Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

ribbàssu rebbàsciu

ribbegliàre, ribbellàre rebbegliàre

ribbéstu rebbéstu

ribbòta , nf Definitzione incàsciu a vite, genia de aina de maistos de linna po fàere is incàscios Terminologia iscientìfica ans.

ribbronài , vrb: arrabbronai Definitzione pònnere e pistare su ribbroni po dhi fàere sa conca o alladiare sa punta a manera chi no ndh'essat e poderet bene Sinònimos e contràrios arramaciai, rebbuire Ètimu ctl. reblonar Tradutziones Frantzesu river Ingresu to clinch Ispagnolu remachar Italianu ribadire Tedescu nieten.

ribbròni , nm: arrebrone Definitzione puntu de ferru o de àteru metallu (a conca a una parte, de arremaciare pistandhodhu a s'àtera) po poderare impare duos crantos de ferru etotu o de àteru metallu (partes de ccn. cosa) Sinònimos e contràrios obbibi Frases serbit ribbronis po aciungi su circu de sa carrada, ca mi dh'at iscuartarau Ètimu ctl. reblò Tradutziones Frantzesu rivet Ingresu rivet Ispagnolu roblón, remache Italianu ribattino, rivétto Tedescu Niet, Niete.

ribbucàre , vrb: arrebbucare* Definitzione aciúnghere àtera linna a su forru, a sa carbonera Sinònimos e contràrios aciúgnere, agnànghere, ammedare, annúnghere.

ribbussàre rambussài

ribbússu , nm: arrebbussu* Definitzione ischedradura de muros Sinònimos e contràrios àlbiu, incalchinu, pulimentu Frases su ribbussu est fresadu.

ribicàre rempicàre

ribichédhu , nm: arriixedhu, riedhu, riischedhu Definitzione erriu pitichedhu Sinònimos e contràrios arrentzolu, tàcinu.

ribiòla , nf Sinònimos e contràrios bidriola*.

ribisàle rabisàli

ribissúsu , avb Definitzione a r. = a ribu in susu, nau po andhare, nadare o àteru a filada contrària (de cussa de sa currente).

ribísta revísta

ribitólu, ribitzólu , nm: rivizolu Definitzione erriu pitichedhu Sinònimos e contràrios arrentzolu, arriixedhu, tàcinu Terminologia iscientìfica slg Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ruisselet Ingresu rivulet Ispagnolu arroyuelo, riachuelo Italianu rìvolo Tedescu Bach.

ríbu , nm: arriu, erriu, irriu, riu, rivu Definitzione camba de abba chi si arregollet e curret totu impare de is montes a su mare o fintzes a un'àteru erriu etotu / min. ribedhu, ribichedhu, riedhu, rizolu; partes de unu r.: foghe, oros, càssia o lacu (itl. àlveo), cambas Sinònimos e contràrios frúmene, traghinu Maneras de nàrrere csn: andhare riu riu = ororu de su riu, totu comente andhat su riu; riu mortu = asciutu; riu bogadu, bocau, aundhadu = calau, aici prenu chi s'àcua nci essit de su letu (nau in cobertantza, intrada manna, bundhàssia, dinai meda, o, nau de ccn., chi no dh'acabbat prus de fuedhai, chi scit a fuedhai meda, o fintzas chi no tenit passiéntzia nudha, chi no scit abetai); rivu ufratu = prenu de abba; riu falendhe = cun s'àcua currendi; riu falendhe meda = arriu prenu de àcua currendi; camba de riu = parte de unu riu o unu riu chi si distinghet de, o abbojat a, un'àteru, itl. affluènte; r. mudu = (nadu de unu) mutzigasurda, chi est mudurcu, no faedhat ma faghet totu suta e furcat puru; zúghere sa conca, o èssere che, in moida ’e rios = portai unu muntoni de pensamentus sentza de isciri ita fai Frases che est rutu a su rivu ◊ su riu che fit abbasciadu ca fit de meda chentza pròere ◊ sa múghida pariat de unu ribu bocau ◊ de cantu at próidu a meda at bogadu sos rios ◊ in bidha bi passaiat su riedhu in mesu ◊ sa mama che fit in su riu samunendhe 2. su suore li falat a rios ◊ in domo no che abbastat ne birde e ne sicu mancari che intret riu bogadu ◊ si mi est presentadu chin trassa de riu mudu trazadore ◊ cun custu sicore no ant a bídere mai riu bogadu Sambenados e Provèrbios smb: (De)riu, (E)riu, Riu / prb: riu mudu, trazadore! Terminologia iscientìfica slg Ètimu ltn. rivus Tradutziones Frantzesu fleuve Ingresu river Ispagnolu río Italianu fiume Tedescu Fluß.

ribuzàre rebusàre 1

ribuzàu rebusàu

ribúzu rebúzu