scubedhài , vrb Definitzione bufare a tropu, a malu modu Ètimu srd.
scubiméntu , nm Definitzione su scubiri, ammodhigamentu a bentre, de cosa chi at fatu male Sinònimos e contràrios iscurrensa, iscurrentziadura, iscurrina.
scubíri , vrb Definitzione fàere a iscurrentziadura, a laina Sinònimos e contràrios scurrentzai Frases is crabas papant fintzas erbas velenosas, ma pómpiant: is crabitus si podint scubiri.
scucàda , nf: iscucada* Definitzione cropu giau a manu aperta a cucas, iscudendho o fintzes in cunfiatza Sinònimos e contràrios bofetada, bussinada, ciafu, irbirroncu, iscaputzone, iscavanada, istuturada, mantuada, mofada, sporsugada Frases dèu a su piciochedhu dh'apu giau prus de una scucada ◊ sa mama dh'at pigau a scucadas a su piciochedhu timendi de nci arrúiri a mari incarendusí in su portu.
scucadúra , nf: iscucadura* Sinònimos e contràrios spinniadura.
scucài , vrb Definitzione bochíere unu pegus punghendhodhu a su gatzile Ètimu srd.
scucaméntu , nm Definitzione su scuai, bochíere s'animale punghendhodhu a gatzile.
scucàu , agt Definitzione
nau de ccn., chi no portat pilos in conca
Sinònimos e contràrios
conchigàdriu,
conchispilidu,
ispinniau
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
chauve
Ingresu
bald
Ispagnolu
calvo
Italianu
calvo
Tedescu
glatzköpfig.
scucéri , agt, nm Definitzione
chi o chie istat aifatu, iscurtandho, che un'ascúcia, chi istat cricandho chistiones angenas chentza cabu
Sinònimos e contràrios
contulàgliu,
cràstulu,
fominzu,
foxileri,
liuteri
Frases
- Gomai est in s'oru de s'enna… - Lassaincedha intrai! - Scucera bella! ◊ ge no at a nai ca no si ndi acatat de is cosas, cussa scucera: depit èssi tota sa dí manna innias! ◊ fiat intrau a iscruculliai in domu, cun sa scusa de una cotura de fà, pariat unu scuceri!
Terminologia iscientìfica
ntl
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
potinier
Ingresu
gossipy,
gossiper
Ispagnolu
chismoso,
cotillero
Italianu
pettégolo
Tedescu
geschwätzig,
Klatschmaul.
scúcia , nf: ascúcia*, iscúcia Definitzione sa mòngia chi ndhe acumpàngiat un'àtera candho depet chistionare cun ccn. de fora.
scucullài, scucullàri scrocollài
scucurài , vrb: iscucuai* Definitzione coment'e bogare o abbasciare su cucurru o acucuradura de sa cosa in d-un'istrégiu, ma fintzes imbuidare s'istrégiu faendhodhu a furriadura Sinònimos e contràrios ilgavantare, illichidare, sciusciai | ctr. acucuai Frases cussa cosa scucuancedha a s'àcua! ◊ comenti dha bit parangada po atzitzai su fogu, Pistirinchedhu dhi donat un'acollada a su cúmburu e nci dha scúcurat a s'àcua budhendi ◊ po mi ndi pòdiri libbertai de su fàmini mi nc’ia a scucurai de unu monti!
scúda , nf: scuta Definitzione su corgiolu grussu chi su porcu portat in s'ischina; su corgiolu o stúgiu de su tostoine Sinònimos e contràrios codi Sambenados e Provèrbios smb: Scuda.
scúda 1 , nf Definitzione genia de martedhu a dentes, de muradores; a logos, picheta, genia de picu a duas atzas fadhias (una de longu e una de istúturu) Terminologia iscientìfica ans Ètimu ctl.spn. escoda.
scudàu , agt Definitzione nau de parte de sa carena, chi no sentit dolore, che fatu de scuda; nau de ccn., fàcia de sola, prepotente Ètimu srd.
scudetài , vrb: scuditai Definitzione infèrriri, iferchire, innestare a scudetu, a ogu / s. a ogu biu, a ogu serrau Frases in su tempus giustu si scuditat sa mata comenti s'arti cumandat Ètimu srd.
scudètu , nm Definitzione su tretu de s'ogu de unu cambu noàdile chi si ndhe segat de su corgiolu largu in pitzu e a punta in bàsciu po fàere ifertas a ogu Ètimu itl. scudetto.
scúdi , vrb: isciúdere* Definitzione giare cropos, pigare a cropos, atripare, ma fintzes iscutulare, betare, atzapulare a terra, mòvere a cropu, fàere o lassare orrúere a terra (nau fintzes de su frore seberandho su frutu)/ pps. scutu Sinònimos e contràrios abbanzare, acorpai, addobbai, arropai, atripai, iscotzinare, sussare / ghetai, imbolare Maneras de nàrrere csn: s. musca = issuliare musca, nadu in su sensu de cosa de nudha, de pagu contu o chentza cabu, bagamundai; s. méndula, olia = mazare, iscutinare sas naes de sa méndhula a mazadorza, betare olia a mazadura; andai a manus scudi scudi = a manos iscutas, chentza zúghere o leare nudha Frases scudi de perda a unu ◊ immoi ti scudu, lah, chi no ti citis! 2. dónnia mata chi no donat frutu bonu at a èssi segada e scuta a su fogu (Ev)◊ is óminis nci essiant a scudi olia e is féminas a ndi dha bodhí ◊ ndi dhi fiat essendi totu sa tzudha de is cillus, pentzau ca fiat scudendi a piu! ◊ nd'ant scutu su frutu innantis de su tempus 3. a ita dhoi andas a giru, a scudi musca?!
scudidòri , agt, nm Definitzione chi iscudet; nau de mata o linna, chi iscutulat su frore chentza seberare frutu o chi ndhe sèberat pagu; persona chi ndhe iscutulat a pértiga o canna su frutu de una mata Sinònimos e contràrios iscutore, scrichiolàciu / magiadore Frases cussu est sarmentu scudidori: bogat gurdonis medas ma pibioni ndi dhi abarrat pagu 2. po ndi arragolli sa méndua su meri at cuncordau una cambarada de scudidoris e una de bodhidoris Ètimu srd.
scudinài scodinài