A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

sighitívu , avb Definitzione a sa sighia Sinònimos e contràrios ifatu Frases bi podia andhare sighitivu cun sas anzones, nessi no mi che las aiant furadas!

sighíu sichíu

sigiàntu , avb: silgiantu, singiantu, sixantu Definitzione petzi chi…; prusaprestu, si capitat…, s'incapat, fortzis, no bi at prus chi…, bastat chi… Sinònimos e contràrios ingiantu Frases silgiantu fia macu, pro fàghere cosa gai! ◊ sixantu est malàidu, sinono Luisi benit de seguru ◊ a lu leare no bi fit mancu pensendhe… singiantu aiat in coro sa bolza de fàghere sa matessi vida sua, de sa caldeglina (N.Fois) 2. no l'apo bidu prus, singiantu no siat mortu.

sigígliu , nm: sigillu, sizígliu, sizillu Definitzione su chi serbit o chi si ponet a serrare bene ccn. cosa; in cobertantza, fintzes fata, decisione forte e firma chi si pigat coment’e callendi a ciorbedhu, iscramentandho po ccn. farta / pòniri s. a una cosa o chistioni = donai su fini o cumplimentu, serrai sa chistioni Sinònimos e contràrios segliadura, ségliu, sintzígliu Frases betzesa, dolores e aciacos mi ant postu su sizillu in laras (Sotgiu) Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu cachet Ingresu seal Ispagnolu sello Italianu sigillo Tedescu Siegel.

sigilladúra , nf Definitzione su sigillai Sinònimos e contràrios serradura Ètimu srd.

sigillài, sigillàre , vrb: sizigliare, sizillare Definitzione tupare bene, a sízigu, a istrintu, cun sigillu Sinònimos e contràrios serrai, sizire Frases candho s'est sizigliadu, su cocoi, deunendhe ingrassat ca istat frimmu ◊ pustis de tantas promissas sizilladas cun sas làgrimas, isfidiados bois las afaltzades! ◊ est sizigliadu che monza, intro de domo Ètimu itl. sigillare.

sigillàu , pps, agt: sizilladu Definitzione de sigillai Sinònimos e contràrios serradu 2. lu giamaiant "Tziu Caragolu" ca gighiat su coro sizilladu.

sigíllu sigígliu

sigíre, sigíri sichíre

sigitía sagetía

sígla , nf Definitzione incurtzadura de foedhos a sa sola lítera de cuménciu (iscrita manna e agiummai sèmpere cun puntu).

sigliería , nf Definitzione filera de sediles po is chi cantant in su coro (in crésia o in aterue) Ètimu spn. sillería.

siglièta seglièta

signài , vrb Sinònimos e contràrios annoditzai, signalai, sinzolare.

sígnala , nf Definitzione singiale, pruschetotu longu coment'e una línia, chi lassat una cosa passandho, arrasigandho, fintzes fatu apostadamente Sinònimos e contràrios síngia Frases is serradores po serrare is truncos dhis faiant is sígnalas cun su filu inciupiu de màngara.

signalàdu , pps, agt: signalau, sinnalau Definitzione de signalare; postu a notu, chi est connotu meda, famau, tentu a númene Sinònimos e contràrios marcau 1 / connotu, distintu, famadu, fentomadu, nódidu 2. custas sunt cosas nódias e sinnaladas Tradutziones Frantzesu célèbre, distinct, distingué Ingresu marked, distinguished Ispagnolu señalado Italianu segnalato, distinto, insigne Tedescu angezeigt, vornehm, berühmt.

signaladúra , nf Definitzione su signalai Sinònimos e contràrios malcadura Ètimu srd.

signalài, signalàre , vrb: singialare, sinnalare, sinzalare Definitzione fàere unu singiale, giare a bíere o a cumprèndhere, marcare cun calecunu singiale, pònnere a notu; nau de matas o àtera cosa prantada, fintzes cumenciare a fàere frutu Sinònimos e contràrios annoditzai, assintzare, inditai, ingitai, signai, sinzolare Frases cherent sinnaladas sas berbeghes de múrghere, sas anzones de pesare ◊ sinnàlami sa pàzine de lèzere! ◊ su trenu a frúschiu sinzalat sa frimmada ◊ signàladi s'ora, sa die, su mese, s'annu chi as tentu custu ◊ apo sinnaladu sos fundhos de innestare ◊ in su libbru at postu unu frocu po singialare de anca depet lígere 2. sa fae che l'at sica in fiore e de corrintolu mancu ndhe at signaladu Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu marquer Ingresu to mark (counter) Ispagnolu señalar Italianu segnalare, contrassegnare Tedescu signalisieren, anzeigen, ankündigen, bezeichnen, kennzeichnen.

signalàu signalàdu

signàle, signàli , nm: singiale, singiali, sinnabi, sinnai 1, sinnale, sinnali, sinzale Definitzione css. cosa (iscritura, colore, figura, sonu o àteru) chi si ponet o faet po inditare, distínghere o giare a cumprèndhere calecuna cosa, o chi est indítziu de s'ite o chie (precisu o nono) chi dh'at fatu dipèndhere Sinònimos e contràrios arrastu, indíscia, intzínniu, macru, sémida, síngia, sinneba, sinzolu / símbolu, significu Maneras de nàrrere csn: pònnere sinnale a unu = iscudiridhu tanti de dhu lassai cun ccn. guastu; is sinnalis de s'isposu = sos donos, s'oraria chi s'ómine donat a sa fémina cojendhe; po tali sinnali = po cussu motivu; s. istradales = indíssios chi si ponent in oros de istradones e carrelas, de diferentes zenias e colores, mescamente pro chie si moet in màchina; su s. de sa rughe = sa rughe chi si faghet tochèndhesi cun sa punta de sos pódhighes de sa destra in cherbedhos, in mesu de petorras, in su codhu mancu e destru, ma fintzas sos primos duos pódhighes de sa manu (sos inditziales) postos a rughe (e a gantzu) zurèndhesi Frases si ant fatu su sinzale de sa ruche e si sunt imbrenucadas ◊ chi no alluit est singiali malu ◊ at dau sinzale chi est galu bibu e sanu ◊ mi at fatu sinnai a mi abarrai a sa muda ◊ frebba sentza sidis: signale malu! ◊ ohi pitzinna astrada, ahi malassortada, como mi sunt prus craros sos sinzales! ◊ cun sa Cruxi, agguardada siat sa buca de mali: cun custu santu sinnali tenidha sempri segliada ◊ sinnale malu si no est torradu a como: fossis at tentu istrobbu ◊ s'arroda passendi lassat su signali ◊ is brabeis po sinnali portant is origas ispitzadas 2. s'isposu at mandau is signalis a s'isposa 3. de s'erba in cudha tanca no bi fit mancu su sinnale, mancu tudhu! ◊ chi no ndhe campet unu pro sinnale! ◊ mancu po sinnale bi ndhe at abbarradu! ◊ dhoi fut unu mascu incorradori e po tali sinnali, poita sèmpiri atumbada, unu corru dhi ammancàt ◊ su cómbidu o s'imbiatu sunt sinnales de comente unu càrculat s'àteru Sambenados e Provèrbios prb: chini pigat e non ponit, signali dhoi lassat Ètimu ltn. signale Tradutziones Frantzesu signal, symbole, symptôme, empreinte Ingresu signal, symbol, symptom, mark Ispagnolu señal, seña, síntoma, huella Italianu segnale, ségno, sìmbolo, sìntomo, imprónta Tedescu Signal, Zeichen, Symbol, Symptom, Spur.