A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

trunchedhínu , agt Definitzione nau de unu, chi est grussatzu, a bisura de trunchedhu / fatu a t. = pagu finiu, fatu a sa grussera Sinònimos e contràrios aurratzu, bagarinu, imbudigurtzu, introssiu, trumpudhu, trunchedhutzu, trunconàciu, truntzedhudu | ctr. finigosu, iltrízile Terminologia iscientìfica zcrn Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu trapu Ingresu squat Ispagnolu rechoncho Italianu tòzzo Tedescu plump.

trunchédhu , nm Definitzione crantu de linna grussu, curtzu, segau apostadamente de unu truncu po èssere prus manuíbbile; fintzes su cambu grussu de unos cantu ebrúgios Sinònimos e contràrios múciu, mulcione, trópulu, trumpedhu / runcu Frases fintzas a fàghere die in su foghile isteint tzochedhendhe su trunchedhu ◊ trunchedhus segaus a seguri 2. su càuli costumu a dhu coxinai aici, ma no pongu su trunchedhu ca est tostau Tradutziones Frantzesu bûche, tronçon Ingresu stump, log Ispagnolu ceporro, trozo Italianu céppo, ròcchio Tedescu Wurzelstock, Trommel.

trunchedhúru , agt Definitzione prus che àteru nau de linna, chi est grussa, trunca, a trunchedhu Sinònimos e contràrios trunchedhutzu.

trunchedhútzu , agt Definitzione nau de linna, chi est grussa, a bisura de trunchedhu Sinònimos e contràrios trunchedhinu Frases po imbudhidai su forru a còiri su pani sa linna no depit èssiri ni totu coma e ni trunchedhutza Ètimu srd.

trunchèsa , nf Definitzione genia de pintza po segare.

trunchétu trincète

trunchigiólu , nm: trunchizolu Definitzione trunchighedhu Frases donniunu giaet una fasche de linna o unu trunchigiolu po fàere su fogolone a Sant'Antoni Ètimu srd.

trunchinàda , nf Sinònimos e contràrios dórchida, isgúbberu, recracadura Terminologia iscientìfica mld Tradutziones Frantzesu entorse Ingresu distortion Ispagnolu esguince Italianu distorsióne Tedescu Verstauchung.

trunchítu trincète

trunchixédhu , nm Definitzione min. de truncu, truncu piticu Sinònimos e contràrios trunchigiolu.

trunchizólu trunchigiólu

trunciòni , nm Definitzione orrugu grussu de pane, trúnciu mannu.

trúnciu , nm: truntzu, trutzu Definitzione su trunchighedhu, sa parte prus grussa, in mesu, de unos cantu ebrúgios (es. latuca, càule e àteru), ma fintzes su truncu de tupighedhas e matas, fintzes s'ossu de su moriscu (ispiga); a logos dhu narant a sa pulidura de linna, sa chi si faet allisandho cun sa prana / a su truntzu t'iseto! = giai benit su tempus chi faeus is contos e mi dha pagas! Sinònimos e contràrios trunchedhu, truncu Frases in sas iscras sos trutzos birdes de sa chipudha, ancrucados, fint réndhidos a s'afa 2. si acoconaiat in palas de unu trutzu Sambenados e Provèrbios smb: Trutzu, Truzzu Terminologia iscientìfica rbr.

trunconàciu, trunconàssu, trunconàtzu , agt Definitzione nau de linna, chi portat trunchedhu, chi est grussa (ma si narat fintzes de àteru, in su sensu chi est forte, meda, grussu); nau de unu, chi est de carena grussatza Sinònimos e contràrios aurratzu, bagarinu, imbudigurtzu, introssiu, macioci, mafródhiu, truntzedhudu Frases unu fogu trunconatzu e forti est abbruxendi pranus e montis apu portau linna trunconàcia 2. issu fiat bàsciu, trunconatzu, a bafus Terminologia iscientìfica zcrn Ètimu srd.

truncòne, truncòni , nm Definitzione truncu mannu Sambenados e Provèrbios smb: Truncone, Trunconi.

trúncu , nm Definitzione sa parte prus grussa e tostada de una mata de a paris a terra (o pagu prus asuta) a is primas frochidhaduras (ma est fintzes sa parte prus grussa de unos cantu ebrúgios); sa parte prus grussa de sa carena, foras conca, bratzos e cambas; sa prima persona de un'eréntzia connota; fintzes coment'e agt. (= truncadu) in calecuna nada / min. trunchizolu Sinònimos e contràrios trúnciu Maneras de nàrrere csn: t. orrutu (in cobertantza) = ccn. andhadu male, de no si poder difèndhere, e chi sos isogrados ndhe aprofitant; èssiri comenti a unu t. = drollu, de comente si moet o pro comente faghet; truncu zuale (o fintzas "zuale") = giuale, sinnu de bestiàmine chi si faghet in s'origra seghèndhendhe su mesu de sa punta faghindhe un'intaca a L, a cara a dainanti o a cara a daisegus; pònniri o èssiri a truncu coma = furriadu a su revessu, a dortu e a rugadis, a s'irregulada, a francas a susu; truncu de figu, àstua de figu = de un'àrbure, o de una pessone, no bi essit si no de su chi tenet; t. de língua = sa parte russa, sa raighina de sa limba, sa parte prus in daisegus; fuedhai a t. de língua = a limba lada, che a s'imbriagu, che chie est perdindhe sos atuamentos; in t. = a corpu, totinduna e totu a una borta; bogai de unu truncu una màniga de sula = fàghere unu muntone de cosa pro nudha Frases segundhu su truncu s'àscia e dae s'àscia s'asciuza ◊ funt matas cun is truncus trotus ◊ su piciochedhu immoi est matucu e aguantat fintzas truncu de fusti! ◊ su truncu de su gravellu 2. a truncu orrutu a bogare àstula!… 4. s'àinu si parat in truncu, trochet s'ischina e si che imbolat a un'ala ◊ e ita manera…lassas in truncu e in tallu! Terminologia iscientìfica rbr Ètimu ltn. truncus Tradutziones Frantzesu tronc Ingresu trunk Ispagnolu tronco Italianu trónco Tedescu Stamm.

truncudhàre , vrb Definitzione imbruconare, fàere passu iscontriau Sinònimos e contràrios imbronconai, trabbucai 1.

trúndhulu , agt: túndhulu Definitzione chi est tundhu, tundhatzu Sinònimos e contràrios tundharinu, tundhurixu Frases est unu montichedhu trúndhulu ◊ bi aiat una pitzinna chin sa bentredha trúndhula chi non diat àere istentau a èssere mamma (G.Brocca)◊ fut mortu bogandhe cagaredha túndhula e niedha che erveghe (M.Ladu) Ètimu srd.

trunéu toronéu

trunéu , nm: turruneu Definitzione moida forte meda, mamudinu, fintzes carraxu chi faent is piciochedhos sèmpere in movimentu Sinònimos e contràrios fracassu, sciarrocu Frases funt fendi unu borígiu de turruneus! ◊ Luisedha cumínciat a acumbuai chi parera un’ègua in domas, candu non borèt ponni menti custumàt a fai turruneus e ischius de dogna genia!◊ acabbadha de fai truneus, ca mi drommu!