A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

turnéri , nm Definitzione operaju pràtigu a trebballare a tórniu Sinònimos e contràrios torinaju Ètimu ctl. turner.

turnichètu , nm: turnuchetu Definitzione furriada de istrada, de camminu, serrada meda, sica, a cuidu, a ferru de cuadhu.

turnidòre , nm Definitzione operaju pràtigu a trebballare a tórniu Sinònimos e contràrios torinaju, turneri.

turnígliu toronígliu

turnísta , agt, nm Definitzione chi o chie trebballat a tempus fadhiu, una sumana a un'oràriu, un'àtera a un'àteru.

turnítu , nm Definitzione su fusu filetau de una prentza Sinònimos e contràrios toronígliu Ètimu ctl. tornet.

túrnu tórinu

túrnu 1 , nm Definitzione tempus fadhiu po fàere calecuna faina chi sighit, a manera chi a un'oràriu dhue at unu, e a un'àteru oràriu dhue at àtere / fàghere a t. = a mutas, a bortas a bortas, a tempus fadhiu po fàere un'atividade Sinònimos e contràrios busciardu, pasia Ètimu itl. turno.

turnuchètu turnichètu

turòne , nm Definitzione sa conca o cranciofedha de su gureu Sinònimos e contràrios cugutza, pubúntzula Terminologia iscientìfica rbr.

turpíghine , nm Definitzione su èssere tzurpos, mancamentu de sa vista Sinònimos e contràrios surpia, tzeghesa, tzeghidúdine, tzegúmene, tzurpedade Terminologia iscientìfica mld Ètimu srd.

túrpu trúpu

túrra , nf Definitzione genia de trastu tuvudu, a màniga longhita, impreau mescamente in coghina, fatu po murigare papares e umprire (sa tupada) o piscare (sa pertunta); una genia de essidura puru, fruschedha manna e niedha / t. de scumai, de aggrumai = terudha istampada, pertunta; min. turrixedha Sinònimos e contràrios terudha*, tulla 1 Maneras de nàrrere csn: torrai t. = pagaresindhe (de totu su chi no s'est manigadu); sa t. de sa manu = sa parte de palas de sa manu (bida coment'e pinnigada), ue sos ossos si parent de prus ca sa carre est a pizu fine; fichiri t. in chistionis allenas = tzacaresiche in cosas chi no depent interessare Frases lassamí pigai sa turra de isprumai! ◊ chini fait turras fait culleras ◊ ponimí una turrixedha de minestra! 2. fui de diora sentza de ndi fai de custu papai, ma oi ndi apu torrau turra! ◊ e comenti ti permitis de fichiri turra in is chistionis nostras?! (E.Olla) Sambenados e Provèrbios smb: Turra / prb: chini portat sa turra in manus iscít ita dhui at in sa pingiada Terminologia iscientìfica ans.

túrra 1 , nf: turre, turri Definitzione fràigu artu artu e minore de istérria, mescamente in is crésias, ue, in punta, si apicant is campanas, ma fintzes òpera fata in forte, sèmpere arta meda, po difesa; in d-una mata, su sirione o cambu de mesu, su piús forte e piús artu; pl. is pedras orrúbias e birdes de sa zódia (prendha)/ mannu che sa turre de portu = mannu meda Sinònimos e contràrios campanibi Frases sa créjia est fata chin turre e campanas ◊ cantos intràcanos, rotedhas e pesos àrtziant e achirrant in su rellotzu de sa turre! ◊ sos macos, in Babbele ant fatu una turra zigante ◊ in Castedhu de susu dhoi funt is turris totu a ingíriu, in Aristanis sa turri de Marianu in centru Sambenados e Provèrbios smb: Turra, Turri, Turris Ètimu ltn. turre(m) Tradutziones Frantzesu tour Ingresu tower Ispagnolu torre Italianu tórre Tedescu Turm.

turràda , nf Definitzione su turrare; fita de pane assada, orrostia (fintzes cun su cagiau suspiu ponendhodha in su late cagiandho) Sinònimos e contràrios turradura 2. mandhigaimus sa turrada, pane fine e fitas de laldu in sa braja Terminologia iscientìfica mng Ètimu ctl. torrada Tradutziones Frantzesu biscotte Ingresu toasted slice Ispagnolu tostada Italianu fetta biscottata Tedescu Zwieback.

turradòre, turradòri , nm: aturradori, turraroi, turrarori Definitzione genia de forredhu piticu de làuna, po aturrare cafei o orrostire cosa a granu Sinònimos e contràrios forronile, fronígliu, trunillu, turranti Frases pro còghere orzu bi est su turradore ◊ no teniaus ni cafei e ni turradori Terminologia iscientìfica ans Ètimu ctl. turrador. Tradutziones Frantzesu brûloir Ingresu coffee Ispagnolu tostador Italianu tostino Tedescu Rösten.toaster

turràdu torràdu

turradúra , nf Definitzione su assare o arridare meda a fogu fintzes a èssere sa cosa in colore de castàngia Sinònimos e contràrios turramentu Frases sa turradura tocat a dha intzertari, po essiri bonu su cafei Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu torréfaction Ingresu torrefaction Ispagnolu torrefacción, tostadura Italianu torrefazióne Tedescu Rösten.

turragafè , nm Sinònimos e contràrios fronígliu, turradore Ètimu srd.

turrài , vrb: aturrai 1, turrare, turrari Definitzione pònnere in su fogu sa cosa fintzes chi essit assada, àrrida de si segare e fàere a farinos cun facilidade atrotigandhodha o pistandhodha e in colore de castàngia, passada a fogu Sinònimos e contràrios ansare, arridae Frases si turrat su gafè, fitas de pane, méndhula, nuxedha ◊ in àteros tempos sa raighina de sa tzicória si turraiat po fàere su cafè Ètimu ctl., spn. torrar, turrar Tradutziones Frantzesu torréfier Ingresu to roast Ispagnolu tostar Italianu torrefare Tedescu rösten.