A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

turdusuerínu , nm Sinònimos e contràrios turdugolumbinu.

turedhàre , vrb Definitzione pesare su pane, segare su cumossu a turedhos po dhu fàere a panes Ètimu srd.

turédhu , nm Definitzione orrugu de impastu suighiu de fàere a panes; genia de pane modhe illongau (calidades: t. abertu, allobau); una genia de druche a bisura de rolliana, fatu cun saba ammodhigada cun abba, méndhula, nughe e corgiolu de aràngiu impastaos cun símbula e cotu in su forru Frases candho a domo recuo, mamma mi coghet turedhos, de lebreris de giodhu mi atato cun pane chivalzu ◊ pani pintau a cacòis, turedhus e pretzidas Terminologia iscientìfica pne.

túrgalu , nm: dúrgalu* Definitzione ossu modhe, petza tosta aghedhosa mala a matzigare.

túrgalu 1 , nm: súrgalu, tzúrgalu Definitzione iscutulada forte de abba; fintzes abba chi curret a erriu, su lacu de s'abba, su fossu, sa cora chi faet s'abba currendho e logu a badhe, a bacu, úmidu.

turgúsa tirgúsa

turgusòne , nm Definitzione àpiu burdu o de arriu, una calidade de àpiu chi creschet a sola in logos de abba Sinònimos e contràrios apiubburdu, cugusa, giúguru, giuru, tzeligusa, tzurgusa Terminologia iscientìfica rba, Apium graveolens Ètimu srd.

turgusòne 1 , nm Definitzione erba sardónia o apiu burdu de arriu o fenugu de àcua, genia de erba mala chi assimbígiat a s'àpiu areste, ma toscosu chi faet mòrrere animales e gente Sinònimos e contràrios apiuareste, apiubburdu 1, lauguadhinu, pàrdinu Terminologia iscientìfica rba, Oenanthe crocata Tradutziones Frantzesu renoncule de Sardaigne Ingresu blisterbuttercup Ispagnolu nabo del diablo Italianu èrba sardònica Tedescu Froschkraut.

túriche, túricu tóricu

turighínu , nm: utirighinu Definitzione camminedhu de sartu, orrughighedha istrinta Sinònimos e contràrios botorinu*.

turína tonnína

turína 1 , nf Definitzione boe, cuadhu o àtera béstia grussa de arratza mala, làngia e prena de freaduras Sinònimos e contràrios iscórtigu.

turínu , nm: boturinu*, itirinu, otoniu Definitzione orrughighedha o camminu istrintos Sinònimos e contràrios piteraca, strintu, terighinu, urgu Frases atraessendhe turinos e tancas so passadu ◊ ant chircadu in donzi turinu e carrera.

turísmu , nm Definitzione totugantu su chi est atividade de ispreviamentu, gente chi andhat a bíere logos, passare tempus de pàusu (ma podet tènnere fintzes prus iscopu culturale) Tradutziones Frantzesu tourisme Ingresu tourism Ispagnolu turismo Italianu turismo Tedescu Tourismus.

turísta , nm Definitzione chie andhat o essit a bíere àteros logos, po s'ispassiare, pausare, fintzes connòschere, imparare Frases a is albergus, po totu su mesi de austu, turistas no ndi dhis at a mancai ◊ a visitai s’antiga Nora baxi, o turistas, baxi! ◊ fumis chenendhe in su restorante prenu de turistas in chirca de ispassu Tradutziones Frantzesu touriste Ingresu tourist Ispagnolu turista Italianu turista Tedescu Tourist.

turísticu , agt Definitzione chi pertocat su turismu.

túrma trúma

turméntu torméntu

turnài torinàre

turnavía , nm Sinònimos e contràrios caciavite.