reuniòne, reuniòni , nf Definitzione
atóbiu de duas o prus personas fatu apostadamente po ccn. iscopu o motivu
Sinònimos e contràrios
adunàntzia,
arrógliu,
assemblea,
azóviu
Tradutziones
Frantzesu
réunion
Ingresu
meeting
Ispagnolu
reunión
Italianu
riunióne
Tedescu
Versammlung.
reuníre, reuníri , vrb: arreunie, riunire, riuniri Definitzione nau de gente, bènnere apare, atobiare a su matessi logu de si pòdere bíere e chistionare, fàere ccn. cosa totus impare, pinnicare o arregòllere cosas totu a unu logu Sinònimos e contràrios assodhiri, atropare, atrumai, aunire | ctr. ispàlghere, ispartzinai.
reúsa, réusa , nf: arreusa Definitzione su no bòllere, su no bòllere nàrrere o fàere una cosa Sinònimos e contràrios arrecusa, arrefudu.
reusadòri , nm Definitzione chie arrefudat calecuna cosa o a ccn. Sinònimos e contràrios rebuzeri Ètimu srd.
reusài, reusàre rebusàre 1
revàtu , nm Definitzione unu presente, su donu chi si mandhant paribari sa mama cun sa pardina de su pipiu batiau Sinònimos e contràrios presente 2. afacu a tie no resto segundhu ca ti poto torrare su revatu! (Zr.Piga)
revèa , nf Definitzione sa frisciura de s'angione infrissia intrea in s'ischidone imbodhigada cun istentina, o fintzes cota a orrugos in sa sartàina Sinònimos e contràrios fressura, tartalia / cdh. rivea Terminologia iscientìfica mng.
revedústu rebedústu
revelatziòne , nf: rivelatzione Definitzione segundhu sa dotrina cristiana, totugantu su chi Deus at fatu po si giare a connòschere e giare a connòschere sa volontade sua comente si narat in sa Sacra Bíbbia, pruschetotu in is Evangélios Terminologia iscientìfica prdc.
revellíre , vrb Definitzione èssere in purpas, istare bene de salude.
reveltíre , vrb: revertire Definitzione essire o fàere de calidades malas, cambiare in malu Sinònimos e contràrios agrestare, imburdiri, irratzare, iscastare, ischilziniare, iseniare | ctr. arraciai Ètimu spn. revertir.
revenía , nf Definitzione revéntida, manera de fàere / èssere de mala r. = tostorrudos, perricónchinos, de malu cotile.
revèntere , vrb Definitzione
lòmpere a un'iscopu; fàere sa revéntida, giare prova chi est bonu, adatu, de agguantu, andhare o essire in bonu
Sinònimos e contràrios
arrannesci,
imperti,
reventire*
Frases
mancari bei penses die e note, no reventis a cumpònnere un'otada!
Tradutziones
Frantzesu
réussir
Ingresu
to be able
Ispagnolu
lograr,
conseguir
Italianu
riuscire
Tedescu
gelingen.
revéntida , nf Definitzione
su revèntere, su giare arresurtaos bonos
Sinònimos e contràrios
arrenéscia,
arresultada,
resessida,
resida
Frases
bella revéntida at fatu custa màchina: in tantos annos chi la tenzo no mi at mai fatu guastu ◊ revéntida bona at fatu cussu zòvanu: abbistu in totu e de manos bonas est!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
réussite,
issue
Ingresu
success
Ispagnolu
éxito,
resultado,
logro
Italianu
riuscita
Tedescu
Gelingen,
Erfolg.
revéntidu , pps, agt Definitzione
de revèntere; chi at fatu frundha bella, at giau arresurtaos bonos
Sinònimos e contràrios
reséssidu
/
inciviu,
ingertau
Frases
sa bona volontade za bi l'amus posta totu, ma no bi semus revéntidos a che lu fàghere!
2.
istudente revéntidu, cussu: aprovadu donzi annu est!
Tradutziones
Frantzesu
réussi
Ingresu
successful,
succeeded
Ispagnolu
logrado,
acertado
Italianu
riuscito
Tedescu
gelungen.
reventíre , vrb Definitzione lòmpere a un'iscopu, arrennèscere bene, in bonu Sinònimos e contràrios arrannesci, revèntere Frases sa bunnedha la tenzo tapulada sentza bi reventire a ndhe leare àtera! ◊ benide si potides tzapare su pudhu, ma non bi reventides! Ètimu ltn. reventus.
revèra , nf: rivera Definitzione tretu de terrenu in paris acanta a is errios, de terra grussa e frisca bona po ortu Sinònimos e contràrios reverada Frases in sa rivera prus a bassu pastorigaiat Serbistianu (R.Arca) Terminologia iscientìfica slg.
reveràda , nf Definitzione logu de revera, leada Sinònimos e contràrios revera.
revèrde rebèlde
reversidúdine , nf Definitzione su èssere unu pagu trotos, duritosos a fàere calecuna cosa o adduire a su chi bolet s'àteru Sinònimos e contràrios redossia Ètimu srd.