A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

tumàta 1 , nf Definitzione su tumare, ingúrtia manna Sinònimos e contràrios acirrada, angurtia, bucada, gropu, ingullida, intullada, ticada, tirone Frases su vinu li gutiaiat sa camisa dontzi via chi si ne daiat una tumata ◊ canno fit sicuru chi sa tzente lu fit osservanne si viiat una tumata de licore, sétiu in su tzilleri Ètimu srd.

túmba , nf: tumma Definitzione fossu a interrare o tumbinu a pònnere su mortu in campusantu Sinònimos e contràrios losa, tumbinu 2. is Sardus de s'antigóriu fenta is tumbas de giganti, aposentedhus longus, bàscius, istrintus, cobertus a incroamentus mannus e cun sa parti de ananti formada de una perda manna bèni trabballada e una portixedha Terminologia iscientìfica opan Ètimu ltn. tumba.

tumbàda , nf: atumbada*, tzumbada Definitzione su tumbare, cropu, atumbada a calecunu logu; foedhandho de càntigos a tenore, pesada a cantare, su cuménciu Sinònimos e contràrios abbruncu, atapada, istumbada / istumbada 1, tumburinada / cdh. tumbata Frases sunt mortos pro una tumbada de màchinas Tradutziones Frantzesu heurt Ingresu collision Ispagnolu choque Italianu urto, cozzata Tedescu Stoß.

tumbadòri , agt: atumbadori* Definitzione nau de pegus (mascu brebeghinu), chi tenet s'avesu de tumbare, de cracare cun sa conca Sinònimos e contràrios truvaditu.

tumbadúra , nf: atumbadura* Definitzione su atumbai, su tumbare Sinònimos e contràrios atúmbidu, atumbu.

tumbàghe , nm Sinònimos e contràrios marfí Frases s'ispera tua est de tumbaghe e de giaspe! (cps)

tumbài , vrb: atumbae*, tumbare, tzumbai Definitzione iscúdere is concas apare comente faent is mascos brebeghinos gherrandho; fèrrere o iscúdere a calecunu logu, fintzes po pagu atentzione; fintzes cumbínchere a ccn. a calecuna cosa Sinònimos e contràrios abbruncai, atricuai, becare, intumbare, tumbulare / fèrrere / indúere, indugi Frases tumbant puzones a sos bidros annapados ◊ fit unu becu chi tumbaiat ◊ tumba tumba e feri feri andit! Tradutziones Frantzesu heurter, cogner Ingresu to bump Ispagnolu chocar, sacudir Italianu urtare, sbàttere Tedescu stoßen.

túmbara , nf Definitzione bandhera de santu Giuanni, o fiore de sos isposos, una genia de erba chi alluat fintzes su pische Sinònimos e contràrios cadrúmbulu*, travodha Terminologia iscientìfica rba.

tumbàre tumbài

tumbàre 1 , vrb Definitzione pesare sa boghe, cumenciare su càntigu, su sonu; fintzes tocare, atumbare / t. unu tenore = comintzare su càntigu a tenore Frases tumba su ballu perdeu, túmbalu e làssalu andhare! 2. cussas sunt semper contulandhe e non lassant istrópiu chene tumbadu! (N.Rubanu)◊ mi so petzis tumbandhe su mermu chi mi dolet!

tumbàre 2 , vrb Definitzione pigare sabore malu, nau de cosas de papare Sinònimos e contràrios intumbare 1, intumbire Ètimu srd.

tumbarédhu , nm Definitzione tumborru piticu; casidhu Sinònimos e contràrios tumbarinu Frases fit che cane presu e postu a isfamigare pro ndhe otènnere sa pedhe lanza pro fàghere tumbaredhos Terminologia iscientìfica sjl Tradutziones Frantzesu petit tambour Ingresu small drum Ispagnolu tamboril Italianu tamburétto Tedescu kleine Trommel.

tumbarèlla , nf Definitzione càscia de carru po carrare terra, arena e cosas deasi, fintzes carretone tirau a cuadhos, una genia de carru a duas timonas; genia de càscia longa de linna e unu pagu a punta po imbartzare crachina Sinònimos e contràrios bagnolu Frases zarras de ozuermanu e lússias de trigu in tumbarella ant cambiadu mere ◊ sa tumbarella cun bàtoro mortos s'avieit a bidha ◊ no si agataiat ne sulcos de tumbarella e ne peotadas de cadhos ◊ faghiant sa regolta de s'alga a cadhu cun sa tumbarella Ètimu itl. tombarello.

tumbarellàju , nm Definitzione carretoneri a tumbarella Sinònimos e contràrios carretoneri Frases sos tumbarellajos tucaiant chito su manzanu pro andhare a Tàtari e leaiant zente e cosa.

tumbàrigu , agt Definitzione chi est tuvudu, buidu.

tumbarinàju , nm Definitzione maistu chi faghet tumbarinos.

tumbarínu , nm: tzumbarinu Definitzione aina a cilindru tupau in ambas partes cun pígiu de pedhe o àteru bene istirau, po sonare a cropos, a iscudidura; a logos est una màschera de carrasegare, a bisura de mamutone / min. tumbarinedhu, genia de sonajolu chi si sonat a unu pódhighe: orrugu de canna in mesu de duos nodos tupau a una parte cun istentina bula; a logos dhu narant a su tzocadore o podhiale po comente faet su frore a bisura de túmbaru / zúchere a unu che t. in festa = portare in àndhias, su dhi fàere festa manna Sinònimos e contràrios tàmbaru, tamburinu, tamburru Frases fit dandhe su bandhu a tumbarinu, a boche isparta 3. sos tumbarinos de s'italianu nos ammúinant sa conca a totora Sambenados e Provèrbios smb: Tumbarinu Terminologia iscientìfica sjl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tambour Ingresu drum Ispagnolu tambor Italianu tamburo Tedescu Trommel.

tumbàrru , nm Definitzione a logos, tússiu forte.

túmbaru , nm Definitzione aina a cilindru, de sonare a cropos, a iscudidura (t. mannu, itl. grancassa); a logos, su buidu de su casidhu e casidhu etotu (ma chentza nudha aintru)/ ch'est cantu a unu t. (nau de unu)= ufradu a casidhu, primmau, oféndhiu, o, a logos, fintzes mannu meda Sinònimos e contràrios tàmbaru, tamburru / casidhu 2. sas abes current totu a su casidhu ca su túmbaru devent pienare Terminologia iscientìfica sjl Ètimu srd.

túmbaru 1 , nm: tutúmbaru Definitzione erba de conillus, genia de erba bona a papare, nada deosi ca portat su cambu buidu, tuvudu Sinònimos e contràrios acamingioni, alminzone, ardubinzone, latosa 1, simingioni 1 Terminologia iscientìfica rbz, Sonchus arvensis, S. oleraceus, S. tenerrimus Ètimu srd.