A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

siscúru! , iscl Definitzione foedhu chi narant lastimandho a unu: s'impreat coment'e un'agt., ma si narat fintzes s. a ccn.: nau cun arrennegu, siscurigadu Sinònimos e contràrios feritzedhu!, iscedau! Frases no l'iscriviat mai nemmos, siscuru! (S.Spiggia)◊ at patiu meda, siscuredhu! ◊ siscuru chie no si abbàidat sas buciacas suas! ◊ siscuros, sunt istracos cussos ómines, totu cussu caminu a pè! ◊ siscura, sa mama, su dannu chi at tentu! ◊ preguntant comente istant su babbu e sa mama, siscuros, solos solos a ora betza (A.Cossu)◊ siscuru a nois chi semus in manos anzenas! ◊ siscuru a issos, malevadados: za l'ant tentu su dannu! ◊ siscurigadu chi sias: za ses masedu!… Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu le pauvre! Ingresu poor thing Ispagnolu ¡pobrecillo! Italianu poverino! Tedescu der Ärmste!

sisérbi, sisérbiu , nm Definitzione mela de zanas, rúbia de padente o fintzes sambucu areste, genia de matighedha chi assimbígiat unu pagu a su lau Sinònimos e contràrios malajana 1, sambignu Terminologia iscientìfica mt, Viburnum tinus Tradutziones Frantzesu viorne-tinus Ingresu laurustine Ispagnolu duraznillo, durillo Italianu laurotino, lentàggine Tedescu Lorbeerschlinge.

sisía , nf: sitzia, tzintzia 2 Definitzione diferentes calidades de sitzia, pudéscias puru (sitzia arrabiosa) Sinònimos e contràrios concuda 1, criallei, sennoredha 1 Frases cuntzetos suos e faedhos mios indruchint sa sisia e tataroju ◊ sas sisias in sa badhe si acherant time time ◊ no b'isparghet portzedhu in sas enas, no bi moghet sisia in sos litos ◊ ant fatu gravèglios e rosas, colovros e sisias ◊ sa sisia a mie mi faghiat a dolore de conca Sambenados e Provèrbios smb: Sitzia Terminologia iscientìfica rba, Chamaemelum fuscatum Ètimu itl. cicìa Tradutziones Frantzesu pâquerette Ingresu daisy Ispagnolu maya Italianu margheritina Tedescu Färberkamille.

sisía 1 , nf: sitzia 1, tzitzia Definitzione sitzia latosa e un'àtera calidade prus manna chi frorit in atóngiu Sinònimos e contràrios concuda 2, sitziedha Terminologia iscientìfica rba, Bellis perennis, B. sylvestris.

sisía 2 , nf Definitzione bentighedhu lébiu Sinònimos e contràrios aeresita, bentitzolu, frina Frases de su bentu no s'intendhet piús una sisia (N.Cucureddu)◊ sa sisia si ndhe picat sas fozas grogas e sicas, múlina múlina ◊ s'ànima nostra est sartisartis a cada móghia de sisia ◊ no si pesat ne frina e ne sisia ◊ cussa pedra de tocu no la movent sisias ne bentos! Terminologia iscientìfica tpm Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu brise Ingresu breeze Ispagnolu brisa Italianu venticèllo Tedescu leichter Wind.

sisía 3 , nf Definitzione tira fine e longa de orrobba, fintzes ispertiada de àteru colore; unu tanti de cosa pagu pagu Sinònimos e contràrios bita 1, feta, filliocu, firiolu, friseta, frisu Frases sa gardanera zuchet sas pinnas in supra in colore de tanau e biancas in suta chin sisias biancas e nighedhas.

sisibbèlla , nf Definitzione genia de maladia apicigadita chi atacat prus che àteru a is piciochedhos (de ses, deghe annos), ponet callentura arta, faet ganalègia, gúturu arterau, gràndhulas o néulas ufradas, sa pedhe orrúbia in totu sa carena e a pintirighinos prus cotos (pabedhas burdas): sanandho, sa pedhe faet sa crosta chi che andhat a iscatighedhas Sinònimos e contràrios dessipella*, ociada Terminologia iscientìfica mld Tradutziones Frantzesu scarlatine Ingresu scarlet fever Ispagnolu escarlatina Italianu scarlattina Tedescu Scharlachfieber.

sisigràxa , nf: cixigraxa*, sitzigratza Sinònimos e contràrios bibbigorra, cantaganta, chíchela, cicirida, cixigraxa, sitzigolla Frases parit ca portu s’orguena tupara: una sisigraxa papat prus de mimi!

sisína seína

sísini , nm: císini* Definitzione genia de pigione Frases arremant in su stani a sísini e ninfeas e no prus a ispàdula e mangonis Sambenados e Provèrbios smb: Sisini.

sisínu seína

sisirinàre , vrb rfl Definitzione fàere che a su sísini, chi si giaet a bíere po sa bellesa po magnosidade Sinònimos e contràrios impompare, ispazariare Frases su púlighe si tricat, si sisirinat che persone abberu abbituada a sa tzivilidade ◊ su paone est allegru, at sos ojos lútzigos, si sisirinat, s'impompitat, est s'animale prus pazosu ◊ candho est in mesu a zente, tota si sisirinat Tradutziones Frantzesu se pavaner Ingresu to strut about Ispagnolu pavonearse Italianu pavoneggiarsi Tedescu sich brüsten.

sisirínu , nm Definitzione su si sisirinare, comente faent is pageris Sinònimos e contràrios blaga, ispaconamentu Ètimu srd.

sisíu , agt Definitzione órulu s. = de sisia?

síssa! , avb: sisse!, sissi! Definitzione foedhu po nàrrere chi ei ma cun prus fortza e mescamente a gente manna o de importu: abbetiandho, arrespondhendho a tzacu, síssidi! / una passada de Sisse!, nosse! = genia de fàere a sa lestra, a aggurgadura, chentza incuru Sinònimos e contràrios eja, emmo | ctr. nosse Frases - Est aberus ca tuis ses su fillu de Deus? - Sissi, tui dh'as nau! ◊ sissi, su meri! ◊ sissi, aici est, si ti praxit! ◊ sissi, mamma: cumandit! 2. - No est aici! - Síssidi, aici est! Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu oui, Monsieur, eh bien oui, c'est comme ça Ingresu yes, sir Ispagnolu ¡sí señor! Italianu sissignóre! Tedescu Jawohl!

síssada! , avb Sinònimos e contràrios sissa!

sísse!, síssi! síssa!

sissíglu , nm, nf: tzitzicra Sinònimos e contràrios campaninu, cicillone, iscalúgia.

sissigórru sicigórru

sissirigòscia, sissirigòxa , nf Definitzione genia de bobboi chi istat sèmpere cantandho, in s'istade, mescamente candho caentat sole Sinònimos e contràrios bibbigorra, cantaganta, chíchela, cicirida, cicirigolla, cixigraxa, pisigorra, sitzigarra, sitzigolla, tzitarra, tzitzirigòrgia Frases intendu una múida a conca parit prena de sissirigòscias! Terminologia iscientìfica crp, tibicen plebejus Ètimu srd.