sídhu 2 , nm Definitzione genia de istella de mare a peis longos longos Terminologia iscientìfica crp.
sídhu 3 , nm Definitzione genia de muneda antiga.
sídi síde
sidídu sedídu
sídis síde
sidíu sedídu
sídiu síde
Sidòre , nm Definitzione númene de ómine Sambenados e Provèrbios smb: Sidore.
sidràu , agt Definitzione chi tenet sabore de sidru Ètimu srd.
sidràxu sedàrzu
sidrínu , agt Definitzione de sidru Ètimu srd.
sídru , nm: chidru* Definitzione una genia de limone ma prus mannu e a corgiolu grussu; licore fatu cun sidru Sinònimos e contràrios pompia Terminologia iscientìfica frt, Citrus medica.
sídu síde
siènda, sièndha, siènna , nf: asiendha Definitzione
is benes chi si tenent in cosa (dinare in banca, terrenos, bestiàmene, domos, e àteru); errichesa manna, cosa de valore o pretziada meda, persona istimada / tocai sa sienda = bèndhere de su ’e s'interessu
Sinònimos e contràrios
arrichesa,
interessu,
propiedade
/
cdh. sendha
Frases
no apo ne prata e ne oro pro donare a dognunu una siendha ◊ faghe chi no sucumbant brusiadas siendhas chi ti dant valores bios! ◊ de Deus sunt benes e siendhas ◊ ant fatu siendha dae su traballu anzenu ◊ ajaju at lassau sa sienda a babbai ◊ est piciocu de famíglia: ma ndi tenit de sienda?
2.
sola siendha a s'ómine est sa paghe, ca issa sola dat veru cuntentu ◊ semus perdendhe sa siendha de imparare a nos cagliare (P.Pillonca)◊ po mandai fillus a is iscolas de Castedhu is ispesas fuant mannas e s'iat a èssi dépia tocai sa sienda
3.
drommi siendha de oro e reposa anninnia ◊ promitimí chi sa siendha chi t'intrego dha tratis cun carignu!
Sambenados e Provèrbios
prb:
si s'ómini no giuat, no balit sa sienda ◊ sa sienda bella est sa saludi
Ètimu
spn.
hacienda
Tradutziones
Frantzesu
avoir,
richesse
Ingresu
wealth
Ispagnolu
haberes,
caudal
Italianu
avéri,
ricchézza
Tedescu
Besitztum,
Reichtum.
siénscia, siéntzia sciéntzia
sièra , nf Definitzione cosa chi si faet o chi si narat po erríere de unu; a logos, fintzes ischifu, gana lègia Sinònimos e contràrios allera, arréula, befa, ciacota, cionfra, dellezu, iscàranu, isera*, mofa.
siéscia sciéntzia
sifinàre , vrb: cibinare, sivinare, tifinare, tziviai* Definitzione pròere, fàere abbighedha fine Sinònimos e contràrios arrosinai, arrusciai, istedhiare, modhinare, paspiare, proighinai Frases chi est sifinanno no essimus.
sifonàda , nf Definitzione su sifonare Ètimu srd.
sifonàre , vrb Definitzione pònnere su sifone.