A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

trighíndele, trighíndia, trighíndille trigaíndiri

trighinédhu , agt Definitzione chi in sa pedhe est totu a pintirighinos, a marchighedhos piticos in colore de castàngia, de trigu Sinònimos e contràrios apannugau, gintillau, iscacadu, neadu, pibirassu, pibirinadu, pibirinosu, pigosu, pintarinadu, talaosu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu lentigineux Ingresu freckled Ispagnolu pecoso Italianu lentigginóso Tedescu sommersprossig.

trighínnia trigaíndiri

trighinónzu , agt Definitzione de colore unu pagu tríghinu, iscurosu Frases custa luche est trighinonza Ètimu srd.

tríghinu , agt Definitzione in colore iscurosu, fintzes a marchighedhos Sinònimos e contràrios trigadu, trigassu, trinu / trúgliu Frases sas nues sunt tríghinas in s'àghera píchida ◊ barba tríghina ◊ ómine e animale pariant duas istatuedhas tríghinas de raichinas de chessa in su biancore de su nive Terminologia iscientìfica clr.

trighinzésu , agt Definitzione chi o chie istat in su trighinzu Sinònimos e contràrios trichinzarju Frases so campanaju de sa turre chi alta alta si pesat in mesu de s'aera, chei sos sonnos, chei sa chimera de dogni trighinzesu (F.Sechi) Ètimu srd.

trighínzu trechínzu

trighínzu 1 , agt Definitzione coment'e calidade de gente o de animales, chi est de pagu contu, miseredhu, chi creschet pagu Sinònimos e contràrios anninnitau, cioco, enzosu, míseru Tradutziones Frantzesu rachitique, maigre et débile Ingresu poor looks, rachitic Ispagnolu raquítico Italianu di aspètto mìsero, rachìtico Tedescu kümmerlich.

trighínzu 2 , nm Definitzione genia de linna chi faet a cannàile longu longu e fine e si che artzat a pitzu de is matas (in su cannàile sicau, surbandho a fortza passat s'ària de una parte a s'àtera in su sensu de sa longària) Sinònimos e contràrios atzara, auciada, bidichinzu*, bilichinzu, elighinzu, ertessu, filichinzu, inteltzu, lutzara, medichinzu Frases a pitzinnos fumaimis ratos de trighinzu sicu Terminologia iscientìfica rbl, Clematis vitalba.

trígia , nf Definitzione genia de àghina de colore asulu cotu (tricarosa).

trigiólu, trigióu tragiólu

trigiòta tragiòta

tríglia , nf: tríllia Definitzione genia de pischighedhu de mare, a iscata larghita, orrubiastu, saboriu fatu a ischiscionera, de calidade diferente segundhu si est piscau in logu de orroca o in fundhu ludosu; in cobertantza, surra, cropos Terminologia iscientìfica psc, mullus surmuletus, m. barbatus Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu rouget Ingresu surmullet Ispagnolu salmonete Italianu trìglia Tedescu Meerbarbe.

trigosíndias trigaíndiri

trígu trícu

trígu 1 , agt, nm Definitzione nau de tempus, chi benit meda apustis, assassegus (a trighedempus)/ a trig'ora = a disora, in ora chi no andhat bene e podet istrobbare, giai passada; a trigu = tempus ainnanti meda Frases a trigu tempus Gesús e Santu Perdu capitant de torrai a passai in cussu logu ◊ dh'at tentu in annotu de memória po dhu connòsciri a trigu tempus (F.Onnis)◊ a trigu tempus gei dh'at fatu su doveri! 2. a trigu o a pressi, custu ti at a costai! Ètimu srd.

trigudémpus trighedémpus

triguíndia trigaíndiri

trígula trèba

trigulàre trauài