A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

sínnu 1 , nm Definitzione genia de segada chi si faet in s'origa po distínghere su bestiàmene (prus che àteru brebès, crabas, porcos) segundhu su mere; cosa o iscritura posta a singiale o chi a dónnia modu est un'inditu; discu de linna o de ortigu chi si ponet in su mojolu de sa mola / is sinnos de su bestiàmene: pertunta (istampu tundhu in mesu in mesu de s'origa, in d-una o in ambas), spissada (ispuntada), giuali (segada a mesa luna: g. de ananti, avatu o de daesegus, trevessus a un'origa addenanti, in s'àtera addaesegus), bogada ’e prana (segada de unu cantu de origa de mesania a sa punta: b. de ananti, b. de avatu), pissu càvana (segada a L de mesania a sa punta: p. c. de ananti, de avatu, trevessus), orrundilina (segada de s'origa in mesu de mesania a sa punta, de resurtare a duas puntas ma bogandhoche una tira a V), nàiri (trapada a mesania de s'origa dae s'oru a mesu, addenanti, addaesegus), crafida (trapada, segada, de mesania a sa punta, in mesu in mesu, chentza che ndhe bogare), ínnida (chentza perunu sinnu) Sinònimos e contràrios malcadura, signale, síngia Maneras de nàrrere csn: fàghere in d-unu s. = in d-un'artzada de oju, in tempus de fàghere unu sinnu (de rughe); istare unu s. = fàghere impresse meda; totu su bestiàmine de unu s. = tallu, famíllia; segàrendhe su s., fàghere a sega s. = bochire o furare totu su bestiàmine de unu, ispèrdere sa ratza Frases su pastore si est abbizau dae su sinnu chi s'anzone fit su suo ◊ sa sementusa fut cun su sinnu de is brebeis de s'amigu ◊ dàdemi unu maridu, za no bos chirco ne sinnu e ne pilu! (Limbudu)◊ tenemu crabas e de sinnu dèu fia spitzada e ciuali asegus 2. su vichinatu picat su sinnu dae unu mulinu de tempos anticos ◊ sa limba est su sinnu prus forte de s'identidade (B.Columbu)◊ bisonzat de apompiare sos sinnos, pro cumprènnere! ◊ est sinnu de mente giusta a nàrrere sos faedhos chi bi deghent ebbia (P.Pillonca)◊ milli ojos nos fint servendhe, calculendhe chizas, sinnos, tzinnos e sinnales ◊ bi aiat cosa de sinnos toltos a bessu de colora 4. mi ses iscumparida in d-unu sinnu! ◊ in tempus de unu sinnu che sunt essidos ◊ tenia unu pitzinnu de sos primos de bidha: mi ndhe at segadu sinnu sa morte istinchidha ◊ no si ndhe agatat frutu e ne zenia, chi ndhe ant segadu sinnu dae fundhu! Sambenados e Provèrbios prb: a su sinnu si connoscit su pegus Ètimu ltn. signum Tradutziones Frantzesu marque Ingresu countermark Ispagnolu marca, seña Italianu contrasségno, ségno Tedescu Kennzeichen, Zeichen.

sinóbida sannóbidu

sinóbiga , nf Sinònimos e contràrios ceróbida*, cheripighe.

sinochè , prep Definitzione si no che… = méngius meda, meda peus, prus mannu de… Sinònimos e contràrios aterechè.

sinoddúncas , avb Sinònimos e contràrios assinuncas, candeghinò, cantichinono, chiscussu, dassinuncas, sinono Ètimu srd.

sínodu , nm Definitzione atóbiu de is preides de una diócesi cun su píscamu, o fintzes de is píscamos inter issos etotu.

