tupinàxu , nm Definitzione tupa manna, mola, malesa chi creschet de orruo o àteru Sinònimos e contràrios busa 1, macra, tupale, tupili, tupíngiu Frases abundi funt is tupinaxus de arruaxu? (M.F.Pilloni) Ètimu srd.
tupinéllu tuponèlla
tupíngiu , nm Definitzione tupa, mola, malesa chi creschet de orruo o àteru Sinònimos e contràrios busa 1, macra, tupale, tupili Ètimu srd.
tupisòne , nm: tupusone Definitzione tupa, mola de naes arrasposas, de ispina, crispione, fintzes cosa bastat chi serbat po tupare / t. de àrbures = una magra, tupa manna de matas Sinònimos e contràrios arrasolu, bangazu, barasone, càlamu, ghirrisone, istupu, rasitu, raspisone / tupa, tupale Frases tupisone de prunetza, de pirastru, de rú ◊ aiat postu in s'istampa unu tupusone de istratzos Ètimu srd.
tupíta , nf Definitzione min. de tupa, tupighedha Frases bi aiat una tupita de chessa.
tuponàre , vrb Definitzione pònnere su tupone, tupare bastat chi siat (es. is istampos); nau cun tzacu, citire, chellare, cessare de foedhare Sinònimos e contràrios tapai / cagliai, citire | ctr. istuponare 2. toca e tuponadi, ca si no foedhas a sa russa tue no ses cuntentu! ◊ su furru, segundhu ite si bi coghet, cheret tuponadu Ètimu srd.
tupòne , nm: tuponi Definitzione tapu, fintzes tapu mannu Sinònimos e contràrios tapu / tuponella Frases is balillas ndi ant tirau su tuponi de sa carrada e s'àcua nc'est essida totu! Sambenados e Provèrbios smb: Tuponi, Tuppone, Tupponi Ètimu srd.
tupòne 1 , nm Definitzione tupa manna de matedu.
tuponèlla , nf, nm: tupinellu Definitzione
su puncione o tapighedhu chi si ponet a tupare su tingiosu, su grifone
Sinònimos e contràrios
runfiana,
spíndulu,
tintòrgia,
tuche,
ugi
/
cdh. filtzetu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
bondon,
cheville
Ingresu
bung
Ispagnolu
espiche,
botana
Italianu
zaffo
Tedescu
Zapfen.
tupóngiu , nm Definitzione tupone, cosa chi tupat, impedit, no lassat passare o no lassat bíere Frases iscostiaindedhu cussu tupóngiu ca no seu biendu nudha!
tupòni tupòne
tupósu , agt Definitzione nau de logu, chi est totu tupas, magras; nau de matedu, chi faet a tupa, a magra Frases unu tempus cussas costeras za fint tuposas! ◊ sas béstias fint in dogadorjos tuposos 2. su saocu est tuposu Ètimu srd.
túpu , nm: dobbo* 1 Definitzione genia de tzàcurru, coment'e de cosa orruta a cropu Sinònimos e contràrios atzapulada, dubba, iscartinada, istrampada, sciotada Frases is passus de is duas personis chi si acostant e intzímiant a calai s’iscala iscurpia in sa perda funt unu tupu surdu. (P.Alcioni)
túpu 1 , nm Definitzione cosa chi tupat, posta po tupare Sinònimos e contràrios tapadura, tupone Frases a sas propostas issoro isse lis bogat su tupu, no ndhe lassat andhare addainanti! (A.Puddu) Ètimu srd.
túpudhu! , iscl Definitzione foedhu chi si narat coment'e po ifadu candho s'àteru torrat sèmpere a sa matessi cosa, foedhandho, o fintzes si capitat una repitia de css. cosa o fata Sinònimos e contràrios drínchidhi! Frases una borta aghetau su piciocu… túpudhu, lassau! Ètimu srd.
tupusonàre , vrb Definitzione fàere tupusones, bucos, istampos Sinònimos e contràrios istampai, istuvare, istuvire, istuvonare, patungi, pertusai, spunciai, stuviolai, tuvire Ètimu srd.
tupusòne tupisòne
tupusòne 1 , nm Sinònimos e contràrios istampa Ètimu srd.
túra , nf Definitzione
su èssere de colore niedhu píghidu / niedhu che t. = niedhu pídigu
Sinònimos e contràrios
niedhore,
niedhura,
trementu
Frases
nues niedhas che tura si acadhant in s'aera (A.Spano)◊ umbras niedhas chei sa tura ◊ sas ànimas de s'iferru sunt prus niedhas de sa tura (cps)
Ètimu
ltn.
*atrura
Tradutziones
Frantzesu
noirceur
Ingresu
blackness
Ispagnolu
negrura
Italianu
nerézza
Tedescu
Schwärze.
turài tudài