A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

triciàre , vrb: atriciare Definitzione múrghere s'orrobba, is trastos isciustos po che dhis bogare s'abba; isciúndhere s'orrobba po dha samunare Sinònimos e contràrios intortijare, tortojare / tilciulare, tirchiare Frases est trícia trícia ca ch'est rutu a modhe colendhe in su riu.

triciatrícia , avb: atriciatrícia* Definitzione isciustu meda, chentza una trama asciuta Sinònimos e contràrios cobagoba, tilchiatílchia, tiritiri Frases che li faleit subra un'isterzu de abba e recueit a domo triciatrícia ◊ a foltza de giogare in su nie giughia sos botes infustos triciatrícia Tradutziones Frantzesu trempé, moite Ingresu soaked Ispagnolu empapado, calado Italianu fràdicio, màdido Tedescu durchnäßt.

triciulòne , agt: truciuloni Definitzione chi est totu isciustu, colagola Sinònimos e contràrios tilchiatílchia / cdh. tilchiuloni, ttrs. triciuroni Frases fit triciulone de suore dae pes a cúcuru.

trícu , nm: trídicu, trídigu, trigu Definitzione fortzis su prus connotu de is laores, genia de erba de tantas calidades chi faet una cannita fine arta agiummai de metro, fògia longa puntuda, e in punta bogat un'ispiga a tantas fileras de granos: su granu chi faet est su prus impreau po farra a pane e a macarrones (mescamente is calidades chi àrridant o Triticum durum): su foedhu po su granu est sèmpere unu upm, ma in su sensu de terra semenada/prena a trigu si narat pl. puru / in su fundhu de su trigu si distinghet: s'arraighina, sa canna, sa fògia, sa cabitza o ispiga; su trigu a erba podet èssere: puzonadu o afasciau, imbénnidu, lieru, metzanu, brujadu, abbruvurau, abbiveradu, anneuladu o fertu de népide, ispadonadu (bellu meda a erba ma cun s'ispiga aortitza po basca a tropu cabudàrgia); su trigu a granu podet èssere maduru, minudu, netu, brutu, suzonadu o tocau de bobbois; calidades de t.: (T. aestivum o trigu modhe) conca de mazu, cossu, majorca, mentanu; (T. turgidum ssp. durum o tostau) arrúbiu, biancale, biancu (a ispiga longa, areste bianca, a canna tuvuda), brotzu, canu, capelli (arestiniedhu, a canna tuvuda), cixiredhu (arestiniedhu, a canna prena), coa de atàlgiu, cuadhàriu (a ispiga longa e pilosa, a canna tuvuda), dandarone, longu, maresu, montrestinu, moro, moru niedhu (arestiniedhu, a canna tuvuda), murru, murru bàsciu (arestiniedhu, ispiga curtza, a canna prena), pitzu de caboru (a ispiga longa e arrubiasta), rasticanu, retore, sardaresu / àteras calidades de erba (o fintzes de laore): trigu ammustatzadu (Claviceps purpurea), trigu antigu o de frommiga (Aegilops geniculata), trigu farru (Triticum spelta), trigu grussu (Triticum turgidum), trigu órgiu (Hordeum vulgare var. distichum: serbit a fàere sa birra), trigu tabbacu (trigumortu); maladias de su trigu: Tilletia caries, Ustilago tritici Maneras de nàrrere csn: betare (o semenare), tzapitare, iserbare, messare, carrugare, triulare t.; sos trigos = sos campos semenados a trigu (ma fintzas calidades diferentes de t.); trigu in sàngia = modhe, ingranindhe ma ancora latelate; trigu in amori = sicau, cannemebi, in sa muta zusta pro ndhe lu messare; trigu tzegu = aurtidu, chi no at fatu ispiga; trigu mortu = nadu de su t. a erba, chi est fatu a carbone, a fungu písinu, anneuladu: si est nadu de su ranu triuladu, chi est aurtidu; trigu spabau = sicu de su bentu ’e sole; trigu dent'e cani = cun ispiga metzana, cun duas rigas ebbia de ranu; trigu brenti bianca = chi zughet sa mata de su ranu tropu bianca, metzana (candho su trigu est bonu est a brenti arrúbia); trigu próssimu = apunt'a ispighire; trigu moriscu = triguíndia, moriscu; ollu de trigu = s'ozu chi bogat su trigu, bonu pro sanare sa tzerra; fai in àcua su trigu = fàghere su trigu in abba, samunare su trigu pro lu maghinare; fàghere su trigu in sorfatu = ammodhigare su trigu in abba cun sorfatu de ràmine innantis de lu semenare; èssere cantu trigu farina (nadu de duos) = cantepare de fatas, assimbillaisí meda in dónnia cosa, in su naturali, in is capacidadis e in àteru; mandhigàresi su trigu a erva = godíresi una cosa innantis de su tempus (nadu mescamente pro fémina, faedhendhe de ómine cojendhe); andai a biri is trigus = (in suspu) mòrrere Frases as semenadu trigu bonu in sa terra tua ◊ ainnui no faint pani de trigu dhu portint! ◊ a erva custu trigu est bellu ◊ fiat passendu in sa campagna in mesu de is trigus ◊ in santandria e nadale si sèmenant sos trigos ◊ su trigu maghinadu si cumpartit in bàtoro partes: bilinzone, chivarzu, chiu, podha ◊ innòi fuat annada de caristia, ma innia dhu'iat trigu meda ◊ ocannu est annada mala po is fàas, po is trigus e is àterus loris 2. no sunt unu menzus de s'àteru: sunt totos duos cantu trigu farina! (G.Ruju)◊ si ti cheriat bene no si aiat mandhigadu su trigu a erva! Sambenados e Provèrbios prb: su trigu si ndi segat po sa conca e no po sa canna Terminologia iscientìfica lrs, Triticum aestivum, Triticum turgidum ssp. durum Ètimu ltn. tridicum Tradutziones Frantzesu blé, froment Ingresu wheat Ispagnolu trigo Italianu grano, fruménto Tedescu Weizen.

