitzione su si arretirare, torrada furriandho a domo, recuindho, torrada agoa Sinònimos e contràrios retreta Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu retraite Ingresu retreat Ispagnolu retirada Italianu ritirata Tedescu Rückzug.

retirài, retiràre , vrb: arratirai* Definitzione torrare agoa, andharesindhe, lassare istare una cosa, una chistione, un'impreu, torrare de giru; pigaresindhe calecuna cosa de unu logu, arregòllere sa cosa de mesuia, de ue istrobbat Sinònimos e contràrios furriai, ghirare, storrai / collire, leai, picare 2. retiradhu de innòi!

retíru , nm: arretiru*, ritiru Definitzione su retirare, su istare arretiraos Sinònimos e contràrios retirada.

rétiu réti

retólu , nm Definitzione chedhita de bestiàmene, prus che àteru brebès, ma fintzes de àteru Sinònimos e contràrios arbutzu, arede, bama, cedha, creze, fiotu, grústiu, majone, tàgiu, tropedhu Frases subra sua bi fint sos corvos a retolu ◊ sas cojuadas formant un'istolu, sas bajanas un'àteru retolu Ètimu srd.

retólu 1 , nm: retzolu Definitzione arretza pitica po piscare a manu.

retólu 2 , nm Definitzione cosighedha de pagu contu Sinònimos e contràrios ignagnaria, repisu, réspia Frases andhare a sa sola, in custu retolu mesu terra e mesu preda, candho mai?!

retoràle , agt: arretorale Definitzione chi est de s'arretore Frases su preíderu istat in sas domos retorales.

retòrchere, retòrciri redòrchere

retòre, retòri , nm: arratori, letore Definitzione preide chi contivígiat, atendhet o guvernat sa crésia locale, is cristianos chi faent fúrriu a una parróchia; professore cun incàrrigu de amministrare una universidade Sinònimos e contràrios vicàriu / ttrs. ritori Frases si agato su retore in sagristia fato sa cunfessione ◊ su retore cun àteros preíderos ant aggantzadu su libbru po fàghere fuire su diàulu ◊ iscultant sa préiga de babbai retore Terminologia iscientìfica prdc Ètimu ctl., spn. rector Tradutziones Frantzesu curé Ingresu parson, rector Ispagnolu cura, párroco, tb rector, rector Italianu pàrroco Tedescu Pfarrer.

retórica , nf Definitzione arte de ischire a fòedhare o a iscríere bene.

retóricu , agt Definitzione chi pertocat sa retórica.