sincronizàre , vrb Definitzione pònnere o regulare duos o duas cosas a manera de andhare o fàere impare, in su matessi tempus, cuncordare a manera de agguantare funtzionandho, faendho, su matessi tempus.
síncronu , agt Definitzione nau de duas cosas o duos fatos, chi si faent o andhant in su própiu tempus, impare, cuncordaos de tempus.
sincúndhu secúndhe
sindacàu , nm: sindhacadu,
sindicadu,
sindicau Definitzione
sótziu, organizatzione de trebballadores (prus che àteru dipendhentes) po difèndhere is diritos issoro o de categoria
Frases
nc’est de rendi onoris a su sindacau ca si at agiudau! ◊ su sindacau sardu difendit su torracontu de is trabballadoris in Sardigna
Tradutziones
Frantzesu
syndicat
Ingresu
union
Ispagnolu
sindicato
Italianu
sindacato
Tedescu
Gewerkschaft.
sindéri sendréri
sindhacàdu sindacàu
sindhacàle , agt Definitzione de su o chi pertocat su sindhacadu.
sindhacalísta , nm Definitzione prus che àteru, trebballadore dipendhente chi faet faina in su sindhacau, cun calecunu impreu distintu.
síndhe , prn Definitzione si+ndhe (prn. s'unu, avb. o prn. etotu s'àteru), impreau apustis totu a unu cun su vrb. (andhendhesindhe, torrendhesindhe, rindhesindhe).
sindhighía , nf Definitzione su fàere o èssere su síndhigu Sinònimos e contràrios sinnicatu Frases si custa sindhighia fit istada de cudhos si aiant béndhidu totu! ◊ totu su bene fatu de sindhighia li torret in fortuna! Ètimu srd.
síndhigu, síndhiu , nm: síndigu,
sínnicu,
sínnigu Definitzione
in is comunas, s'autoridade prus arta chi contivígiat s’amministratzione, fata a votatziones; in is sótzios, chie tenet s’impreu de averguare si is amministradores faent comente disponet sa lei
Sinònimos e contràrios
cdh. síndhicu
Frases
su síndhigu est postu, est paesanu nostu e depit abarrai! ◊ a bortas bi amus síndhigu in cicia, a bortas bi amus síndhigu in capellu: però sas cosas de intro e de fora comente fint innanti sunt ancora (Sassu)◊ bae a su síndhigu, bae, a bídere it'est custa pagamenta chi at betadu!
Sambenados e Provèrbios
smb:
Sindigu
Ètimu
itl.
sindico
Tradutziones
Frantzesu
maire
Ingresu
mayor,
auditor
Ispagnolu
alcalde
Italianu
sìndaco
Tedescu
Bürgermeister.
síndia , nf: síndria Definitzione
melone foràstiu, genia de erba a sirba longa, in terra, fògias mannas largas, chi in istade faet unu frutu mannu meda (ma upm), tundhu o prelongau, a corgiolu grussu, orrúbiu in mesu candho est cotu e abbosu meda e druche (in calecunu logu dhi narant meloni, e a su melone dhi narant poponi)
Sinònimos e contràrios
faràstigu,
pateca
Maneras de nàrrere
csn:
s. prumonatza, simbulosa = tuvuda, cambarada, unu pagu assuta, passada; s. manna meda = sindriona; pistincai sa s. = tochedhare a bídere ite sonu faghet pro ischire si est cota; tachedhai sa s. = proare a bídere si est cota seghèndhendhe unu tanchedhu (cuadradu, falendhe a fundhu)
Frases
est tundu e no est mundu, arrúbiu e no et fogu, birdi e no est erba, bogat àcua e no est funtana: sa síndria! ◊ in pratza bi at unu vendhidore de síndria ◊ at pistincau sa síndria po biri si fiat cota, ma no fiat seguru e dh'at tachedhada ◊ prima de isposare mi cheriat a su prou chei sa síndia!
Terminologia iscientìfica
rbzc, frt, Citrullus lanatus
Ètimu
ctl.
sindria, cindria
Tradutziones
Frantzesu
pastèque
Ingresu
watermelon
Ispagnolu
sandía
Italianu
angùria
Tedescu
Wassermelone.
sindicàdu sindhacàdu
sindicàpada , iscl Sinònimos e contràrios incàpada Frases boisàteras istae atentas etotu ca, sindicàpada, a sos ómines no dhis cheret zau cunfidàntzia! (M.Deiana)
sindicàu sindhacàdu
sindidànu , nm Definitzione calidade de bide e de àghina Sinònimos e contràrios semidanu.
sindighinúncas , avb Sinònimos e contràrios assinuncas, candeghinò, cantichinono, chiscussu, dassinuncas, sinono Ètimu srd.
síndigu síndhigu
sindiscússu , avb Definitzione si est cussu, si est deasi, tandho… Frases no as a fàere cussu, no, ca sindiscussu ti crepo a corpos! (M.Deiana)◊ zai est crebedhilébiu, ma sindiscussu m'intendhet, ca no si pigant in ziru is féminas! ◊ dha pias fàere s'ancada, sindiscussu!
sindréri sendréri