A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

ridagliàdu radagliàdu

ridéli , nm: arradebi* Definitzione genia de linna chi no faet manna meda Sinònimos e contràrios aiverru, litarru.

rídere , vrb: arríere, errídere, irríere, ríede, ríere, ríghere, riri Definitzione apèrrere pagu pagu is lavras o fintzes apèrrere sa buca meda faendho intèndhere sa boghe po cuntentesa, alligria, ca si agatat una cosa o una essia coriosa, befandho, abbaidandho ispetàculu o àteru / ger. riendhe, rindhe, ridindhe; pps. rísidu, rísiu, ríghiu Sinònimos e contràrios | ctr. piànghere Maneras de nàrrere csn: rídere a gúrpinu = ríere cun malíssia, a befe, gorpeggorpe; ríere a cuscusinu = a s'iscúsia, chentza si fàghere a intèndhere; mi ndhe rio si… = mi ndi arriu (ma mi dispraxit etotu!); rídere a fiacu = arriri poita is àterus funt arriendi, ma sentza de cumprendi bèni ita dhus at fatus a arriri; dónnia pilu li ridet! = (nau de ccn.) est prexau che una pasca Frases umpare amus rísidu e giogadu ◊ si capatze no est unu de ríere de sa própia persone, no est in cunditzione de si ríere de neunu ◊ cussu zogante faghet a ríere sas predas ◊ su contu de Giuanne est contu ’e ríere: no tenet giuu e no ischit a iscríere! (M.Murenu)◊ candho avio intesu cussas allegas, no ischio prus si ríghere o mi assustare Ètimu ltn. ridere Tradutziones Frantzesu rire Ingresu to smile Ispagnolu reír Italianu rìdere Tedescu lachen.

ridículu , agt Definitzione chi dhue at de si ndh'erríere, chi est chentza giudu o seriedade peruna (nau de ccn.), de perunu contu mescamente postu a fronte de una dificurtade o bisóngiu (nau de cosa o fatu) Frases e, gira ca ti giro, in sa pellícula at fissadu un'istória ridícula.

ridinàgiu redinàgios

rídu , agt Definitzione chi est bellu imbénnidu, lúghidu, creschendho meda: calidade chi si narat prus che àteru po sa fràmmula chi faet su fogu (framarida, fracas ridas, ma fintzes cadharida de risu); nau de unu terrenu, chi no dh'ant prenu mai; nau de frutuàriu chena lómpiu, chi acórriat is dentes Sinònimos e contràrios imbénnidu Frases pampas longas e ridas faghiant a bínchidas pro illughidare sos muros ◊ s'erba est rida (B.Mazzone) 2. sas féminas faghiant sas carrelas ridas pro si arrolliare a chistionare.

riduíre reduíre

ridusiméntu , nm Sinònimos e contràrios méngua, mímina, redussione Ètimu srd.

ridutziòne redussiòne

ríede rídere

riédhu ribichédhu

rièlla , nf Definitzione its Frases fit in sa riella isperiendhe, apensamentadu, e daghi l'at connóschidu li at nadu: Mastru Giuanne, già l'as fata bella!

riéllu , nm Definitzione su tanti chi si ndhe tenet de badàngiu (o chi si torrat in prus) po dinare giau a préstidu Sinònimos e contràrios agéntzia, créciu, incherinu, oriellu*.

riepílugu , nm Definitzione cosa o contu mannu nau cun pagos foedhos Sinònimos e contràrios resumu.

ríere rídere

rifatzàre refaciài

rifàtzu refàciu

rifiníre , vrb Definitzione finire, acabbare una faina cun trebballos in fine, fàere is finiduras, is úrtimas cosas fintzes piticas.

rifiníu , pps, agt Definitzione de rifinire; nau de trebballu, chi est acabbau in fine, bene fatu in is cosas prus piticas puru; nau de maistu, o fintzes de chiesiògiat po comente faet sa cosa, sa manera de fàere fintzes cun sa gente, chi est fine, precisu, contivigiosu, atentu, trebballat bene fintzes in is cosas prus piticas Tradutziones Frantzesu bien fini Ingresu finished, well-finished Ispagnolu rematado, acabado Italianu rifinito Tedescu beendet, ausgefeilt.

rifirràfa, rifirràfe , avb Definitzione leare a r. = a chini podit pinnicai de prus, coment'e furandho, a trivas, a su fura fura Ètimu itl. di riffi o di raffa.