A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

trusulàe , vrb Definitzione pònnere burdellu, trúsulu, fàere brigare Sinònimos e contràrios trumbugliai.

trusulàre , vrb Definitzione fàere is cosas cun pagu incuru, in manera pagu precisa, tropu impressia.

trúsulu , nm Definitzione certu, su istare a briga, brigandho Sinònimos e contràrios abbolotu, burdellu, trambullu.

trúta , nf: turta Definitzione genia de druche mannu, de segare a fitas / min. trutixedha Sinònimos e contràrios cdh. tulta Sambenados e Provèrbios smb: Turtas Terminologia iscientìfica drc Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu gâteau, tarte, tourte Ingresu cake Ispagnolu tarta, pastel Italianu tórta Tedescu Kuchen.

trutèra , nf: turtera Definitzione genia de istrégiu po còere turta, o fintzes a costaos bàscios po còere papares (ma mescamente druches) in su forru Sinònimos e contràrios lama / cdh. tultera Terminologia iscientìfica stz Ètimu spn. tortera Tradutziones Frantzesu plat à rôti Ingresu baking-pan Ispagnolu fuente Italianu téglia Tedescu Kuchenform.

trutéri , nm: turteri Definitzione chie faet e bendhet trutas o àteros druches Sinònimos e contràrios ofelleri.

trúti , nf Sinònimos e contràrios trútini, turturedha.

trutína , nf Sinònimos e contràrios dotrina*, lotrina Frases mi torrant a passai is domandas de sa trutina.

trutinèdha , nf Definitzione trúturi pitica.

trútini, trútiri , nf: trútudhi, trútula, trútura, trúture, trúturi, túidure, túlture, túrtura, túrture, túrturi Definitzione genia de pigione mannu connotu totue in Sardigna: est númene chi si giaet fintzes a sa fémina prus istimada Sinònimos e contràrios dúddure, trutudha, truti / cdh. túltura Frases sas túrturas rucrant sas costeras chircandhe sos caentes ◊ punta punta de mesudie sas túrtures istant cantendhe ◊ turturedhas chi bolades, nade candho partides! 2. est allirga che trútini, aspetendu su pipiu Terminologia iscientìfica pzn, streptopelia turtur Ètimu ltn. turture(m) Tradutziones Frantzesu tourterelle Ingresu turtledove Ispagnolu tórtola Italianu tórtora Tedescu Turteltaube.

trutòna , nf Definitzione figu crua meda, chentza lómpia, a crabione Sinònimos e contràrios abrione, cardassu, perchinzone, ufrone Terminologia iscientìfica rbr.

trutúdha , nf Definitzione trúturi, nau cun istima fintzes de persona Sinònimos e contràrios dúddure, trútini 2. bai, trutudhedha, bai, e naradhi ca dhu bollu chistionai!

trútudhi, trútula trútini

trutuliài, trutuliàre , vrb Definitzione fàere sa boghe de sa trúturi Sinònimos e contràrios arrullai 1 Frases s'intendhiat su càntigu de sas mérulas e su trutuliare de sas túrtures chi bi fint bolizendhe Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu roucouler Ingresu to coo Ispagnolu arrullar Italianu tubare Tedescu gurren.

trutulliàre , vrb Definitzione tocare po mòvere Frases candho su pitiu si dromiat deo dhu trutullia cun su pè po s'ischidare.

trútura trútini

truturàre , vrb Definitzione lassare andhare sa conca a cropu, candho unu tenet sonnu meda dormindhosi, fintzes dormire unu pagu Sinònimos e contràrios sconchiai, sconcoinai, tzilibbecare, tzurumbecare / ingalenare Frases fio fintzas truturandhe: e ite chi mi che orruet su pipiu de bratzos!…◊ seo cumentzanno a truturare e anno a mi crocare ◊ pitios e mannos truturiant acanta de su foghile!

trúture, trúturi trútini

trúturi 1 , nm Definitzione s'ispiga de su moriscu ifogiada: budrone de triguíndia o pipiedha de cixiniau Sinònimos e contràrios burrichedhu, cozorotu, cucuta, pannucra, tulatzu, tutuàciu Frases una pipiedha fiat papendi a totu papai unu trúturi de cixirianu e is ranus ndi dhi arruiant totus Terminologia iscientìfica rbr Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rafle (agr.) Ingresu cob Ispagnolu zurrón Italianu tùtolo Tedescu Maiskolbenspindel.

trúturu , nm Definitzione unu tanti pagu de ora de sonnu, dormidedha Sinònimos e contràrios ghilimada, ingalenada, súrtidu.