A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

truzòne , nm: turudhone, turuzone Definitzione terudha de linna, manna Sinònimos e contràrios coceroni, terudha Frases sos bervegarzos zughiant murtorzos, zodharzos, concos pro ammurzare su casu, istojas, pedhes, aimas, truzones, zonedhas, cogarzos… ◊ bi at abbarrau intro de sa murghiola unu pilisu de gheníperu chin d-unu turuzone de ozastru Terminologia iscientìfica ans Ètimu ltn. trullione(m).

truzósu , agt Definitzione chi est de truzos, cosa chi acostumant is truzos, de no nàrrere e ne fàere in cara de gente Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu obscène Ingresu obscene Ispagnolu obsceno Italianu oscèno Tedescu abscheulich.

trúzu trúgliu

trúzu 1 , agt Sinònimos e contràrios porcariarzu, sbucaciau.

truzulía , nf Definitzione nada o fata de truzos, de porcariàrgios Sinònimos e contràrios bassinada, malufavedhu, porcaria Ètimu srd.

túa , agt, prn Definitzione chi (sa chi, totu sa chi) est, o apartenet o pertocat a tie: coment'e agt. acumpàngiat númene fémina síngulu e si ponet sèmpere apustis che a totu is possessivos / a/c.: in d-unas cantu bidhas de foedhada tra camp. e log. inter Fordongianus e Sèneghe arresurtat sa forma de agt. mascu puru, solu de 2ˆ pers. sing., ca no segant su foedhu in sa tónica e po no nàrrere duas vocales oguales narant, es., fígiu tua, babbu tua Frases una de custas dies colo in domo tua ◊ iscrie sos númenes nostros: de mama, de frates meos, de nepotes e netas tuas ◊ língua tua santa! ◊ cras ti ponis a iscriri sa firma tua 2. custa est sa cosa mia: cussa est sa tua ◊ mih no ndhe fetas calicuna de sas tuas, mih! Ètimu ltn. tua Tradutziones Frantzesu ta, la tienne Ingresu your (s) Ispagnolu tu, tuya Italianu tua Tedescu deine.

túa 1 , nf: tula, tulla Definitzione ispartzimentu in is terrenos, ortos e giardinos, tanti de terra, meda, ispartziu po dh'arare, po semenare (ma fintzes su tretu inter duos surcos in is terras aradas e assurcadas), una tenta manna, cun sa diferéntzia chi sa tenta si pigat trebballandho totu pínniga in su sensu de sa largaria (ca est istrinta), ma sa tula si trebballat andhandho e torrandho in su sensu de sa longària; si narat fintzes de orrugu de terra piticu semenau a ccn. cosa Sinònimos e contràrios tenta / agliola, atuedha, pastera, tàula 1, taulare / pintana Maneras de nàrrere csn: bogare tula = sestare su terrinu de triballare; istallai sa tua = cumpartire sa terra a tulas faghindhe surcos; una t. manna = telone Frases in d-una tula de fenu apo bidu una columba…◊ sas tulas de sos labores ◊ tandho in sa tula su semen maduru cumintzat cun sa destra a semenare (P.Mura)◊ beto su trigu in sa tula sestada, s'orzu e foràgiu, su linu, s'avena Sambenados e Provèrbios smb: Tula Ètimu srd.

túas , agt, prn Definitzione agt. e prn. pl. f. de 2ˆ pers. sing. chi inditat possessu, apartenidura a tie Frases ma no dh’ischis ca no mi praghet a mi che istichire in is cosas tuas? ◊ ti dhas torro cras is farrighingiadas tuas ◊ is crabas chi nci mucant a su corratzu nou ant a èssi is tuas ◊ in sas cosas tuas sos de fora non bi devent intrare nudha! 2. custas camisas sunt sas mias, cudhas sas tuas Tradutziones Frantzesu tes, les tiennes Ingresu your, yours Ispagnolu tus Italianu tue Tedescu deine.

tuatúmbaru , nm Definitzione foedhu de arrennegu, o tzacu, arrespondhendho chentza crabbu a s'àteru: tue a túmbaru (chi sias!).

tubaridúbari , nm Definitzione genias de erba: orchidea aresti Sinònimos e contràrios casucotu Terminologia iscientìfica rba, Anacamptis longicornu, Dactylorhiza maculata, Anacamptis morio.

tubbète, tubbèto , nm Definitzione genia de istugighedhu a bisura de tubbu, ma cun tapu a una parte, po meighina, dentifríciu o àteru.

tubbighédhu , nm Definitzione tubbu piticu, fine, tubbitu.

túbbu , nm Definitzione metallu o àteru materiale fatu a bisura de canna, tuvudu, a cundhutu de dhue pòdere passare aintru abba o àteru deasi / t. de iscapamentu = in is màchinas a motore a iscópiu, genia de tubbu chi serbit po che iscapare o bogare su fumu e àteros resídios a fora Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu tuyau Ingresu pipe Ispagnolu tubo Italianu tubo Tedescu Rohr.

tubè tibè

túbera , nf Definitzione in cassa manna (po cassare sirbones), su fàere in buidu, torrare chentza nudha.

tubítzu , nm Definitzione sa parte de apalas de sa conca, tra su tzugu e su cúcuru, fatu coment'e a fossu; sa cama de is giuales, su tretu, adatau, chi si ponet in gatzile de s'animale Sinònimos e contràrios chelfija, cúcara, gassile 1, pistidhu, tidíngia / ttrs. tubetzu Terminologia iscientìfica crn Ètimu cdh. tupitzu.

túca , nf Definitzione su tucare, su essire, andhare a calecunu logu Sinònimos e contràrios incaminada, tucada, tuchera / galania | ctr. torrada Maneras de nàrrere csn: fàghere t. = fàghere sa tucada, tucare, andai; pònneresi in t. = pònnere tràmunu, tramunàresi, bestíresi bene, pro essire Frases oe est de tuca ◊ dadu no mi as s'adiu: a ue est custa tuca?! 2. oe si est postu in tuca Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu départ Ingresu start Ispagnolu inicio Italianu avvìo Tedescu Aufbruch.

tucàda , nf Definitzione su tucare, essire, andhare a calecunu logu, a fàere viàgiu / sa t. de Lolle, de s'àinu a paza = andhada chentza torrada, s'andhada de su fumu Sinònimos e contràrios andada, essida, tuca | ctr. assuprida, bénnida, firmada, torrada Frases arratza de tucada sa chi at fatu: no torrat prus!…◊ a sa tucada dae bidha fit tempus bonu, ma como si ch'est annuadu ◊ cales cussizos ti apo a dare prima de sa tucada, prima de sa dispedida? 2. at fatu sa tucada de s'àinu a paza Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu départ Ingresu start, departure Ispagnolu salida Italianu partènza, dipartita Tedescu Aufbruch, Abreise.

tucadògia tacadòza

tucàdu , pps: tucau Definitzione de tucare Sinònimos e contràrios andau | ctr. beniu, torradu Tradutziones Frantzesu parti Ingresu left Ispagnolu partido Italianu partito Tedescu abgereist.