retrànca , nf: arratranca*, retranga Definitzione in costúmenes de ómine, tira larga de orrobba chi passat in mesu de is cambas de ananti a daesegus, in is bragas; incropada o lobu de pedhe de su sedhatzu chi arreschet asuta de sa coa o in nàdigas de s'animale; chistione bècia, cosa chi istrobbat Sinònimos e contràrios ambraga, latranga / cadragula, martingale. Maneras de nàrrere csn: pèrdere sa retranca = pèrdiri sa passiéntzia; aguantai, no aguantai retranca = agguantare, no agguantare sa brulla
retranchéri , agt, nm Definitzione nau de ccn., chi istat a s'alletranga alletranga chentza ndhe atuliare, faendho e chentza fàere, perdendho tempus in inghírios Sinònimos e contràrios adasiau, cojanesu, filisigosu, immajonadu, istantariosu, prodhincu, stenteriau | ctr. coidosu, lestru Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd.
retranchicúrtzu , agt Definitzione nau de ccn., chi est de pagu passiéntzia, chi dha perdet tropu coitandho, po dónnia cosa Sinònimos e contràrios infadaditu, latranghigultzu* | ctr. pascenscile Frases fit perra de conca, imbreacone, de cracu malu e retranchicurtzu.
retrancósu , agt: letrancosu* Sinònimos e contràrios adasiau, immajonadu, retrancheri.
retrànga retrànca
retratadòri , nm: arretratadori* Definitzione pintore de retratos, fintzes maistu chi faet fotografias.
retratài, retratàre , vrb: arretratai,
ritratare Definitzione
pintare sa figura, sa cara, fàere su retratu (ma fintzes sa fotografia) a unu
Frases
como chi l'ant retratada, nàdemi si che ndh'at bella che issa! ◊ bi at una pitzinna in su letu corcada… cun pinna e cun tinteri cheriat ritratada!
2.
aiat retratatu su partò a palas vortatas a sa màchina potogràfica
Ètimu
itl.
ritrattare
Tradutziones
Frantzesu
portraiturer
Ingresu
to portray
Ispagnolu
retratar
Italianu
effigiare
Tedescu
abbilden.
retratàu , pps, agt Definitzione de retratare; chi est postu o fatu a immàgine, in figura 2. a sa ghitza aiat connotu tzente chi essiat retratata in su giornale.
retràtu restràtu
retrèta , nf Definitzione s'arretirada de is sordaos Sinònimos e contràrios retirada Ètimu ctl., spn.
retrète , nm Definitzione aposentedhu, pruschetotu po si arretirare Terminologia iscientìfica dmo Ètimu spn.
retrocidúra , nf Definitzione
su fàere sa cosa a atrotigadura, su retròciri; foedhandho de terrenos, sa de duas e tres araduras
Sinònimos e contràrios
arretrocimentu,
profizadura
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
retordage
Ingresu
twisting
Ispagnolu
retorcedura
Italianu
ritorcitura
Tedescu
auswringen.
retrociméntu , nm: arretrocimentu Definitzione su fàere sa cosa a atrotigadura, su retròciri Sinònimos e contràrios profizadura, retrocidura Ètimu srd.
retròciri redòrchere
retróciu , pps Definitzione de retròciri Sinònimos e contràrios arretrotu.
retròga , nf: retrogu Definitzione
genia de torrada, segundhu sa pesada de poesia (moda, trintasès)
Sinònimos e contràrios
retrogadura
/
cdh. ritroga
Tradutziones
Frantzesu
refrain
Ingresu
refrain
Ispagnolu
estribillo
Italianu
ritornèllo
Tedescu
Kehrreim,
Refrain.
retrogàdu , pps, agt: arretrogau Definitzione de retrogare; nau de cumponimentu de poesia, chi est fatu totu a retrogas 2. at fatu unu trintasès retrogadu.
retrogadúra , nf Sinònimos e contràrios retroga Ètimu srd.
retrogàre , vrb: arratrogai* Definitzione fàere sa retroga.
retrógu retròga