A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

silíbba , nf: silimba, silimbra, tilibba, tzilimba Definitzione genia de mata manna chi faet una tega longa, bona a papare candho si faet in colore de castàngia, cun granighedhos piticos (a logos est fintzes sa giolva, Anagyris foetida); isprigu o títula de àgiu, de aràngiu Sinònimos e contràrios carrubba 1, silícua / cítula, sibícua* Frases sa gente si seet in s'umbra de sa silimba ◊ si bit caleguna domu in mesu de matas de silibba ◊ no ti as a mantènnere cun d-unu pisu de silimba, no?! Terminologia iscientìfica mtm, Ceratonia siliqua Tradutziones Frantzesu caroubier Ingresu carob Ispagnolu algarrobo Italianu carrubo Tedescu Johannisbrotbaum.

silíciu , nm Definitzione elementu chímicu chi si agatat mescamente in sa pedra: símbulu Si, númeru atómicu 14, pesu atómicu 28,06 Terminologia iscientìfica mnr.

silicósi , nf Definitzione genia de male a prumones, candho is buidedhos ue s'iscàmbiant ossígenu e anidride carbónica si prenent de pruine de silíciu, comente acontesset mescamente a is minadores, impedindho meda de arrespirare comente tocat Frases su pobidhu si fiat mortu de silicosi ◊ sa terra portat arrichesa e silicosi: s'arrichesa ndi dha pigant a terras istràngias, sa silicosi si papat is prummonis de is minadoris Terminologia iscientìfica mld.

sílicu , nm, agt: sírigu, síricu Definitzione su grème o bobboi chi faet sa seda; nau de ccn. po su carenale, chi est làngiu, fine fine Sinònimos e contràrios fermesílicu / finigosu, iltrízile Sambenados e Provèrbios smb: Sirigu Terminologia iscientìfica crp, crp, bombyx mori Ètimu ltn. siricus Tradutziones Frantzesu ver à soie Ingresu silkworm Ispagnolu gusano de seda Italianu filugèllo Tedescu Seidenraupe.

silícua , nf Definitzione genia de mata manna chi faet una tega longa e lada meda, bona a papare; títula o silibba de àgiu, de aràngiu / s. cràbina = fazorba, giolva Sinònimos e contràrios carrubba 1, silibba*, tilibba Terminologia iscientìfica mtm, Ceratonia siliqua, mt, Anagyris foetida.

siliéltu, siliéstu , nm Sinònimos e contràrios burdellu, carralzu, chimentu Frases chito chito intendho un'allegru siliestu in su pinnetu: andho e los agato sétzidos manighendhe! ◊ in totue s'isparghet e s'intendhet bélidas, siliestu, unu chimentu! (Grolle)◊ in domo mia no che at allegria e ne siliestu de minores.

silièta seglièta

sílighe , nf: sílixi Sinònimos e contràrios sitzillu.

silímba, silímbra silíbba

silínga , nf Definitzione genia de tubbu, de siringa, po imbuidare o samunare is istentinas, o fintzes, de àtera genia, de intrare in istentinas po averguare calecunu male Tradutziones Frantzesu cathéter, sonde rectale Ingresu twig, rectal probe, catheter Ispagnolu sonda, catéter Italianu fuscèllo, catetère, sónda rettale Tedescu Katheter, Sonde, Darmrohr.

silingàda , nf Definitzione pompada de cosa a siringa Sinònimos e contràrios cdh. scilingata Frases una silingada de intelizéntzia cheriat, cussu, tontu coment'est! Ètimu srd.

silíngra scerínga

silíriu selíre

silíssiu, silítziu , nm: sillíssiu Definitzione genia de fasca de orrobba arrasposa e tostada de pònnere in fiancos po fàere peniténtzia / za lu picas su sillíssiu!… = za lu tenes s'ispravorzu!…, andhe pelea!… Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu cilice Ingresu sackcloth Ispagnolu cilicio Italianu cilìcio Tedescu Bußgürtel.

sílixi sílighe

sílla , nf Definitzione prus che àteru, istidhighedhu de ógiu chi abbarrat in pitzu (in su brodu o àteru) Sinònimos e contràrios luneta, stídhia, tidha.

síllaba , nf Definitzione silibba de àgiu Sinònimos e contràrios cítula, fítula, íntzua, ispixu, istígia, títaba Frases in d-una cassarola si ponet unu pagu de ozu e duas síllabas de azu e apenas leant colore si ndhe bogant.

síllabba , nf Definitzione parte mínima de unu foedhu de si pòdere pronunciare / papa síllabbas = chie no pronúnciat bene distintoas, craros, is foedhos Tradutziones Frantzesu syllabe Ingresu syllable Ispagnolu sílaba Italianu sìllaba Tedescu Silbe.