A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

sidhàda , nf Definitzione genia de brínchidu, de trémia, de iscutulada, móvia a cropu Sinònimos e contràrios fritida, móida, sidhida, sidhimentu Frases delírios mi ponent in su coro donandhe a s'ànima sidhadas de chelu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rebondissement Ingresu jerk Ispagnolu salto, barquinazo Italianu sobbalzo Tedescu Sprung.

sidhadàrzu , agt, nm Definitzione chi o chie istat cricandho sidhados, iscusòrgios Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu chercheur de trésors cachés ou enfouis Ingresu grave robber Ispagnolu saqueador de tumbas antiguas Italianu tombaròlo Tedescu Plünderer antiker Gräber.

sidhàdu , nm: sidhau Definitzione cosa de valore mannu cuada de s'antigóriu: prus che àteru est su tema de medas contos, fintzes de tímere, ca nanca dhue iat a èssere su dimóniu badrandhodhu; bene mannu, de valore Sinònimos e contràrios aschisorju, ischisórgiu, pósidu, scasórgiu, sidhu 1 / cdh. suidhatu Frases li molinaiat in conca s'idea de diventare ricu potendhe pònnere sas manos subra de calchi sidhadu ◊ contat sa zente antiga de sidhados a note in terra anzena custoidos: però totu apustis sunt essidos in claru de lughe e fint sodhos furados! (P.Sulis)◊ auguro chi custa siat s'úrtima cantone de sos sidhados, ca su sidhadu mannu est in… sas palas! (G.Piga) 2. sa poesia de sos mannos est unu veru sidhadu chi devimus impreare pro inrichire sa manera moderna de faedhare Ètimu ltn. sigillatum Tradutziones Frantzesu ancien trésor caché, de toute antiquité Ingresu olg hidden treasure Ispagnolu antiguo tesoro escondido Italianu antico tesòro nascósto Tedescu antiker versteckter Schatz.

sidhàdu 1 , pps, agt: assidhau 1, sidhau 1 Definitzione de sidhare; chi est serrau a sízigu, sidhiu, malu a apèrrere; in cobertantza, firmu, tostau meda e fintzes mortu / s. a su dinai, s. che cóciula = susuncu, arrestigu, de manu afissa Sinònimos e contràrios serradu / firmu, sidhidu, tostu / mortu 2. su celu est sidhau de nuis ◊ est maleighindhe a dentes sidhadas ◊ no cumprendiant ca su coru insoru pariat sidhau ◊ in chistioni de dinai est sidhau che cóciula ◊ est boxi trista sidhada de su prantu ◊ est sidhau che nuxi ◊ su pani chi no pesat abarrat matzuru, sidhau 3. mancu cun sa morti ses istau sinceru: e si festa istau giai sidhau? ◊ sa terra est sidhada 4. fuant sidhaus a su dinai ◊ cudha fémina ispedritziada si furiat furriada a sidhada e no faiat nemmancu cosa de papai po risparmiai Tradutziones Frantzesu cacheté Ingresu sealed Ispagnolu sellado, cerrado herméticamente Italianu sigillato, bloccato Tedescu versiegelt.

sidhài, sidhàre, sidhàri , vrb Definitzione serrare, tupare o istrínghere a forte, a friscadura, cràere, abbarrare o istare firmu Sinònimos e contràrios afíere, firmai, serrai, sidhire, sizire | ctr. abbèrrere Frases isceti sidhendi is dentis si podit istimai custu presenti ◊ dh'oliant obbrigai a oberri sa buca, ma dha portàt sidhada che balla ◊ is frécias de s'orológiu de campanili funt sidhadas ◊ sidheisí unu pagu e lasseus cantai a Mighedhu, ca si fait intendi gòcius! Ètimu ltn. sigillare Tradutziones Frantzesu cacheter, serrer Ingresu to seal, to grip Ispagnolu atrancar, sellar, cerrar Italianu bloccare, sigillare, strìngere Tedescu blockieren, versiegeln, festhalten.

sidhàu sidhàdu

sidhàu 1 sidhàdu 1

sidhíca , nf: cidhica*, tzidhica Definitzione malesa bianca chi bogat s'ogu, mescamente si est malàidu Sinònimos e contràrios apitzidha, pibisi 1, simiga, tzerchidha, tzíghima.

sidhída , nf Definitzione su sidhire; genia de brínchidu, de trémia, de iscutulada, móvia a cropu Sinònimos e contràrios fritida, móida, sidhada, sidhimentu 2. bastat unu dolore, un'assustu, una sidhida pro secare su filu de sa vida (L.Pusceddu) Ètimu srd.

