A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

sínza síngia

sinzadúra , nf Definitzione su sinzare; afiladura, genia de segada in cosas tostadas Sinònimos e contràrios abbelta, abbeltura, afilada, filidura, sinnigada, tzacadura Ètimu srd.

sinzafénu , nm: sinzavenu Sinònimos e contràrios lantzinavenu Frases su pitzinnu at foighinadu che unu sinzafenu ◊ su sinzavenu est longhitu carchi prammu e fine, s'iscurtone est cant'e una tiligherta, ma prus russitu Terminologia iscientìfica crp Ètimu srd.

sinzalàre signalài

sinzàle signàle

sinzàre , vrb: assintzare* Definitzione pònnere o fàere sinnos po ammostare, fàere bíere o cumprèndhere; cannire, fàere segadas in cosas chídrinas Sinònimos e contràrios inditai, ingitai, signalai, sinzolare.

sinzavénu sinzafénu

sinzíllu sentzíllu

sinzoladúra , nf Definitzione su sinzolare; su singiale chi lassat Ètimu srd.

sinzolàre signolàre

sinzólu , nm Definitzione cosa chi si faet, chi si ponet o chi s'iscriet a singiale Sinònimos e contràrios indíscia, sémida, signale, sinnera, síngia Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu signe Ingresu sign Ispagnolu seña, señal Italianu ségno Tedescu Zeichen.

sínzu síngia

siòre , nm Definitzione lana de pedra in logos úmidos Sinònimos e contràrios lanaritzu, nuscu Frases fiores de sa preda ispartos in sa roca in mesu de su siore (I.Camarda)

siótu , agt, nm Sinònimos e contràrios scimprotu.

sípa , nf: sirpa, tzipa Definitzione ortigu po ammontare su casidhu, ortigu istirau ladu, s'orrugu de sa linna ladu e grussu chi si ponet po apedrigare su casu, faendhodhu, po che dhi fàere essire su soru; donniunu de is pígios de sa chibudha a conca, su pigighedhu de fora de is costas grussas de su gureu, a logos fintzes su pígiu de su late; fintzes conchedha de ortigu po umpire cosa a bufare / s. de meli = bresca, su pane de su mele Sinònimos e contràrios tzípula 1 / pígiu, pidhoncu Frases ndi ap'ai budhiu de sipas de ortigu!…◊ tostau, balla, custu coscinu: parit una sipa de ortigu! 3. bufant àcua cun d-una sipa de ortigu.

sipàriu , nm Definitzione genia de tendha manna chi si aperit ananti de s'iscena in is teatros comente cumènciat s'ispetàculu e si serrat comente acabbat (fintzes po una pasia).

sípiri , nm: cípari, tzípari* Definitzione genia de linna chi faet a tupighedha, a fogighedhas piticas e longhitas: est fragosu, bonu po giare sabore coment'e cundhimentu a sa petza orrostia Sinònimos e contràrios arromaniu, ramasinu Terminologia iscientìfica cndh, Rosmarinus officinalis.

sipórru , agt: tziporru Definitzione si narat de una calidade de pedra chi essit a orrugos lados, a pígios coment'e a sipas, tostada meda Frases is domus de gianas de bidha funt iscavadas in perda siporra.

sipròne sibròni

sípua , nf: issípula, típula, tzípua* Sinònimos e contràrios cata, frisciola, vuvusone Frases sa sartaina si manígiat po frí is ous, is sépias, su prupu e is sípuas.