tridhía , nf Sinònimos e contràrios cacódua, ladhia, pedra / ttrs. tridhia Frases dae sos rios carreit tridhia, granitu dae su monte.

trídhu , nm Definitzione in su telàrgiu, donniunu de is duos bancos grussos chi cun is peis poderant totu.

tridichédhu , nm Definitzione min. de trídicu: trigu minudu, metzanu.

trídicu trícu

tridicumoríscu , nm: trigumoriscu Definitzione trídicu moriscu, genia de laore chi faet un'ispiga a cannone (corru, trútiri) ammontada de granu de colore grogo a tantas fileras / còghere t. a rosa = cun pagu pagu de ógiu in sartàina, agiummai coment'e a orrostu, candho essit totu apertu Sinònimos e contràrios cicilianu, moriscu, tremmuriscu, trigaíndiri, trighéndia, trigulianu, trigumoria Frases los acisaiant sos fundhos gàrrigos che pileri de frúture, sas iscras pazosas de corras de trigumoriscu Terminologia iscientìfica lrs, Zea mays Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu maïs Ingresu maize Ispagnolu maíz Italianu granoturco Tedescu Welschkorn.

trídigu trícu

tridússa , nf Definitzione brebè túndhia tres bortas, chi tenet bàtoro annos.

trièdha , nf Definitzione genia de sonàgia; a logos, candhela de mucu, su mucu cala cala, pendhe pendhe Sinònimos e contràrios itriedha, trobedha* 1 Frases prantaritas de lughe a sa manu mi beniant e vibrait a su càntigu issoro sa triedha de s'incantu.

triedhàrzu , nm Definitzione sonadore de triedhas.

triedhínu , agt, nm Definitzione chi o chie est de Triei.

triedhúdu , agt Definitzione chi est totu mucu, cun su mucu calandho Sinònimos e contràrios mucanosu.

triéllu , nm Definitzione its (S'Ischíglia 9,92,260) Frases mi gighiat a manu tenta, sa luna, in triellos de lughe e de mele (M.Sechi).

triennàle, triennàli , agt Definitzione chi durat tres annos, chi benit dónnia tres annos.

triénniu , nm Definitzione tempus de tres annos.

trifiàdu , pps, agt Definitzione de trifiare; chi s'est gherrandho 2. pro ispannare s'iscuru de gatos in amore trifiados sont froridos sos istedhos.

trifiàre , vrb Definitzione betare manu apitzu s'unu a s'àteru, brigandho e atripandhosi Sinònimos e contràrios acanciofai, atzuntzudhare, crazugai, tipiliare, tipilire Frases si sont trifiados che gatos, che canes.