A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

ríghiu , pps Definitzione de ríghere Sinònimos e contràrios rísidu Frases calicunu aviat ríghiu apustis de àere prantu, calicun’àteru aviat vortau sa cara (M.Ladu).

rigionàre raxonài

rigiòne rajòne

rigònza , nf Sinònimos e contràrios bergugna.

rigonzàre , vrb Definitzione tènnere o sentire bregúngia Sinònimos e contràrios bergungiae, frigonzare, imbregungiai Frases sa pitzinna tenet fàmine ma est rigonzandhesindhe a pedire pane.

rigonzósu , agt, nm: berigungiosu Definitzione chi o chie sentit bregúngia, duritu Sinònimos e contràrios frigonzosu Frases sos minores a sas primas sunt prus rigonzosos e malos a faedhare.

rigòre, rigòri , nm Definitzione manera de fàere chi no perdonat, no fartat, chi no lassat cúrrere sa cosa a comente andhat andhat, ma chi imponet de dha fàere a puntinu cunforma a una régula, precisa, bene; fintzes tempus malu meda, cropu de abba forte, fintzes solu cosa meda, muntone mannu, filera manna de ccn. cosa, castigu puru; in su giogu a fúbbalu candho su portieri at tocau sa bòcia a manos fora de su logu suo, tiru de s'àtera iscuadra a úndhighi metros cun su portieri ebbia a difesa (ma a bortas fintzes po fàere essire unu binchidore candho sa partia paris pata) Sinònimos e contràrios roa, severidade / pertzisione Frases o Babbu eternu, abblandha su rigore! ◊ Deus est sos rigores iscudindhe e tue, pecadore, no bi cres?!◊ cun sos pitzinnos innanti su rigore fit tropu, ma como no bi ndhe at nudha! 2. sezis reséssidos a fàghere unu rigore de cosas ◊ candho l’acabbas de nàrrere unu rigore de machines?! (M.Danese)◊ bi at unu rigore de zente in sa festa ◊ as semenadu unu rigore de fàulas! 3. ite note niedha e tempestosa: úrulat e pianghet dogni cosa isfuetada dae tantu rigore! Tradutziones Frantzesu rigueur Ingresu rigours, uprightness, rigour, penalty Ispagnolu rigor Italianu rigóre Tedescu Strenge, Rauheit, Elfmeter.

rigorosamènte, rigorosamènti , avb Definitzione cun rigore, cun sa méngius precisione.

rigorósu , agt: rigurosu Definitzione chi faet o chi est fatu cun rigore, cun precisione manna, cun severidade Sinònimos e contràrios giustu, pertzisu Frases Gesugristu at fatu unu giaúngiu rigurosu de coranta diis ◊ su geunzu fit diai rigorosu chi no si podiat bíere mancu abba Tradutziones Frantzesu rigoureux Ingresu strict Ispagnolu riguroso Italianu rigoróso Tedescu streng, genau.

rigótu recótu 1

riguàldu, riguàrdu reguàldu

rigurósu rigorósu

rigusígliu , nm Definitzione úrtima cosighedha chi abbarrat po acabbare unu trebballu, is finiduras Sinònimos e contràrios acabbadura, finidura.

riischédhu ribichédhu

rilegàre , vrb Definitzione fàere sa liadura de is líbberos Tradutziones Frantzesu relier, remboîter Ingresu to bind Ispagnolu encuadernar Italianu rilegare Tedescu binden.

riliévu , nm Definitzione cosa chi essit, prus in artu de unu paris (fintzes a bisura de iscultura); fintzes cosa chi si annotat e chi si narat de un'iscritu, de una manera de fàere, de una chistione; assortimentu de datos chi si avérguant cun métidu de calecunu fatu po dhu cumprèndhere méngius Sinònimos e contràrios resartu / asserva, osservatzione Tradutziones Frantzesu relief Ingresu relief, remark, survey Ispagnolu relieve Italianu rilièvo Tedescu Erhöhung, Bemerkung.

ríma , nf Definitzione in poesia, torrada o acabbada de unu versu a manera chi is úrtimas duas síllabbas arresurtent oguales o sonent chepare cun s'acabbada de un'àteru versu Maneras de nàrrere csn: andhare in r. = fàghere rima, nadu de nadas una ifatu de s'àtera chi agabbant chepare; leare, leàresi r. = leàresi matana, ma fintzas annicàresi, arrennegàresi; intrare in r. = pigai una faina cun airu Frases candu sa rima no est perfeta dha nant "a pei de casu"◊ sas rimas podent èssere a duas a duas (a-a), fadhidas (a-b-a)◊ sas cosas si ammentant de piús candho v'at carchi rima 2. addaghi l'intrat a rima in su cuntrestu no si cumprendhet mancu su chi narat (G.Ruju)◊ tue l'intras a rima in s'itevàghere! ◊ no ti les rima peruna si fizu tou no cheret istudiare! ◊ ti ndhe leas, de rima, pro donzi cosighedha!…(G.Ruju)◊ si at leadu rima ca no che sunt bénnidos a bustare Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu rime Ingresu rhyme Ispagnolu rima Italianu rima Tedescu Reim.

rimài, rimàre , vrb Definitzione fàere a rima, andhare in rima, iscríere o foedhare cun is versos Frases los cheria ladinos e sardos, cun versos bene fatos e gustosos, misurados, rimados, zeniosos Tradutziones Frantzesu rimer Ingresu to rhyme Ispagnolu rimar Italianu rimare Tedescu sich reimen, in Reime bringen.

rimandhàre , vrb Definitzione nau solu de istudentes, fàere torrare a esame po calecuna matéria de istúdiu, chentza dhos bociare deunudotu, po si dha preparare méngius cun àteru istúdiu.

rimàu , pps, agt Definitzione de rimare 2. sa poesia rimada piaghet de prus.