A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

retzélu resélu

retzèta , nf: arratzeta, lezeta, resseta, rezeta, rizeta Definitzione is meighinas chi iscriet su dotore a unu malàidu e su paperi inue dh'iscriet; breve, foltilesa; fintzes sa lista de totu su chi e comente serbit po fàere unu papare Frases su dutore mi at fatu sa rezeta ◊ pro ti ndhe bogare dae fastizos no as inventadu sa rezeta ◊ at iscritu sa retzeta de una meighina cara che fogu ◊ su veterinaju at fatu sa retzeta po una mixina a is brebeis Ètimu itl. ricetta.

retzetàre , vrb Definitzione ordinare cun retzeta, comente faent is dotores Frases como li retzeto una cura.

retzída recída

retzidòre , agt, nm: arricidori, ritzevidore Definitzione chi o chie arrecit, fintzes aparíciu po arrecire singiales Sinònimos e contràrios | ctr. trasmitidore Frases babbu tuo siat retzidore e mamma tua sa retzidorissa! 2. telefonendhe fit cun su retzidore intr'e su trugu e su codhu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu receveur Ingresu receiver Ispagnolu recibidor Italianu ricevitóre Tedescu Empfänger.

retzíre recíre

rétzita récita

retzívu , nm Definitzione paperi-documentu chi narat de àere arreciu o pagau calecuna cosa Sinònimos e contràrios recida Frases como nos chircant sa muta de chimb'annos atransados, naramus chi sunt pagados e crétidos no benimus ca retzivu no tenimus (cps).

retzólu retólu 1

réu , agt Definitzione chi est postu istrantagiau, prantau in terra, cun is peis in terra coment'e candho si camminat / istare a sa rea = arreare a sa ritza; èssere a boghe rea = a boghes postas, a tzérrius Sinònimos e contràrios ficadu, istantàrgiu, pesadu, ritzu | ctr. corcadu, sétzidu, tambuladu Frases pesa reu! ◊ sa rughe ndhe l'ant ficada rea ◊ non balet chi ti solvas in suore crabiolendhe, pesèndhedi reu suta sas ancas de su domadore (G.Raga)◊ s'imbriagu mancu si l'afurcarzant istat reu ◊ apenas mi as bidu reu mi as iscutu a terra ◊ apo a torrare a bois, bidustos fustialvos: isetàdemi reos! (V.Falchi) 2. sa mama fit a boghe rea giamendhe de continu su fizu Sambenados e Provèrbios prb: sacu bóidu no rezet reu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu debout Ingresu erect Ispagnolu erguido, recto Italianu ritto Tedescu aufrecht.

réu 1 , agt, nm: arreu 1 Definitzione chi o chie tenet curpa de ccn. male chi at fatu Sinònimos e contràrios | ctr. innocenti Frases no niedas chi est pópulu de Deu cudhu chi s'innotzente faghet reu! Tradutziones Frantzesu coupable Ingresu guilty Ispagnolu reo Italianu rèo Tedescu schuldig.

reudàre refudài

réula , nf, nm: arréula, réulu Definitzione cosa chi si narat o chi si faet po pigare a bregúngia, fàere a befa a unu; crufessone manna de ànimas de mortos chi nanca iant a essire addenote Sinònimos e contràrios allera, befa, ciacota, cionfra, deleu, dríngula, iscàranu, mofa, siera / régula 1, traigógiu 3. is àturus fiant a réulu sentz'e isciri aundi andai Ètimu itl.t regola Tradutziones Frantzesu dérision, foule de morts Ingresu noisy derision, a crowd of dead Ispagnolu escarnio, mofa, procesión de muertos Italianu derisióne rumorósa, schièra di mòrti Tedescu Spott, Lemurenzug.

reulàre , vrb: arreulare* Definitzione istare, abbarrare in ccn. logu chentza fàere nudha Sinònimos e contràrios abarrai, apantroxai, iltare.

réulas , nf pl: arréulas* Definitzione genia de matraca po sonare in chida santa; collana de ischíglias (sonàgias pitichedhedhas) chi ponent a is cuadhos in su tzugu Terminologia iscientìfica sjl.

reulàu , agt: arreulau* Definitzione nau de ccn., chi est chentza fàere, firmu in ccn. logu Sinònimos e contràrios filísigu, ifainadu, mandronàciu, oreri, praitzosu.

reulèdhas , nf pl: arreuledhas Definitzione genia de matraca po sonare in chida santa Sinònimos e contràrios arranedhas, arréulas Frases intrendhe in domo intendheit sonos istranos, pariat chi calincunu si fit lamentendhe: fit sonu de reuledhas ◊ a sa majarza li fint intradas tres ànimas: unu sonadore de reuledhas, unu dutore e un'indivinu.

réulu réula

reumàticu, reumàtigu , agt: romàticu Definitzione chi pertocat is reumatísimos, chi batit reumatísimu Frases sa cambigana faghet bene pro sos dolores romàticos Tradutziones Frantzesu rhumatismal Ingresu rheumatic Ispagnolu reumático Italianu reumàtico Tedescu rheumatisch.

reumatísimu , nm Definitzione genia de infetu chi benit prus che àteru a is annoigadòrgios po fritu, umidore Terminologia iscientìfica mld Tradutziones Frantzesu rhumatisme Ingresu rheumatism Ispagnolu reumatismo Italianu reumatismo Tedescu Rheumatismus.