sinòncas , avb: assinuncas, sinuncas Definitzione de àtera manera, de àteru betu, in àteras cunditziones Sinònimos e contràrios aghinunca, calechinò, cancinò, chiacussu, chinonca, chiscussu, cidacheste, dassinuncas, diacussu, sinono, sintennucas Frases cosa no promitas chi no potzas tenni, sinuncas as a èssiri portada a signali ◊ sinuncas it'est su vinu, custa cosa chi nos fachet irmenticare pessamentos e cuntipitzos? ◊ boliat una birra frisca, sinoncas nudha 2. e sinuncas, lu collimus, late o tzuculate chi siat! Ètimu spn. si nunca Tradutziones Frantzesu autrement Ingresu or else Ispagnolu de otra manera Italianu altriménti, diversaménte Tedescu sonst.

sinónimu , nm Definitzione númene o àtera genia de foedhu chi tenet su matessi significau in totu o in parte de un'àteru diferente (es. su logu po comente faet andhandho ainnanti sèmpere prus artu artziada, pesada, pigada, sa posidura de unu – o fintzes de cosa – po comente est a peis in terra e conca in artu, in posidura verticale, ficadu, reu, ritzu, prantau, istrantaxu).

sinòno , avb Definitzione (si nono) de àtera manera, de àteru betu, in àteras cunditziones: méngius a iscríere sinono po chi siat prus craru su chi si bolet nàrrere: si no nos amus a frimmare pro sempre est diferente de sinono nos amus a frimmare pro sempre, sa prima balet bastus chi no nos frimmemus, s'àtera si no faghimus goi nos amus a…; in itl. fintzas in alternativa Sinònimos e contràrios aghinunca, calechinò, cancinò, cantichinono, chidecosè, chinono, chiscussu, cidacheste, deghinò, diacussu, sinoncas, tecussei Maneras de nàrrere csn: e ca sinono!… = zenia de nada chi afortit su chi si est nadu innantis annunghindhe carchi motivu de prus; o sinono = o fintzas; ello sinono? = est ladinu chi…, andhat desesi chi… Frases tocat chi bi andhes tue, sinono no ti pagant ◊ Antoni at giutu fiancos, sinono bi ndh'aiat de s'ispèrdere! (G.Ruju)◊ a chistionare cun sos cumpanzedhos no si podiat, chi sinono su chi no beniat a conca a s'unu fossis fit bénnidu a conca a s'àteru 2. e ca sinono, ite mastru malu podiat èssere pro mazare?!… a mazare si mazat pro su bene…◊ in iscola chentza mastru no si podiat imparare, e ca sinono, sa muta za fit de nos fidare in iscola solos: totu aimus bortuladu! 3. li narant una cosa, o sinono un'àtera ◊ fato goi: e sinono ite poto fàghere? Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu autrement Ingresu otherwise Ispagnolu si no Italianu altriménti, diversaménte Tedescu sonst.

sinossèndhe , avb Sinònimos e contràrios sinoncas, sinono.

sinsigórru sicigórru

sinsiriòne , agt, nm: tzintzirione* Definitzione chi o chie si credet tropu, chi faet e narat coment'e ch'iscat totu issu, fintzes locàciu Sinònimos e contràrios presumidu, sabiedhu, sciudotu.

sínsulu sínciu

sintàssi , nf Definitzione sa manera de pònnere impare is pentzamentos arrapresentaos cun is foedhos, is propositziones e períodos, e sa parte de sa grammàtiga chi dh'istúdiat.

sintàticu , agt Definitzione de sa o chi pertocat sa sintassi.

sintàula , nf Definitzione genia de erba marigosa, erba de isprene, bona po curare sa malària e àteras callenturas Sinònimos e contràrios brundajana, brundajò, brundedha, brundina Terminologia iscientìfica rbc, Centaurium erythraea, C. maritimum.

sintennúcas , avb Sinònimos e contràrios sinoncas* Frases sintennucas, li cheriant fenas vene, ca fit un'ómine de pache.

síntesi , nf Definitzione métidu de cumpònnere o fàere cosas noas betandhondhe apare àteras; su chi arresurtat de nou de s'unione de duos o prus elementos; cosa o fatu contau cun prus pagos foedhos.

sintéticu , agt Definitzione fatu a síntesi; chi est nau, o chi narat, in pagos foedhos.

sintídu santídu