A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

síngru , agt, prn: síngulu Definitzione unu, chi o chie est a solu, chi at pérdiu su cumpàngiu (a/c.: síngulu si narat prus che àteru po afortire su significau de un'agt. de cantidade = própiu cussu ebbia, giustu giustu) Sinònimos e contràrios iscumpagnadu, solteri, solu Maneras de nàrrere csn: brebei s. = chi no bi at mai anzadu; fémina s. = chi no podet fàghere fizos; arrespòndhere a singru serru = dare s'úrtima risposta, serrare su chistionu e donzi cuntrestu; binu singru = binu sintzillu, chentza annunta de nudh'àteru Frases unu síngulu mi ndh'at dadu! ◊ de sas àrbures petzi bi fint sos truncos, unu inoghe unu cudhane che duos síngulos tudhos de pilu in una conca ispilida 2. non dia cherrer bívere in su mare de s'acorru de boches singras (L.Loi) 3. si no bi podet sa bidha, ite bi podet su síngulu? Ètimu ltn. sing(u)lus Tradutziones Frantzesu seul, single Ingresu single Ispagnolu solo Italianu sólo, sìngolo Tedescu allein, einzeln, alleinstehend.

síngru 1 , agt Sinònimos e contràrios finigosu, iltrízile, istíncu, scarritzinu, stinghiritzu.

singulàre, singulàri , agt Definitzione chi pertocat a un'ebbia; si narat fintzes in su sensu de istravanau, bellu meda de no si ndhe agatare àteru Frases is númenes e is agetivos tenent giai totus una forma singulare e una plurale 2. tue cun issas no as paragone ca ses un'ermosura singulare Tradutziones Frantzesu singulier Ingresu singular Ispagnolu singular Italianu singolare Tedescu einzig.

singultàre , vrb: assungurtai, singurtai, singurtare, singutai, sungotai, sungurtai, sungurtare Definitzione prànghere a suncutu, tzunchiare pranghendho Sinònimos e contràrios assuconai, assupedhare Frases de comenti dh'apu inténdia sungotendi mi est ammodhiau su coru Ètimu ltn. singultare Tradutziones Frantzesu sangloter Ingresu to hiccup Ispagnolu sollozar Italianu singhiozzare Tedescu schluchzen.

síngulu síngru

singurtài, singurtàre singultàre

singúrtu , nm: singutu, sungúrtidu, sungurtu Definitzione est s'assúpidu, su mancamentu de àlidu, chi benit a chie est pranghendho a meda, genia de arrespiru a corpu po carda de prantu Sinònimos e contràrios acoramentu, assupedhu, atzuconamentu, súcunu, sucúturu, súsperu, surpúliu, tzuconi, tzúcuri Frases trista sorte: est bénnida sa die de prànghere a sungurtu! ◊ est prangendi a singutus che unu pipiu ◊ in urigas m'istronat su sungurtu de dolore de sa mama ◊ po dhi fai passai is sungúrtidus, a su pipiu, sa mamma dhi at donau tzúcuru Ètimu ltn. singultus Tradutziones Frantzesu sanglot Ingresu sob Ispagnolu sollozo Italianu singulto Tedescu Schluchzen.

singutài singultàre

singútu singúrtu

sinichíri , vrb rfl Definitzione mòvere Sinònimos e contràrios fritire, tziricare Frases no s'est mancu sinichiu.

sinicúrtzis , nm Definitzione cosa chi si faet o chi unu si ponet po no dhi fàere efetu is fatúgios; persona làngia meda Sinònimos e contràrios breve, contramazina, foltilesa, fortile, pastagna, punga, scritu.

sinigòga sinagòga 1

siníre , vrb Definitzione innisire su mucu e illimpiare su nasu Sinònimos e contràrios inniscire, ischisciare, ischiscire, mucai, nesire* Frases fit siníndhesi su nasu cun sa coa de sa fardeta.

sínna síngia

sinnàbi signàle

sinnadólzu, sinnadórju , nm, agt: sinnadorzu, sinnadroxu, sinnadrozu Definitzione logu po sinnare o marcare su bestiàmene pesau nou; mescamente sa marcadura, su tempus e sa festa de sa marcadura; sa pesada de Cristos a chelu; nau de pegus, chi est de sinnare, de marcare Sinònimos e contràrios malcadura / ascenscione Ètimu srd.

sinnadòre , nm Definitzione chie sinnat, betat sa marca (a su bestiàmene o àteru) Sinònimos e contràrios bullaroi, marcadore Ètimu srd.

sinnadòrza , nf Definitzione genia de pedra modhe, prus che àteru de colore biancu, lisa e coment'e ogiosa a dha tocare, bona po iscríere, po isolante, o fintzes a farra fine fine po fàere cíprias: si agatat mescamente in is montes de Orane Sinònimos e contràrios predamodhe Terminologia iscientìfica mnr Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu talc, stéatite Ingresu talc, soapstone Ispagnolu talco, esteatita Italianu talco, steatite Tedescu Talk, Speckstein.

sinnadórzu, sinnadróxu, sinnadrózu sinnadólzu

sinnàdu , pps, agt: sinnatu, sinnau Definitzione de sinnare; chi portat su sinnu, chi est marcau Sinònimos e contràrios signaladu, sinzolau 2. su bestiàmine est totu sinnadu ◊ nois amus s'istinu sinnau e dae cuche no nos franghimus Tradutziones Frantzesu marqué Ingresu marked Ispagnolu marcado Italianu contrassegnato, segnato Tedescu gekennzeichnet, gezeichnet.