tundixédhu , agt Definitzione chi est unu pagu tundhu Sinònimos e contràrios tundhatzu, tundhurixu.
túndu túndhu
túndu 1 , nm Definitzione genia de istrégiu de tàula in forma de mesa tundha cun d-una màniga de linna in mesu po usu de portare su papare a medas personas.
túnghiu túnchiu
tungòne , nm Definitzione su tretu prus in bàsciu in is badhes ue si betant apare is trainos chi calant de is montes Terminologia iscientìfica slg.
túngu , nm Definitzione peale de monte, fintzes logu serrau ue passat pagu ària Frases in d-unu isperrumadu tungu, de pedras garrigadu, ruzu feu guastu, bi at un'ómine nadu "Omine-crastu" (S.Casu) 2. fimus in d-unu tungu e no podiamus mancu torrare alenu (P.Casu) Terminologia iscientìfica slg.
tuniàre , vrb: tzuinai Definitzione tzunchiare, fàere una boghighedha a lamentu, chèscia Frases agateit s'assile mortu e su cane coment'e tentèndhelu e tuniendhe de continu pariat unu cristianu.
túnica , nf: túniga Definitzione sa gunnedha, segundhu su costúmene: a logos est su coritu; si narat fintzes de s'àbbidu de is preides, a logos de su càssiu / min. tunighita; sa túnica de s'ogu = pígiu de fora in s'ogu, ananti, chi lassat passare sa lughe Sinònimos e contràrios munnedha, raghedha Frases sunt fachendhe sas ispunzas de sa camisa: pro túnica li andhat bene cussa de sa mama ◊ bestint in tunighitas iscollaciadas e coi mendhitas ◊ túnicas fioridas e zipones, de coradhu ghermallos e collanas Terminologia iscientìfica bst, crn Ètimu ltn. tunica.
tunicadòre , nm Definitzione maistu chi tinghet is muros a late de crachina o àteru deasi Sinònimos e contràrios imbarchinadori, intunicadore* Frases bi at tunicadores chi candho finint de tunicare bi at prus carchina in terra chi no in sos muros!
tunicadúra , nf Definitzione su tunicare; manu o passada de crachina Sinònimos e contràrios illatadura, imbarchinadura Frases sos muros fint arrebbussaos a ludru chin d-unu pore de tunicaduras de chentu colores Ètimu srd.
tunicàre , vrb Definitzione giare o passare una manu de late de crachina a is muros Sinònimos e contràrios albinare, argidhai, illatare, imbarchinai, intunicare* Frases no teniat unu sodhu a comporare una làmmia de carchina a tunicare ◊ istabat in d-una dommo fata a contones de granitu e tunicada a ruju.
tunicàu , pps, agt Definitzione de tunicare; chi est illatadu, incrachinau 2. in d-una domo vetza unu cantu de pulimentu tunicau in oltremare nos fachet pessare a canta gula de colores depiat àere sa zente.
tunicónzu , nm Definitzione su giare una passada de tinta a is muros Sinònimos e contràrios illatonzu, imbarchinamentu.
túniga túnica
tunigàre , vrb Definitzione prnl, tzirigare, mòvere abbellu, a pelea Sinònimos e contràrios tzintziricare.
tunighèdha , nf Definitzione pinzos de asuta, a bestire Sinònimos e contràrios munnedha.
tunighíta , nf Definitzione min. de túniga.
tunína tonnína
túniu , nm: atúniu*, tzúniu Sinònimos e contràrios agémenu, ghémida, intzúnchidu, lamenta, pibia, túnchiu / marmutu Frases s'intendhent boghes de atitos e túnios 2. su pastore est passadu a túniu, cantendhe.
túnna túgnu