A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

sillabbài, sillabbàre , vrb Definitzione nàrrere su foedhu ispartziu a síllabbas, pronunciandho distinta dónnia síllabba Sinònimos e contràrios confúgere.

silliadéri siliadéri

sillièta seglièta

sillíssiu silíssiu

silméntu salméntu

silografía , nf Definitzione manera de fàere pintura faendho sa prima cópia a iscarrafiadura in linna o àteru de tostau Frases is silografias de Giuanni Dotzo bollint nai s'arrispetu po sa soledadi de s'ànima.

sílos , nm Definitzione genia de depósitu a putzu, tundhu e artu, prus che àteru in pitzu de terra.

silugiànu , nm: silurgianu, soligianu, solingianu, sululgianu Definitzione dutore chi òperat Frases s'ègua mi segat is ossus, si dhus portu sanus, e cun soligianus no bollu cuntratu ◊ su soligianu est mortu, su de s'imperadori Terminologia iscientìfica prf Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu chirurgien Ingresu surgeon Ispagnolu cirujano Italianu chirurgo Tedescu Chirurg.

siluraméntu , nm Definitzione su silurare.

siluràre , vrb Definitzione mandhare o isparare siluros.

silurgiànu silugiànu

silúrtzis , nm Definitzione píbera de abba Sinònimos e contràrios lircis*, lurtzi, tartza.

silúru , nm Definitzione genia de màchina chi si mandhat totu asuta de s'abba cun càrriga de fàere iscopiare in àtera nave o aterue Frases oe bi sunt sas naes blindhadas chi resistint a sos siluros.

sílva , nf: sirba, sirva 1 Definitzione s'iscova o truncu de unas cantu erbas (es. pisu, síndria, melone, crucuriga) chi creschent a cambu longu meda chi s'isterret in terra o si che artzat segundu su chi agatat (es. raiga): unu tempus fut fintzes su matedu, su padente Maneras de nàrrere csn: mardi de sirba = sirva, sughe sirvonina, sa sue de su porcrabu; sa sirba de sa bértula = su mesale, s'ala de mesu, tra unu fodhe e àteru; èssere a sirba sua (nadu de ccn.) = èssiri educau mali de no fai contu de su chi narant is àterus, fai comenti dhi acucat, su chi dhi parit e praxit a tostorrímini Frases sas pumatas ant fatu bonas a sirba ma ndhe sunt cumprindhe pagas ◊ su basolu zughet sa sirba gàrriga de fiore ◊ sa sirba de sa curcuriga no si che acadhat a sas àrbures ◊ custu melone est totu sirva Sambenados e Provèrbios smb: Silva, Silvas, Sirva Ètimu ltn. silva Tradutziones Frantzesu tiges des cucurbitacées Ingresu stalk Ispagnolu tallo de las cucurbitáceas Italianu fusto delle cucurbitàcee e sìmili Tedescu Stamm der Kürbisgewächse.

silvòne sibròni

síma , nf Definitzione su puntu prus artu de una teulada a duas o a prus abbas, s'ischina de una cabertura Sinònimos e contràrios coliminzu, cucumenale, pinnacúcia Terminologia iscientìfica dmo.

simàda , nf: simana, sumana Definitzione prus che àteru antigamente, tempus de una chida; tempus no tanti precisu, de unas cantu dies, o tempus longu puru fintzes de séculos foedhandho de s'istória antiga Sinònimos e contràrios apontada, arruncada 1, mutada Frases in custu mese, chi est de laorera, no perdedas un'ora in sa simana 2. ant agatau grutonis cun arrastus de genti bívia in simanas diversas ◊ po una bona simana paria un'angionedha ◊ custas sunt simanas de arare ◊ immoi no bistis prus coment'e una simana ◊ dae sa zorronada corca e pesa colat s'annu, sa die, sa simana Terminologia iscientìfica tpc Ètimu spn. semana Tradutziones Frantzesu période, époque Ingresu epoch Ispagnolu semana, periodo, época Italianu período, època Tedescu Zeitraum, Epoche.

simài , avb Definitzione si mai = cantu mai, comente mai no…, nau coment'e paragone Sinònimos e contràrios simaimai Frases su manzanu est bellu simai in vida tua ndhe apas bidu.

simaimài , avb: simmaimmai Sinònimos e contràrios simai Frases s'intendhet cantendhe poesia sarda perfeta, in métrica e in rima, simaimai si ndh'intendhiat prima ◊ simmaimmai in sa pitzinnia mia!…

simàna simàda