A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

ricàle , nm: ricrale, rigale Definitzione origa de arau, genia de tauledha, una a cada parte (ma genia de pratu o lama, una ebbia, in is araos de ferru), chi faet covecare o furriare fundhu a susu sa terra arandho; nau in cobertantza a ispantu, cosa manna, debberone / tortu che r. = dortu che anca de cane, trotu (fintzes nau de ccn.) Sinònimos e contràrios oricrale* 2. fit unu bete de rigale de cristianu, su prus artu de sa tropa (Z.F.Pintore).

ricamadòra , nf Definitzione fémina chi fae obru Sinònimos e contràrios bordadora.

ricamài, ricamàre recamài

ricàmu recràmu

ricatadòre , nm Definitzione malafatore chi arrecatat gente po dh'iscabbúllere cun sa fortza o ammeletzu dinare o àteru chi tenet Frases sos ricatadores si fint corcaos in costazos de su ricatau e si fint durmios a firmu Tradutziones Frantzesu saisissant, qui pratique un chantage Ingresu blackmailer, kidnaper Ispagnolu chantajista, secuestrador Italianu sequestratóre, ricattatóre Tedescu Kidnapper.

ricatài, ricatàre , vrb: arrecatai* Definitzione prus che àteru, furare gente po che iscabbúllere dinare a is parentes, po dhos custrínghere a giare dinare; fintzes pigare o impònnere a unu cosa cun sa fortza o cun ammeletzos de dhi fàere dannu o male prus mannu Sinònimos e contràrios issucutare Tradutziones Frantzesu faire chanter Ingresu to blackmail Ispagnolu chantajear Italianu ricattare Tedescu entführen, kidnappen.

ricàtu recàtu

richèsa , nf: arrichesa, errichesa, irrichesa Definitzione bene, interessu o dinare, chi si possedit mescamente si est in cantidade manna Sinònimos e contràrios asiendha, interessu, propiedade | ctr. bisóngiu, poberesa Frases a lussos e richesa pone frenu! ◊ sa richesa bella est sa salude ◊ Lurisincu chi giras terra e mare, tue menzus de me podes cumprèndhere da'ue sa richesa at a dipèndhere! (Cubeddu)

richèsa 1 , nf Definitzione genia de erba bella po frore (benit de s'América de su Nord) Terminologia iscientìfica rba, Tradescantia tricolor.

richiamàda , nf Definitzione su richiamare Ètimu srd.

richiamàdu , pps, agt, nm Definitzione de richiamare; chi o chie che dhl'ant pigau torra a sordau, a servítziu 2. candho partiant sos richiamados, pianghindhe intendhia lastimosas mamas, muzeres, fizas e isposas ◊ at fatu su sordadu e poi àteros tres annos de richiamadu.

richiamài, richiamàre , vrb Definitzione tzerriare e pigare torra a unu a sordau (prus che àteru po gherra o àtera necessidade).

richighédhu , agt Definitzione min. de ricu, chi est erricu ma no meda Sinònimos e contràrios richizolu.

richíllia rechíglia

richínta rechínta

richizólu , agt, nm Definitzione chi o chie est erricu, mancari no siat de is prus mannos de su logu Sinònimos e contràrios richighedhu, riconzu Frases pro isse fit a si ndhe ammachiare, ca sa fémina fit dechida, richizola, ispassiosa e de manos bonas ◊ est fizu de unu pastore richizolu Ètimu srd.

ricída recída

riciulàre , vrb Sinònimos e contràrios allorichitare, anedhai, arrullai, frisai, incincinnare Ètimu srd.

riconnoschènte , agt: arriconnoscenti Definitzione nau de ccn., chi si connoschet e arregodat de su bene chi dhi ant fatu e fintzes dhu faet a bíere Sinònimos e contràrios | ctr. discannotu, isconnóschidu, malebortzedidu Frases mi at nadu a ti nàrrere chi ti est riconnoschente pro l'àere azuada a si che catzare s'impinnu Tradutziones Frantzesu reconnaissant Ingresu grateful Ispagnolu agradecido Italianu riconoscènte Tedescu dankbar.

riconnoschéntzia reconnoschéntzia