A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

túe , prn: tui, tuis Definitzione pronúmene de sa de duas personas singulares impreau agiummai solu coment'e sugetu de su verbu, ma a bortas (prus che àteru tui) fintzes cun is prepositziones coment'e cumplementu Sinònimos e contràrios tia 2 Maneras de nàrrere csn: nàrriri "a tuis", "de tuis", "de tue" a unu = tratare a tiatumbis, tumbis, nàrrere "tue" coment'e chi siat unu frade, unu cumpanzu, de importu cantepare, chentza tantu rispetu Frases istancu? a dhu nai tui e a dhu nai dèu!…◊ imbenit chi ses tue su balente, veru? ◊ si tue cheres, faghimus goi ◊ tui creis? ◊ cussas sunt cosas chi depes ischire tue ◊ nara, tue, ite ses gramutzanne? 2. innòi si fuedhat de tui ◊ seus benendi cun tui ◊ si trabballas, totu est po tui ◊ seu narendi a tui, lah! ◊ cun mimi pigu a tui, ca tui mi podis agiudai ◊ e chie est che tue?! ◊ su babbu no cheret chi su fizu isposet una pisedha pòbera che tue 3. innantis, si dèu narau "a tuis" a mamma mi donàt unu cropu de turra a murrus! ◊ immoi narais "a tuis" a totus, pareis is merixedhus de sa furca! ◊ naramí "de tuis", bastat chi mi arrispetis! ◊ avesu a cumannare, nche fit brincatu a pedes cropatos dae su "Vostè" a su "tue" ◊ nosu no seus pérdius chi a tumbis! Ètimu ltn. tu Tradutziones Frantzesu tu, toi Ingresu you Ispagnolu tú, te Italianu tu, te Tedescu du, dich.

tuèdha toèdha

tuèdha 1, tuédhu tovédhu

tuèrra , nf Definitzione terra prana, in paris, frisca, niedha, bona meda po ortalítzia; fintzes paris bàsciu inue sumit o apaulat abba Sinònimos e contràrios bena, benadroxu, benale, benarzu, benassu, benàtile, benatinu, bennaghe, bòdharu 2. ingunis est sa furriada aundi s'arriu si torrat a tuerra Terminologia iscientìfica slg Ètimu srdn. Tradutziones Frantzesu terrain plat humide Ingresu wet level ground Ispagnolu terreno llano e húmedo Italianu terréno pianeggiante ùmido Tedescu feuchtes, ebenes Gelände.

túfa , nf Definitzione gioga manna chi si manígiat fintzes coment'e corru po sonare a surbadura Sinònimos e contràrios conchitzu, corra, corredha, corróina, corroneta, tufigedhu Terminologia iscientìfica sjl Ètimu itl. tufa.

tufàre , vrb Sinònimos e contràrios acabussai, tzurruvigai Ètimu itl. tuffare.

tufecàre , nm Definitzione tènnere arrancu de binu, de imbriaghera.

túfera , nf: túvara, túvera, túvura Definitzione iscoba màsciu, màscina o túvara bera, iscoba fémina o vera e fintzes iscova burda, tres calidades de sa matessi linna chi faet fògia pitichedhedha, frore biancu, arraighina bona po fàere pipas e pitica coment'e mata, prus che àteru a tupa / túvara vitània = napu o fintzes tapu tamburru, genia de erba chi narant fintzes patata americana (benit de s'América: nms. Helianthus tuberosus), faet unu cambu finedhedhu e longu meda e in s'arraighina faet una genia de nodos mannos e longos, una patata, ma prus tostada e druche, a pigiolu orrubiastu; túvera a logos est una genia de codrolinu chi faet asuta de terra a bisura de patata: itl. tartufo Sinònimos e contràrios cantentarzu, castagnarza, ghidhostra, idhostra, lòstiri, salina 1, scovitzi Frases custa tanca est prena de ozastros, de túvera e de lidone ◊ curres a ispantu tra túveras e chercos poderosos e castanzas e ílighes Terminologia iscientìfica mt, Erica scoparia, E. terminalis Tradutziones Frantzesu bruyère Ingresu heather Ispagnolu brezo Italianu èrica da ciòcco, scópa gentile Tedescu Besenkraut.