sidhídu , pps, agt: sidhiu Definitzione de sidhire; chi est firmu sizidu, cradu, o, nau de unu, fintzes chi no foedhat, chi abbarrat citiu, chi istat firmu Sinònimos e contràrios firmu, serradu, sidhadu 1, sizidu / mudu / aggruncidu Maneras de nàrrere csn: sidhiu! = frimmu!, mudu!; buca sidhia = buca cosida, serrada, nadu de chie si callat mudu, no iscóbiat nudha; mòrriri sidhiu = mòrrere inteterighedhadu de su fritu 2. est chin sas barras sidhias ◊ benindi a innòi, cantu chi abarras sidhiu ingunis! ◊ sidhia tui, ca nci nd'at po tui puru! ◊ abarra inguni sidhiu, no bèngiat genti a comporai cosa! ◊ sa fentana no seu arrennésciu a dh'oberri: est sidhia ◊ tui fai su chi ti nant e sidhiu che sa balla! 3. sidhiu, ca megas de iscoviai totu! ◊ apo intesu custu istragamuzu… mi ne seo pesadu sidhidu, no ischio ite cosa fut (Z.Porcu)◊ sidhiu, deghinò ti pòngiu su murrabi! Tradutziones Frantzesu cacheté, transi Ingresu sealed, numbed Ispagnolu cerrado herméticamente, entumecido Italianu sigillato, intirizzito Tedescu versiegelt, erstarrt.

sídhidu , nm: sídhiu Definitzione trémia, móvia lestra ma pitica Sinònimos e contràrios sàdhidu, sidhimentu Frases est a sídhidos de su fritu ◊ m’ischidat a unu sídhidu intro ‘e note su turmentu.

sidhidúra , nf Definitzione su sidhire / frastimai a s. = cun arrennegu, a dentes sidhias Sinònimos e contràrios sidhimentu Frases intendendi ainci, no ia nau nudha ma mi fua fatu a sidhidura e fua sèmpiri prus pagu arrisigóngiu. Ètimu srd.

sidhiméntu , nm Definitzione su sidhire; genia de trémia Sinònimos e contràrios sidhidura / fritida, móida, sidhada, sidhida Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sursaut Ingresu start Ispagnolu estremecimiento Italianu sussulto Tedescu Zuckung.

sidhímu , nm Definitzione genia de druche.

sidhíni , nm: tzidhina* Definitzione druche chi si faet a Paschighedha: est fatu cun pane turrau fatu a farinos, corgiolu de aràngiu e saba, méndhula turrada, nughe Terminologia iscientìfica drc.

sidhíre, sidhíri , vrb: tzidhire Definitzione intrare apare, incasciare bene a istrintu (es. linna, pedra), serrare, cràere a sízigu, a forte, tostau, nau de istrégiu fintzes istangiare; mòvere (ma sèmpere cun s'idea de no si mòvere), e mescamente (rfl.) trèmere de assíchidu, de fritu o àteru, a cropu: nau cun arrennegu, fintzes istare firmu, citiu Sinònimos e contràrios afíere, sidhai*, sizire / mòere, sadhiare, sadhie, trèmere Maneras de nàrrere csn: sidhirisí a ccn. = aferraidhu a istrintu; sidhirisí a sa muda = callare, istare mudos Frases sa porta no sidhit bèni ◊ at sidhiu is dentis ◊ at sidhiu sas barras ◊ sa carrada cun su binu si sidhit 2. no ti sidhas dae cue, mih! ◊ lu bidia che giaitadu, chentza mancu si sidhire! ◊ si non bollu dèu no si sidhint! ◊ su pitzinnu setziat a de gropas cun su babbu e, si s'àinu si sidhiat, si atacaiat a su babbu istringhinnedhu a bentre 3. dae sa die chi sos fascistas l'ant menetada si sidhiat a donzi tzocu ◊ si sidhit de su frius 4. sidhidí a sa muda o ti dongu un'iscutulada de cosa! ◊ Arrosica, ti apu nau a ti sidhiri che sa balla! (A.Murru) Tradutziones Frantzesu cacheter, tressaillir Ingresu to seal, to give a start Ispagnolu cerrar herméticamente, atrancar, sobresaltarse Italianu sigillare, trasalire Tedescu versiegeln, zusammenzucken.

sidhíu sidhídu

sídhiu sídhidu

sídhu , nm Definitzione su sidhire; cosa sidhia, tostada (fintzes in sa carre e deosi fintzes marcu de diferente colore, coment'e neu o istídhigu); s'anedhu de su píscamu, fintzes una genia de anedhu de pramma chi si ponet a is prammas trebballadas chi s'ingollent po dhas beneíghere; genia de timbru de pònnere a fogu e singiale chi lassat, fintzes su singiale chi lassant is dentes candho istringhent cosa; in sa cóciula, sa parte tostada de su papu chi abbarrat atacada a sa gioga; sa parte a ventosa chi su prupu portat a filera in is cambas e chi ponet in sa cosa po si dhi atacare / pardu de sidhu = pàsculu cumonale Sinònimos e contràrios sizu / marcu / badhu 2, càgiu 2. su pipiu portat unu sidhu in su fronti 4. sa dí de segai is pingiadas sa genti in Sardigna ponit su sidhu a sa simana longa de is inciàschidus e de is burlas Sambenados e Provèrbios smb: Siddu Ètimu ltn. sigillum.

sídhu 1 , nm Sinònimos e contràrios aschisorju, pósidu, sidhadu.