tuntuzósu , agt Sinònimos e contràrios fastizosu, scinitzosu Frases tuntuzosa, sa luna est acerada in sas piús altas chimas de su monte (L.Mudadu)◊ sa criadura tuntuzosa no agatat sonnu.
túntzu , nm: tzuntzu Definitzione genia de tzúnchiu e de torrada de àlidu a cropu, de comente unu at prantu o est pranghendho Sinònimos e contràrios sucúturu, supedhu, túnchiu Frases s'iscioro est tuntzu a làcrimas budhidas ◊ risponnet chin tuntzos chi n’iscancant su coro.
túo tóu
túora , nf Definitzione duas calidades de túvara Sinònimos e contràrios cantentarzu, castagnarza, frammiu, ghidhostra, idhostra, salinavémina, túfera* Frases in pitzinnia tugàt a su monte a truncare linna de túora pro fàghere sa piatza de su carvone Terminologia iscientìfica mt, Erica scoparia, E. arborea.
túos , agt, prn: tuus Definitzione
agt. e prn. pl. m. de 2ˆ pers. sing. chi inditat possessu, apartenidura a tie
Frases
custos funt is logos tuos ◊ cussus no funt is pentzamentus tuus!
2.
deo fato sos doveres mios: tue faghe sos tuos! ◊ funt benius a domu totu is tuus
Tradutziones
Frantzesu
tes,
les tiens
Ingresu
your,
yours
Ispagnolu
tus
Italianu
tuoi,
i tuoi
Tedescu
deine.
túpa , nf Definitzione
matedu bàsciu, a fundhu largu, a tantos cambos chi essint impare, a cambos a meda totu bàscios: fintzes matas mannas acanta de pare / min. tupichedha, tupita
Sinònimos e contràrios
arraspioni,
busa 1,
macra,
mata,
maúgia,
moa 1,
tele,
tupale,
tupili,
tupíngiu,
tuvu 4
Maneras de nàrrere
csn:
dàresi a sa t. = essire a bandhidare; cada tupichedha zuchet oricredha = bi at sempre ccn. chi ti podet intèndhere, chi podet èssere iscurtendhe; fàghere a t. in pinna = a iscusi
Frases
dogna tanti su mòri ndi essiat a calincunu pranu de monti totu prenu de arrocas e tupas de ispina ◊ fit s'ozastredhu ténneru naschidu, ma curpa de no èssere inferchidu est torradu una tupa a berrisone (L.Marteddu)◊ dae sa tupa de s'ortu apo bodhidu una rosa ◊ candu s'arrobba furiat bella límpia dh'ispraxiant in is tupas chi dhoi furiant acanta de s'arriu ◊ una tupa de ficumurisca ◊ in mesu de cussas tupas povinas sirboni agatat trabballosu a dhoi intrai!
2.
in sas bentanas bi aiat carchi tupichedha de frores ◊ at postu a sa Santa sa barba sua comente aiat impinnadu in tantos annos chi fit in sa tupa ◊ chie no at s'ànimu límpiu faghet totu a tupa in pinna
Ètimu
srdn.
Tradutziones
Frantzesu
buisson,
maquis
Ingresu
bush
Ispagnolu
mata,
matorral
Italianu
cespúglio,
màcchia
Tedescu
Strauch.
túpa 1 tòpa
tupàciu , nm Definitzione
su tapu de su mafu, tapu mannu chi si ponet a sa carrada, a mesania de una doa (e de sa carrada etotu), in su puntu prus artu de sa carrada posta crocada
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
bondon
Ingresu
bung (hole)
Ispagnolu
bitoque
Italianu
cocchiume della bótte
Tedescu
Spund.
tupàda , nf Definitzione frocu mannu de lana o de àteru deasi Sinònimos e contràrios cherrione, cirru, ciufu, cucuredhu, pubusa, pubusone 1, tipisone Frases una tupada de lana a filare Ètimu srd.
tupàdile , agt Definitzione nau de cosa chi creschet craca, chi est a bisura de tupa Ètimu srd.
tupadúra tapadúra
tupài tapài
tupàle , nm Definitzione mola de matedu de linnas diferentes, cun cambos e naes meda serraos impare, cracos Sinònimos e contràrios busa 1, macra, mata, moa 1, tele, tupa, tupíngiu Frases bident predas murinatas e tupales de prunatza ◊ matas e tupales de sa cussorja ◊ cussu diàulu est solu un'istatuedha chin d-unu tupaledhu de gardu in buca ◊ sa barraca fit imbarada a unu noditolu, mesu cubada dae unu tupale mannu de rubu Ètimu srd.
tupaméntu tapaméntu
tupàre tapài
tupàrja, tupàrju, tupàrzu , nf, nm Definitzione logu prenu de tupas, de matedu Sinònimos e contràrios crachi, craxili, frascarzu, lita, molalzu, stovina, tupedu Ètimu srd.
tupédhu topédhu
tupédu , nm Definitzione logu totu tupas Sinònimos e contràrios crachi, lita, mateda, màtula 1 Ètimu srd.