A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

sfúndiri , vrb: isfúndhere Definitzione pònnere in abba, betare abba o cosas deasi Sinònimos e contràrios abbagnare, bagnai, ifúndhere*, insúndhere | ctr. asciutai, frobbire Frases una butíglia de binu a issu no dhu sfundit mancu su casciali ◊ chini bandat a mari si sfundit is peis ◊ tenit cartzonis e camisas a serru e ch'incapat de si sfundi no si ndi podit mancu cambiai Sambenados e Provèrbios prb: candu proit sfundit a totus.

sfundorài , vrb Definitzione pèrdere su fundhu, is fundhos; fintzes bogare de pare, irfundhare Sinònimos e contràrios sciundai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se défoncer Ingresu to be smashed in Ispagnolu desfondar Italianu sfondarsi Tedescu den Boden verlieren.

sfundoràu , pps, agt Definitzione de sfundorai; ifundhau, chi est chentza fundhu, chentza fundhos / arricu sfundorau = ricu meda Sinònimos e contràrios ifundhadu, isfundharadu, sciundau Tradutziones Frantzesu défoncé Ingresu bottomless Ispagnolu desfondado Italianu sfondato Tedescu bodenlos.

sfundoriài , vrb Definitzione nàrrere machines, cosas chentza cabu, isciolórios Sinònimos e contràrios sciolloriai Ètimu srd.

sfundoriàu , pps, agt Definitzione de sfundoriai Sinònimos e contràrios illeriadu, irbentiadu, isambrulidu, sciloriau.

sfundóriu , nm Definitzione su èssere chentza cunsideru, su no àere cabu o fundhóriu Sinònimos e contràrios desatinu | ctr. fundhóriu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu légèreté Ingresu rashness Ispagnolu desconsideración Italianu sconsideratézza Tedescu Unbedachtsamkeit.

sfustigài , vrb: isflustigare Sinònimos e contràrios sciustigai, sfustigonai Ètimu srd.

sfustigonài , vrb Definitzione illimpiare is dentes; cricare acotzos po otènnere praxeres, fintzes atzitzare, giare istrobbu, fàere su provocheri / sfustigonai is espis = forrogare sa tana de s'espe a frustigu, atzitzare Sinònimos e contràrios corrovai, farrogai, fustigonai, iforrogare, ifostighinare, sciustigonai, sfustigai / imbestire 1 Ètimu srd.

sfustigonaméntu , nm Definitzione su sfustigonai, su istare sfustigonendi Sinònimos e contràrios fustigonamentu Ètimu srd.

sfustiligài , vrb Definitzione istare a su dimandha dimandha, fàere a ccn. unu muntone de dimandhas, bolendho ischire cosa Sinònimos e contràrios ispeculizai, ispreculare, isuzigare, precontare, sfustigonai, speculitai Ètimu srd.

sfustòri , nm Definitzione isciustura Sinònimos e contràrios ifustura, sfustura Frases asciutat su sfustori de dónnia prantu (P.Alcioni) Ètimu srd.

sfústu , pps, agt: isfustu Definitzione de sfúndiri; chi dhi at fertu abba / abarrai che molenti sfustu = abbarrare male, chentza ischire ite rispòndhere Sinònimos e contràrios abbagnadu, ifustu, sciustu | ctr. asciutu 2. est abarrau che unu molenti sfustu.

sfustúra , nf: ifustura* Definitzione tretu, in terra, chi dhue at o de pagu dhue fut abba e fintzes s'abba etotu chi dhu'est / papaisí un'ou a sfustura a sfustura = (in cobertantza, nau de duos) andhare de acórdiu Sinònimos e contràrios abbadinu, allarzu, bràina, lotzina, sciustura.

sfutiméntu , nm: ifutimentu* Definitzione su pigare a befa, a ciasconu Sinònimos e contràrios achírriu, irfutidura, isfutonzu.

sfutíri , vrb: ifutire* Definitzione irfútere, pigare a befa, in giru Sinònimos e contràrios cantonare, ciascai, irfútere, strochillai.

sfútiri , vrb: irfútere* Definitzione pigare a befa, in giru Sinònimos e contràrios cantonare, ciascai.

sfuxinàri sfoxinàe

sgabbellài , vrb Sinònimos e contràrios sduanai.

sgagliubbài , vrb: sgallubai, sgallupai, sgalubbai Definitzione papare a meda, a s'airada, tzatzare a tropu Sinònimos e contràrios abbentrare, abberchedhare, abbidhiai, abbiscarzare, abbrentosicare, abbudagare, abbudhescare, abbuselcare, abbuzare, atatamacare, imbrentai, intrudhiri Frases acudint a dogna festinu e si sgallubant a ismurzu, a prandi e a cena ◊ cudhus duus cumènciant a sgallupai… un'isciacuera de macarronis a cada s'ant papau! Tradutziones Frantzesu s'empiffrer Ingresu to stuff oneself Ispagnolu atiborrar, hartar Italianu scuffiare Tedescu gierig essen.

sgagliúbbu , agt, nm Definitzione chi o chie est avesu a papare meda, a sgagliubbai Sinònimos e contràrios allambridu, allupidu, bentranu, inguglione, mangiufoni, pasteri, sassagoni Ètimu srd.