A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

tunchiàre , vrb: atunchiare, ciunchiare, (túncia túncia, pro túnciare = nr. tunciatúncia, protunciàre) tunciare, tzunchiai Definitzione istare o èssere a tzúnchios mescamente po dolore, maladia, ma fintzes po gosu; su si chesciare, istare a lamentu po calecuna cosa chi no andhat comente si iat a bòllere; su abboghinare de su cane candho dhu cracant Sinònimos e contràrios agemenai, bemire, chesciai, grèmmere, intzunchiai, nitzulare / muschiare, musci Frases bidèndhemi atristadu, finas sas pedras túnciant pro su dolu ◊ ruet sentza alas in terra, brujendhe, túncia túncia, cansada e chimerendhe 2. ant terrinu meda, ma túnciant pibièndhesi de no ndhe àere cantu bastat ◊ sos pòveros túnciant ca in sa partimenta de sos pagamentos sos printzipales pagant piús pagu ◊ mudu: marranu chi túncies! ◊ mancu tunciadu at Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gémir, glapir, japper Ingresu to whine Ispagnolu gemir, aullar Italianu gèmere, mugolare, uggiolare Tedescu stöhnen, winseln.

túnchinu tónchine

túnchiu , nm, nf: (su t. = sutúnchiu) ciúnchiu túncia, túnciu, túnghiu, tzúnchiu Definitzione genia de boghighedha coment'e a lamentu po dolore, ma fintzes po gosu, cuntentesa; sa boghe de su cane candho dh'ant atripau; cosa chi si narat a lamentu; genia de sonu lamentosu / su túnchiu de sa morte = póleu, sórriga, su sorrogu de chie est morindho Sinònimos e contràrios agémenu, ghémida, intzúnchidu, pibia, píliu / chensa, coroju, murrunzu, órulu, teroju, torunzu / múliu Frases túncios de piantu cuades istratzendhe tràmulas sicadas a s'àrvure de su coro ◊ no che lis at essidu unu túnciu ◊ si ch'est andhadu a coa bàscia, a túnciu e a murrunzu 2. finamentra innoghe sa zente est a túncia fata contra a sa mala amministrascione 3. no sempre sos túnghios de su bentu li fiacabant su sonnu (G.Piga) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gémissement, glapissement Ingresu whimpering Ispagnolu lamento, quejido, aullido Italianu gèmito, mugolìo Tedescu Stöhnen, Winseln.

túnchiu 1 , nm Definitzione tumbarinu, genia de tumborru de ortigu serrau cun sa pedhe de unu cane e una corria impigada chi comente si tocat a allisadura cun is pódhighes faet sonu chi paret unu tzúnchiu Sinònimos e contràrios tímpanu Frases a su sonu de su túnchiu non parabat béstia in locu ◊ s'úrulu chi fachet su túnchiu pesat sa tudha a s'ómine! (B.Murgia) Terminologia iscientìfica sjl.

túncia túnchiu

tunciàre tunchiàre

tuncitúnci , avb Definitzione istare o èssere t. = a tzúnchios.

túnciu túnchiu

tunciúmine , nm Definitzione su istare a tzúnchios, tzúnchia tzúnchia, pranghendho Sinònimos e contràrios pibia Ètimu srd.

tunconídu , agt: tuncuniu Definitzione chi at ingortu tema, chi est pigau de calecunu male (fintzes malàidu meda), nau de sa carena e de s'ànimu puru; fintzes tristu, a tzúnchios de dispraxere Sinònimos e contràrios aciacosu, demadu, ferosu, maladióngiu, malesanu, pisimau, tacadu, temósigu, tzimiliosu, tzutzunidu / annicadu, annozadu, triltu / malàdiu, màlturu | ctr. sanu Frases est tunconidu e no at apetitu ◊ est ghirada afannada ca fit semper mesu tuncunia ◊ tuncunia e a filupendhe, est morta azicu apustis ◊ sa zente tuncunia est isetandhe su beranu ◊ boches, lamentos, prantu ispapajau prenabant su bichinau tuncuniu ◊ tenet una fiza tunconida, marturiada in sa carena barant'annos 2. totus aiant cumpresu chi Elias fit tuncuniu, indiosau de sa connada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu maladif, chancelant Ingresu ailing Ispagnolu enfermizo Italianu malatìccio, cagionévole Tedescu kränklich.

tunconíre, tuncuníre , vrb Definitzione ingòllere ciacas, maladias, istare a tzúnchios (fintzes po dispraxere e, po cussu, fintzes intristare) Sinònimos e contràrios aciacai, ammagagnare, ilmaladiare, apuntorai, atzacorare, demare, immalaidare, inciacai, maculai 1, tacare | ctr. sanai Ètimu srd.

tuncuníu tunconídu

túnda , nf: tundha, tunna 1 Definitzione genia de pane modhe (grussu, ma fintzes fine): sa tunda teuladina est agiummai de chilu, a sete pitzicorros, apitzirada (una calidade est lisa) Sinònimos e contràrios tzichi / ispianada Frases nadu mi ant chi como ses pudharzu e chi sas pudhas tuas piús de tres ti faghent os che tundhas de chivarzu! (B.Mureddu) Terminologia iscientìfica pne.

tundéllu , nm Definitzione orrugu de linna tundhu, a cannone.

túndha túnda

tundhària , nf Definitzione su èssere tundhu de sa cosa Sinònimos e contràrios rotundesa Frases candho su pane che lompiat a sa finesa e tundhària zusta, chin leidade sas féminas lu poniant in su pannu e cucuzaint Ètimu srd.

tundharínu , agt: tundhulinu, tundhurinu Definitzione chi est tundhighedhu de forma Sinònimos e contràrios arrumbulúciu, trúndhulu, tundhatzu Ètimu srd.

tundhàtzu , agt Definitzione chi est unu pagu tundhu Sinònimos e contràrios cocorudhu, tundharinu, tundixedhu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu arrondi Ingresu roundish Ispagnolu redondeado Italianu rotondeggiante Tedescu rundlich.

tundhènte , nm Definitzione pannu de lana Sinònimos e contràrios nundente, pannispica.

túndhere , vrb: túndiri, túnnere Definitzione segare sa lana a paris de sa pedhe a is brebès (e, nau a brulla, segare is pilos)/ ger. tundhendhe, tundhindhe, pps. túndiu, tusu Frases bi aiat ferros de túnnere a bènnere ◊ cust'iscola no est fata pro pesare bestiàmine, túndhere lana, barminare, filare e tèssere, sestare e cosire, istirare e bestire ◊ finas a rughe in conca los ant tusos! ◊ sa brebei bollit túndia paris, no a iscalitas! Terminologia iscientìfica pstr Ètimu ltn. tondere Tradutziones Frantzesu tondre Ingresu to shear Ispagnolu esquilar Italianu tosare Tedescu scheren.