tufigédhu , nm: tufixedhu Definitzione gioga manna chi si manígiat fintzes po sonare coment'e corru Sinònimos e contràrios bórnia, corra, corredha, corróina, tufa* Frases tiu Perdu tenit unu tufixedhu chi s'intendit sa boxi de su mari portendidhu a s'origa Terminologia iscientìfica sjl Tradutziones Frantzesu triton Ingresu triton Ispagnolu tritón Italianu tritóne, conchìglia a còrno Tedescu Tritonshorn.

tufíre , vrb Definitzione fàere tufu o atúfidu, pigare atufu, pònnere fragu malu de isserru e de umidore, de cosa guasta Sinònimos e contràrios afungai, afungorai, allanire, ammucorai, annabrai, atufai, limire, morighinire Ètimu srd.

tufíu , pps, agt Definitzione de tufire Sinònimos e contràrios allanadu, mucorau 2. no bi cherjo istare in cussa conchedha tufia: cherjo su sole!

tufixédhu tufigédhu

tufonàri , vrb: tuvonai Definitzione murigare o mòvere sa terra o àteru coment'e cricandho cosa Sinònimos e contràrios corrovai, farrogai, fodichinare, iforrogare, scarrovai, sforrogonai Frases tenet unu porcu e nce dhu mandhat a tufonari in s'ortu e ndhe dhi tufonat su mellus prantone!

tufòni , nm Definitzione tufu, caladura, brínchidu a cúcuru ficadu, conca a bàsciu / arrúiri a conca a t. = andai tuviduvi, orruendho a conca incrubada Sinònimos e contràrios acabussoni, tufu* Frases is pudhas, imbriagas, cumenti si moviant po andai a papai nci arruiant a conca a tufoni (M.A.Cappai)◊ sa piciochedha si nci ghetat a s'àcua a conca a tufoni e nadat che un'arranedha.

tufòri , nm: atufori* Definitzione fragu malu de cosa imbucorada, de isserru, de umidore Sinònimos e contràrios allanadura, atúfidu, atufu, intuvu, lanidura, tufu.

tufósu , agt: tuvosu Definitzione chi tenet sabore malu, de guastu, de tuvu Sinònimos e contràrios asseau, contomosu, cosconosu, istantiadu, istantissu, istantufu, tastosu, tosconosu Terminologia iscientìfica sbr Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rance Ingresu rancid Ispagnolu rancio Italianu ràncido, vièto Tedescu ranzig.

túfu , nm: atufu Definitzione fragu malu de cosa imbucorada, de isserru, de umidore Sinònimos e contràrios allanadura, atufamentu, atúfidu, atufori, intuvu, lanidura Sambenados e Provèrbios smb: Tuffu Ètimu spn. tufo.

túfu 1 , nm Definitzione su tufare, su si che betare a modhe in s'abba a cúcuru ficadu, conca a bàsciu Sinònimos e contràrios acabussoni, acabussu, tzurruvigau Ètimu itl. tuffo.

tufúdu , agt: tuvudu, tuvutu Definitzione chi est totu a tuvas, a tuvu, a buidedhos o fintzes a buidu mannu (nau de ebrúgiu, es. fenugu de ortu, chi at pérdiu abba, béciu, passau); nau de istrégiu, chi che portat su fundhu in bàsciu, chi est a costaos artos; nau de fémina, chi no impríngiat, chi no faet fígios Sinònimos e contràrios acogalzadu, cafudu, copudu, putudu / mantzadu / bóidu, cambarau, stuvau, túvaru, tuvatu, tuvonadu, tuvonatu, tuvu / cdh. pulciosu / bíciu | ctr. pienu Frases cust'arraiga est tuvuda ◊ zughet una dente tufuda ◊ dhoi at una mata manna totu tuvuda ◊ un'istrasura de abba dh'at custrinta a si aprigare in d-unu crecu tuvudu 3. cun totu is féminas chi at praticau no at tentu unu fillu: mi narat s'idea ca fiat povintzas tuvudu! ◊ totus pentzànt chi femu tuvuda, e invècias immoi seu príngia! 4. cussu at a portai fintzas su ciorbedhu tuvudu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu creux, filandreux, fibreux Ingresu hollow, stringy, thready Ispagnolu hueco, fibroso Italianu cavo, stoppóso, fibróso Tedescu ausgehöhlt, faserig.

tufuríu , agt Definitzione (o tufúriu?) its, sufúriu? Frases tziu Missente fit ómine tufuriu, fatu a s'antica, atacau a sas usàntzias.