A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

síra , nf: cira, tzira* Definitzione sa natura de s'animale mascu; fintzes tira, tiza longa de cosa Sinònimos e contràrios bilga, selire Terminologia iscientìfica crn.

síra 1 sída

sírba sílva

sirbàdiu , agt Definitzione nau de intina de crabas, chi est tra niedha e cana e cun is trempas agiummai niedhas.

sirbonàda , nf Definitzione su sirbonare Ètimu srd.

sirbonàre , vrb Definitzione cassare sirbones Ètimu srd.

sirbonàssu , agt Definitzione nau de ccn., chi tenet naturale arestosu Sinònimos e contràrios agrestosu, sirboniscu | ctr. ammedhósicu Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd.

sirbòne, sirbòni sibròni

sirbonía , nf Definitzione is porcrabos, is sirbones, su paru sirboninu Ètimu srd.

sirbonínu , agt: sirvoninu Definitzione de sirbone, chi pertocat is sirbones: sughe sirvonina = suabra / intrare o andhare a s. = a sa manera de su sirbone, chi intrat totue fintzes in logu de matedu cracu Sinònimos e contràrios àbrinu, polcràvinu Ètimu srd.

sirboníscu , nm, agt Definitzione fedu o porchedhu àbrinu, de su sirbone; nau de sa manera de èssere de unu, chi est arestosu Sinònimos e contràrios avredhu, irrussu / agrestosu Ètimu srd.

sírcia séchia

sírcu , nm: suilcru, suírciu, suircu, suirgu, suiscu Definitzione su tretu de sa carena asuta de su bruncu de su codhu, tra su bratzu e su costau Sinònimos e contràrios sorbicu*, subacani, subercu 1, sutasuercu, troecu / cdh. suilcu Frases non torraiat a domo sentza nudha: non li mancaiat s'imbóligu suta su de suircu ◊ intenniat su sudore gutiànneli in suta de sos suilcros ◊ giuchet sa canistedha in su sircu ◊ che poniamus sas manos suta de sos suírcios pro nos las caentare Terminologia iscientìfica crn Tradutziones Frantzesu aisselle Ingresu armpit Ispagnolu axila Italianu ascèlla Tedescu Achselgrube.

sírcua sibícua

sirèna , nf Definitzione animale fabulosu de mare chi nanca incantàt is marineris (ma si pentzat de terra puru): in cobertantza, chie incantat o cricat de incantare e imbovare cun cosas o chistiones bellas; genia de aparíciu po sonare a forte (in is fàbbricas, is naves, màchinas, àteru) Frases sas sirenas, cantendhe, abbengaiant sos marineris chi capitaiant ◊ cun trampas e rusas, de custa sorte iscantadu nos at sa sirena ◊ in su mont'e Gonare bi at una sirena chi cantat note e die…◊ candho cantat Maria paret una sirena…◊ Maria Rosa Puntzirudu aiat una boghe de sirena 2. como sas cantones sunt tzocos e sirenas de fràbbica ◊ sa sirena est corrighinandhe: apretu b'at!◊ at coladu un'ambulantza a sirena posta Sambenados e Provèrbios smb: Sirena Tradutziones Frantzesu sirène Ingresu siren Ispagnolu sirena Italianu sirèna Tedescu Sirene.

sirènga scirènga

síri síde

siríca , nf Definitzione genia de terica, ma cun prenimentu de méndhula mólia e mele Terminologia iscientìfica drc.

síricu sílicu

sirídu , pps, agt Definitzione de sirire; nau de erba giai créschia, chi at fatu sa chima o candhelita Sinònimos e contràrios intzeurrau, tudhidu / chimidu, folau, inchimiu Tradutziones Frantzesu qui a poussé la cime Ingresu sprung up Ispagnolu brotado Italianu pullulato, che ha fatto cima Tedescu gekeimt.