A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

tribbulétu , agt, nm Definitzione piciochedhu malu chi istat sèmpere faendho e tocandho, giaendho istrobbu Sinònimos e contràrios bagiariotu, brisca, petziotu, pigliete, serpellucu.

tribbulía , nf, nm: tribbuliu, trivulia Definitzione su patire, sacrificare meda Sinònimos e contràrios patimentu, tormentu, tribbata, tribbúgliu, tríbbulu / ttrs. tribburia | ctr. gosa Frases sos abbocaos candho nanchi si pesant nant: Bivat sa discórdia, crescant sas tribbulias! ◊ sos desizos sunt boltados in fastizos, tribbulia e amargura (G.Contieri)◊ su fuste fit una tribbulia pro sos dischentes de cust'iscola ◊ no ponzat custa fiza in tribbulia, ca sos cojos los faghet su Segnore! ◊ misérias e tribbulia cantu ndh'as bistu in treghentos annos! ◊ is tribbulias de su tempus de sa gherra fiant foras de contu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tribulation Ingresu tribulation Ispagnolu tribulación Italianu tribolazióne Tedescu Quälerei.

tribbuliadúra , nf Definitzione su tribbuliare Sinònimos e contràrios tribbulia Ètimu srd.

tribbuliàe, tribbuliài, tribbuliàre tribbulài

tribbuliàu tribbulàdu

tribbuliósu , agt: tribbulosu Sinònimos e contràrios matanosu, trabagiosu Frases su suu fiat unu andai tribbuliosu avatu a disígius chi no iant a èssiri istétius mai soddisfaus (R.Spissu)◊ cun babbu fintzas sas fainas piús tribbulosas las faghiamus riendhe e cantendhe Ètimu srd.

tribbulíu tribbulía

tribbulósu tribbuliósu

tríbbulu , nm Definitzione su tribbulare, su istare patindho, sufrindho Sinònimos e contràrios patimentu, tribbúgliu, tribbulia | ctr. gosa Frases sunt fozas mortas a tríbbulu in su bentu ◊ poi de tantu tríbbulu e suore sos massajos fint totu a disisperu ◊ pustis de tantu tríbbulu mi leo pagos meses de pasu ◊ abarrai firmus, chi seis fendi unu tríbbulu batúliu! Tradutziones Frantzesu tribulation Ingresu affliction Ispagnolu tribulación Italianu tribolazióne Tedescu Quälerei.

tribbúna , nf Definitzione logu in artu fatu apostadamente po foedhare; genia de cicidórgiu po cicire gente meda a castiare ispetàculu.

tribbunàle, tribbunàli , nm Definitzione logu, fràigu inue dhue funt totu is ufícios de sa giustítzia e si faent is dibbatimentos; is giúdices chi faent unu dibbatimentu de primu o de segundhu gradu Sambenados e Provèrbios prb: s'onori pérdiu no si circat tribbunali Tradutziones Frantzesu tribunal Ingresu law court Ispagnolu tribunal Italianu tribunale Tedescu Gericht.

tribbútu , nm Sinònimos e contràrios afochizu, pagamenta.

tríbida trébi

tribidàlzu, tribidàrzu trebidàlgiu

tríbide trébi

tribisàre , vrb Definitzione mòvere, avolotare, istare in o fàere movimentu; fintzes fàere divertire Sinònimos e contràrios afateriai, agiolotare, tranchinare.

tribísu trempísu Frases

tribítu , nm: tripitu Definitzione moida, pistamentu chi si faet a peis Sinònimos e contràrios apetigu, atrípidu, istrepitzu*, istrípidu Frases in mesu a sa paza intendheit unu tribitu de passos.

tribizòne , nm: triminzone, trimizone, trimizoni, tripicione Definitzione nue forte de bentu, mescamente a molinadura; truma de gente, muntone o apicone de frutuàriu / trimizoni de pampas = pampada manna Sinònimos e contràrios bruxajolu, bulione, mommurzolu, momonissa, torvellinu, tramúghine, tremuine, trumujone / cdh. trimignoni / crimizone Frases si sont torradas a pesare sas tiliocas inchisinadas in trimizones de prúghere ◊ a sa torrada si mi pesant de imbotu sos trimizones de sas tiliocas a fríghidas e frúscios ◊ tres boltas sa die s'undha bi faghet unu trimizone ispumosu 2. sa superba la bogat a trimizones ◊ manos sàbias tàpulant tripiciones de bogada ◊ bi at unu trimizone de sonazas apicadu Tradutziones Frantzesu tourbillon Ingresu whirl Ispagnolu remolino, torbellino Italianu vòrtice, tùrbine Tedescu Wirbel.

tribòni , nm Sinònimos e contràrios pocrabu, sibroni*.